Foment vol que els ports financin el Corredor Mediterrani
El ministeri ampliarà a 50 anys les concessions als gestors d'aquestes infraestructures
El Corredor Mediterrani no es lliurarà de l'habitual endarreriment de les obres públiques. Ferrmed, l'organització que més ha impulsat la interconnexió ferroviària per a mercaderies, dóna per fet que l'eix arribarà a València i a Tarragona amb un retard d'almenys dos anys. El Ministeri de Foment ha decidit obrir una via alternativa per intentar reduir aquestes previsions sense comprometre el seu pressupost i sense esperar que el fons Juncker, en el qual treballa la Comissió Europea, impulsi la construcció d'infraestructures d'energia i del transport. La idea que té el gabinet de la ministra Ana Pastor és que els recursos surtin dels concessionaris dels ports espanyols.
Una de les modificacions introduïdes a la Llei de Ports va ser la creació del Fons Financer d'Accessibilitat Terrestre Portuària, un instrument per construir accessos que es finançarà amb els recursos que generin les autoritats portuàries que estan en beneficis, que oferiran els excedents en forma de crèdits. Ports de l'Estat, que depèn de Foment, està convençut que és la millor fórmula per assegurar la interconnexió dels ports amb el Corredor Mediterrani. Però existeix el risc que aquests enllaços s'acabin abans que es millorin les línies ferroviàries, com és el cas del corredor.
Per aquest motiu la modificació de la Llei de Ports ha introduït una altra variable. Donarà la possibilitat que els actuals concessionaris dels ports ampliïn fins a un màxim de 50 anys —ara en són 35— les seves concessions. A canvi, s'hauran de comprometre a “una inversió addicional rellevant; una contribució al finançament d'infraestructures de connexió terrestre dels ports; i, finalment, una reducció de les seves tarifes màximes”. Entre aquestes inversions que se citen, s'obre la possibilitat de finançar “la millora de les xarxes generals de transport per afavorir la intermodalitat i el transport ferroviari de mercaderies”.
El president de Ports de l'Estat, José Llorca, assenyala que, a falta que es redacti el reglament que desenvoluparà la modificació legislativa, aquest punt podria servir per construir des d'apartadors per facilitar la fluïdesa dels trens de mercaderies que comparteixen vies amb trens de passatgers fins al finançament del tercer fil ferroviari. Aquesta s'ha convertit en l'opció més barata de Foment per convertir la línia d'ample ibèric en una primera versió del corredor.
La construcció del tercer carril ferroviari per aconseguir l'ample internacional havia d'arribar el 2015 fins a València i el 2016 a Alacant i Múrcia, objectius ara impossibles. Però el secretari general de Ferrmed, Joan Amoròs, considera que amb voluntat política i poca inversió es podrien resoldre molts temes pendents. Fins i tot planteja la construcció d'un tercer fil entre Vilamalla i Portbou —que la Generalitat creu que costaria uns 40 milions— per portar càrrega per aquest accés fins a França. Aquesta opció, no obstant això, complicaria el futur de l'accés per ample internacional de TP Ferro, que connecta Espanya i França pel túnel del Pertús i pel qual amb prou feines hi ha tràfic de mercaderies pel pendent del traçat i l'elevat peatge. Ara, els concessionaris dels ports podrien pressionar per aquesta opció.
Sobre la firma
