Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Balanç esbiaixat

Rajoy té raons per a l'optimisme, però Espanya és a mig camí de la recuperació

Mariano Rajoy va complir les expectatives i durant la roda de premsa en què va fer balanç de l'exercici 2014 va parar poc esment als problemes de corrupció i independentisme a Catalunya, que estan alterant la convivència política, per centrar-se aclaparadorament en la millora evident de l'economia. La guia del seu discurs polític va ser senzilla: l'estabilitat és la clau del progrés social i tot el que s'hi oposi (irrupció d'altres partits, en clara al·lusió a Podem i altres grups minoritaris) n'endarrereix la recuperació; en l'àmbit econòmic, el president va desenvolupar dues idees bàsiques: “Aquest és el Nadal de la recuperació” i el 2015 “serà l'any de l'arrencada econòmica definitiva”.

Els comptes sobre els quals Rajoy recolza els seus missatges són incontestables si es consideren en termes absoluts. Efectivament, l'economia ha creat ocupació, l'afiliació a la Seguretat Social està augmentant, es creen empreses, les pensions no s'han congelat i la taxa de creixement, moderada, és sostinguda i presumiblement continuarà a més ritme l'any vinent. Ningú no negarà al president que hi ha raons per a un cert optimisme el 2015, sobretot si (cal insistir en això) continua la devaluació de l'euro i el preu del petroli es manté, com a mitjana, al voltant dels nivells actuals.

Però una cosa és certificar que la recessió ha quedat enrere i una altra molt diferent és assegurar que l'any que ve serà l'any de l'arrencada definitiva de l'economia. El president descriu millores significatives en relació amb l'exercici 2013; però, al marge del fet que durant aquest any es va produir una caiguda de l'ocupació, un creixement desorbitat del deute i taxes deficients de creixement que, en bona lògica, tampoc no són alienes a la seva gestió, la millora de 2014 s'haurà de comparar, per sostenir aquest missatge, amb els trimestres anteriors a la crisi. En aquesta comparació, el balanç de finalització de 2014 ens diu que encara cal recórrer la meitat del camí fins a arribar “a l'arrencada definitiva”.

Potser caldrà recordar que durant la crisi el PIB espanyol va caure el doble que el PIB (mitjà) de l'eurozona. En conseqüència, una vegada superada la recessió, és més fàcil que el creixement espanyol dupliqui l'europeu, encara que només sigui per raons estadístiques. Malgrat el creixement accelerat del PIB espanyol, els analistes consideren amb raó que Europa és més a prop de les condicions prèvies a la crisi que Espanya. Perquè pugui afirmar-se que ha arribat la recuperació, hauria de donar-se el cas que les variables macroeconòmiques i de benestar (sous, rendes, protecció social, dèficit i deute) estiguin alineades amb una taxa de creixement sostingut; i —pel que sembla— almenys en rendes, protecció i deute no ho estan.

Seria absurd negar que la situació econòmica ha millorat i que molt probablement ho continuarà fent el 2015; però només s'hauria de parlar de recuperació completa quan el creixement es traslladi a un augment de les rendes salarials i a la creació d'ocupació de qualitat.