La vídua de Joan Ponç reivindica el pintor 30 anys després de la seva mort

Han passat 30 anys des que Joan Ponç (Barcelona, 1927- Saint Paul de Vence, 1984), un dels fundadors de Dau al Set i el seu membre més rellevant, va morir per un infart, després d'haver superat un trasplantament de ronyó. A diferència del que sol passar, en aquestes tres dècades la fama de la qual va gaudir en vida es va tornar si no en oblit, en alguna cosa molt semblant. Per això la seva vídua, Mar Corominas, que va compartir amb Ponç els últims 15 anys de la seva vida, ha fet una crida a les institucions perquè retin a l'artista l'homanatge que es mereix amb una gran antològica. La mostra, que hauria de reunir les obres més selectes capaces d'oferir una visió a 360º de la seva prolífica trajectòria, podria fer-se tant al Macba com al MNAC, museus que atresoren obres de Ponç a les seves col·leccions. “Aquesta trobada és el meu particular homenatge a un artista que encara no es coneix prou en totes les seves facetes”, va indicar Mar Corominas als periodistes convocats a casa seva, on va ensenyar part del material inèdit que conserva, esbossos, escrits, quaderns de notes, fotografies i cinc teles especialment característiques del seu univers oníric i fantasmagòric, poblat per diables, figures mítiques i símbols esotèrics.

Corominas s'ha declarat disposada fins i tot a col·laborar amb l'Associació Joan Ponç, vinculada al fill del primer matrimoni del pintor, que va impugnar el testament amb el qual Ponç llegava a la seva vídua tota l'obra. Tot i això, després de 10 anys de plets, apel·lant a un vici de forma, el jutge va decidir a favor del fill. “El Joan era conscient que em trobava en un entorn hostil, per això va voler casar-se després de molts anys de convivència”, explica Corominas. Es van conèixer quan ella tenia 20 anys i ell havia superat els 40, cosa que provocava coïssor a la hipòcrita i puritana societat espanyola. La decisió del jutge, la va ferir fins a tal punt que Corominas va voler passar de tot, però al cap de deu anys, en veure que l'obra de Ponç no s'exposava i el seu llegat no es difonia, va decidir tornar a l'arena. El seu primer pas va ser recollir les seves vivències en comú a Sin Olvido, un llibre –a la recerca d'editor- ple d'anècdotes i personatges coneguts, començant per Dalí i els seus amics Joan Brossa, Baltasar Porcel, Modest Cuixart i l'escriptor Luis Goytisolo, que va disposar de les il·lustracions de Ponç per a dos dels seus llibres, Ojos, círculos y búhos de 1970 i Devoraciones de 1976, que es publicaran a la primavera en una nova edició conjunta, sota el títol El atasco y demás fábulas. “Els dibuixos no tenen res a veure amb el text, encara que funcionen molt bé junts”, va assegurar Goytisolo, que va acompanyar Corominas a la seva trobada amb la premsa i va relatar diverses anècdotes, inclosa la trobada entre Ponç i el mateix Satanàs a Sao Paulo, al Brasil, on va viure molts anys

Tant Corominas com Goytisolo estan convençuts que el primer fre a la projecció de l'obra de Ponç va ser Antoni Tàpies. “Hi ha una foto que immortalitza un dia a la nostra casa de Ceret quan Ponç, Porcel i Cuixart van decidir denunciar públicament Tàpies i els seus intents de frenar qualsevol artista que pogués enfosquir-lo, però al final van preferir invertir la seva energia en el treball”, va recordar Corominas. Ara, després de superar l'amargor que va suposar veure anul·lada la voluntat testamentària del seu marit, l'única cosa que vol és participar en l'organització de “una gran antològica amb obres selectes que expliquin totes les etapes del pintor, algunes gairebé desconegudes, com les de la seva època geomètrica. Corominas, que després de la mort de Ponç va realitzar un llibre amb Polígrafa en el qual es reprodueixen 600 peces, ja n'ha classificat més de 3.000, entre papers i teles. Per la seva banda l'Associació, creada el 2007 i actualment dirigida per Jordi Carulla, va organitzar el 2010 la mostra Cajas Secretas (1975-1980) i va anunciar la publicació d'un catàleg raonat que, encara que la seva primera actuació va ser la creació de l'editorial Edicions Poncianes, encara no ha vist la llum.