Selecciona Edició
Connecta’t

Wert completa la seva llei educativa malgrat el rebuig frontal de l’oposició

El Govern central aprova el currículum de secundària i batxillerat

Les autonomies desconeixen el contingut exacte del pla d'estudis que han d'aplicar

Alumnes a l'escola San Sebastian, a El Boalo (Madrid).
Alumnes a l'escola San Sebastian, a El Boalo (Madrid).

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va completar ahir el desenvolupament curricular de la seva polèmica reforma de l'ensenyament. El Consell de Ministres va aprovar, quan falta menys d'un any per a les properes eleccions generals, els detalls per a la implantació dels canvis a l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) i el Batxillerat, que afectarà aproximadament 1,2 milions d'alumnes a partir del curs que ve. I ho ha fet malgrat que diverses autonomies han alertat de la falta de temps per introduir els canvis previstos en una etapa especialment complexa pel nombre d'assignatures i per la necessitat de tenir docents especialitzats. Al malestar de les comunitats s'hi suma el rebuig frontal de l'oposició: tots els partits, excepte UPyD, UPN i Fòrum Astúries, es van comprometre el juny de 2013 a derogar la llei quan el PP perdi la majoria absoluta.

El reial decret de currículum bàsic —que el ministeri es va negar ahir a lliurar als mitjans de comunicació— fixa els continguts mínims de les assignatures troncals (matemàtiques, llengua o història) i específiques (música, segona llengua estrangera...) per a ESO i Batxillerat. Però ara són les comunitats autònomes les que han d'adaptar-se, dissenyar i aprovar la part del currículum per al qual tenen competències. “Hem de desenvolupar 110 assignatures en només dos mesos”, va alertar la consellera càntabra d'Educació, Ana González. Entre l'aprovació ahir del reial decret i l'inici del curs vinent hi haurà nou mesos. Només per a la tramitació administrativa, va subratllar González, en caldran uns cinc.

Les presses per implantar aquesta mateixa reforma, però a primària, ja van ser denunciades per diverses autonomies, que es van queixar de falta de temps. Han passat gairebé quatre mesos des de l'inici d'aquest curs —en el qual s'haurien d'haver introduït els canvis a primer, tercer i cinquè de primària— i tres autonomies (Andalusia, Catalunya i el País Basc) ni tan sols han aprovat els seus decrets per completar el currículum d'aquesta etapa. A més, a vuit comunitats s'ha optat per no canviar els llibres de text malgrat l'entrada en vigor de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

La majoria dels partits s'han compromès a derogar la reforma

La llei Wert ha estat polèmica des de l'inici de la seva tramitació. Primer, pels seus continguts i per alguns aspectes ideològics continguts en la reforma: per exemple la decisió de suprimir l'assignatura d'educació per a la ciutadania, blindar els col·legis que segreguen per sexe i tornar a situar la religió com a matèria avaluable que computa per a la mitjana per aconseguir beques. Però també ha estat molt qüestionada per l'escàs finançament —el Consell d'Estat va alertar que el pressupost reservat (s'ha elevat fins als 2.164 milions) era “molt limitat per a una reforma estructural d'aquesta envergadura”— i per la falta de consens. A la majoria de partits de l'oposició que van acordar derogar la LOMCE s'hi suma Podem, que aleshores no existia i al qual ara les enquestes donen un paper determinant per al futur. El partit de Pablo Iglesias també n'exigeix la retirada i que se “substitueixi per una reforma consensuada per la societat”.

En qualsevol cas, el que va centrar l'última fase de tramitació de la llei va ser l'atapeït calendari per engegar-la. Fins i tot les autonomies del PP es van rebel·lar per falta de temps per dissenyar els seus currículums en condicions. La pressió va ser tan forta que Wert va acceptar una implantació més esglaonada de la reforma, que ha començat aquest curs per primària i ha de continuar el vinent a primer i tercer d'ESO i primer de Batxillerat.

El Govern central va començar a treballar de manera paral·lela els currículums de primària i secundària, però a finals de gener va decidir separar-los. Al març, es van publicar els continguts per a primària i els d'ESO van quedar en stand by. El ministeri va remetre a les autònomes l'últim esborrany del currículum de secundària al juliol. No n'han tornat a tenir notícies. “No en coneixem l'últim text”, va dir ahir Elia Maldonado, secretària general d'Educació d'Andalusia. “No s'entén que no comptin amb les comunitats”, va afegir Maldonado, que també es va queixar que el calendari torna a ser molt ajustat. “Una altra vegada no ens donarà temps a tenir enllestit el desenvolupament per a l'inici de curs”.

El que es va aprovar ni tan sols ha passat per la Conferència Sectorial d'Educació, on s'asseuen els representants del ministeri i de les comunitats autònomes. La reunió està convocada per al 14 de gener. “És una falta de respecte a les comunitats, que tenim les competències”, va lamentar la consellera de Cantàbria. “Ens han dit que ha canviat poc de l'esborrany de juliol, però no l'hem vist”, va afegir González.

Cantàbria i Andalusia es queixen de les presses del Ministeri d'Educació

Catalunya, per la seva banda, va demanar ahir que la Conferència Sectorial d'Educació torni a debatre el pla d'estudis aprovat pel Consell de Ministres. El Departament d'Educació català va criticar la proposta del ministeri per “segregadora”. “No deixa marge a l'autonomia de les comunitats i dels centres, és tradicional i no integra les competències”.

“La falta d'acord sumeix el sistema educatiu espanyol en una crisi encara més gran que la que s'intentava aturar”, va sostenir ahir Florencio Luengo, pedagog i assessor del Ministeri d'Educació. Va recordar que el “conjunt del professorat i una part important de les comunitats” han anunciat que “no desenvoluparan un model imposat o que ho faran a la seva manera”. Segons el seu parer, “és urgent un acord entre el ministeri i les comunitats que ha de ser gestionat des de la nova realitat política que surti dels processos electorals de 2015”.