Selecciona Edició
Connecta’t

2015, tot un any d'espases

Un calendari recrea amb retrats l'apassionant història de l'esgrima

El duelista del calendari d'esgrima.
El duelista del calendari d'esgrima.

En aquests temps afilats no és mala idea reivindicar l'art de l'espasa.

Una prestigiosa escola d'esgrima de Catalunya ha tingut l'oportuna iniciativa de fer i editar un calendari del 2015 que és un recorregut vistós per la història de la disciplina des de l'antiguitat clàssica fins als nostres dies. El calendari s'il·lustra amb 13 fotos (els 12 mesos de l'any i la portada) preparades acuradament per representar l'essència de l'esgrima en un viatge a través del temps que captura tot el seu dramatisme.

Hi ha retrats en ple furor i fam de sang, i uns altres de sorprenentment plàcids

Hi ha referències a la Ilíada, Gladiator, Els víkings, Joc de trons o Alatriste. Són retrats que simbolitzen l'univers de l'espasa: des del guerrer bàrbar a la sabrista de competició passant per l'amazona, el traci, el mainader (home d'armes) o el duelista.

Les fotografies, protagonitzades pel mestre i els alumnes més notables —o més expressius— de l'escola, conviden a endinsar-se al món feroç, destre, intel·ligent, astut, elusiu, franc, noble o malvat d'una habilitat convertida en mística, en art i en esport. Una activitat que té entre les seves files a Scaramouche, D'Artagnan, Aladár Gerevich o Iñigo de Montoya (entre els bons) o el Kurgan, el capità Barbossa i Rupert de Henzau (entre els vilans).

La iniciativa ja va tenir un precedent el 2008 amb un altre calendari en el qual els esgrimidors apareixien nus (i que va causar un gran impacte). De nou la fotògrafa i també sabrista Marta Amat (que signa com Candela Cuervo els retrats) ha posat davant de l'objectiu de la càmera els seus companys de sala i el cèlebre, larger than life, mestre del sabre Imre Dobos Fodor (Budapest, 1958), que dirigeix l'Escola Hongaresa d'Esgrima de Barcelona, retratant-los ara abillats —el que convinguem té menys morbositat però dóna més joc— com a personatges històrics (o llegendaris en algun cas).

Els esgrimidors han comptat amb l'ajuda inestimable dels recreadors Hereus de l'Història, un grup que tan et munten un mercat medieval com una lluita víking o unes noces cèltiques, i que van proveir per a la sessió de fotos armes i accesoris d'època.

La campiona d'esgrima del calendari. ampliar foto
La campiona d'esgrima del calendari.

La meitat dels retrats són de dones, amb els quals la fotògrafa ha volgut remarcar la presència femenina al món de l'esgrima, des de Boadicea i Judith (a la qual Holofernes no li negarà destresa amb l'espasa).

Entre les fotos més impactants, la del duelista a l'instant de rebre una estocada, estupefacte davant del fil de sang que s'escapa amb la seva vida; la guerrera tatuada, escabellada, llançant-se a la batalla amb un pit a l'aire i un cosit espectacular a la pell, o la del mateix Dobos, sorprenent en el seu paper de berserker, víking en furiós tràngol (si escau amb una probable sobredosi de pálinka).

"L'objectiu era mostrar l'esgrima com un esport amb molta història darrere", explica Marta Amat. "El calendari està fet des de la militància de l'esgrima i l'entusiasme de tots, perquè l'esgrima és alguna cosa que es porta al cor".

Amat remarca que ha traduït a la seva manera diferents episodis i personatges. "Al·ludeixo a grans esdeveniments i personalitats però també a gent anònima". Apareix una amazona, inspirada en Pentesilea, disposada a morir a les mans d'Aquiles. Hi ha retrats en ple furor i fam de sang, i uns altres de sorprenentment plàcids. Algun ni tan sols porta espasa.

El mestre d'esgrima Imre Dobos de víking. ampliar foto
El mestre d'esgrima Imre Dobos de víking.

"Em va semblar important posar un ferrer, que són personatges clau en la història de l'esgrima des dels forjadors llegendaris com Mime el nibelung".

Una esgrimidora victoriana amb la careta a la mà representa, amb la seva mirada trista i alhora decidida, "la finestra que en l'època va significar per a la dona l'esport". Una altra dona és la que Amat denomina “l'espia” i que al·ludeix a totes les Miladys que han estat, posant de pas una nota molt Lannister en el calendari... Un home amb barret de copa i un sabre de cavalleria a la mà podria ser un oficial dels Royal Horse Guards sortint del club a Picadilly, mentre que la jove eufòrica després d'aconseguir una estocada decisiva en una competició ens representa a tots els que alguna vegada, encara que en sigui una, hem donat una bona estocada.

Els retrats del calendari —que es pot adquirir a la sala o a través del web de l'escola (http://www.escolahongaresa.com), volen reflectir també aspectes abstractes de l'esgrima, la psicologia de l'assalt, la sang freda, el fulgor de l'instant, l'astúcia de la finta.

Ha posat de moda el món actual, amb la televisió i el cinema, l'espasa? "Per a alguns haurà estat així. L'esgrima té el seu punt romàntic i també vol mostrar-ho, com també l'equilibri entre fantasia i realitat, salvatjada i destresa, mort i esport. Però potser el que més m'interessava destacar era el moment fugaç". Això mateix, aquest centelleig d'acer davant del qual només et pots sorprendre, o una bona parada de quarta.