Selecciona Edició
Connecta’t

Judici contra la Infanta i 16 més

La ‘doctrina Botín’ i el delicte fiscal per cooperació centraran la vista sobre els negocis il·lícits de l'Institut Nóos

La infanta Cristina, arribant als jutjats de Palma, al febrer
La infanta Cristina, arribant als jutjats de Palma, al febrer AFP

Cristina de Borbó anirà a judici per culpa de les maniobres fiscals del seu marit, Iñaki Urdangarin, de les quals ella es va beneficiar a través d'una societat que compartien a mitges.

Quatre anys després que un jutjat de Palma de Mallorca iniciés la investigació del cas Nóos, el sumari acumula nombrosos indicis de delictes vinculats a la corrupció: tràfic d'influències, prevaricació, frau a l'administració pública, malversació i evasió fiscal. Hi ha 17 imputats: set membres de la xarxa empresarial suposadament corrupta i 10 càrrecs públics de tres governs (Comunitat Valenciana, Balears i Ajuntament de Madrid) que van contractar a dit Urdangarin i el seu soci.

La imputació de la Infanta, que es va produir en l'última fase de la instrucció (2013), i el seu posterior processament centraran la vista oral. El Tribunal decidirà sobre dues qüestions clau per al futur de Cristina de Borbó.

Qüestions prèvies: arxivament o enjudiciament. El jutge José Castro va advertir en la seva interlocutòria d'obertura de judici oral que contra la resolució no hi hauria recurs però que les parts podrien “reproduir davant l'òrgan d'enjudiciament les peticions no ateses”. Els advocats de Cristina de Borbó poden plantejar en el judici com a qüestió prèvia l'aplicació al cas de la doctrina Botín, una sentència del Suprem que obligaria a arxivar una causa quan no hi sigui acusat ni el perjudicat directe ni el ministeri fiscal.

El Tribunal que jutja el cas pot resoldre en aquest mateix moment sobre la petició, o suspendre la vista fins que decideixin si assumeixen o no la postura de la defensa de la Infanta, o continuar el judici fins que finalitzi. Seria llavors quan els tres magistrats del Tribunal resoldrien en la sentència sobre la qüestió plantejada.

La cooperació en el delicte fiscal. La infanta Cristina s'asseurà al banc dels acusats per cooperació necessària en dos delictes fiscals comesos per Iñaki Urdangarin, que va defraudar el 2007 i 2008 més de 120.000 euros, segons l'Agència Tributària. Ho va fer en declarar a través d'Aizoon i per l'impost de societats, en lloc de fer-ho per IRPF, els ingressos com a conseller d'una desena d'empreses privades. A través d'aquesta via es va estalviar molts diners, desgravant-s'hi despeses que no corresponien a l'activitat d'Aizoon.

Tant el jutge Castro com l'Audiència de Palma, que va avalar la imputació de la Infanta, sostenen que Cristina de Borbó va contribuir “amb la seva participació en Aizoon a defraudar el fisc” i a més “es va beneficiar d'això ja que disposava dels fons que arribaven al compte de l'empresa sense que declarés aquests dividends a la seva declaració de la renda, i va col·laborar en l'ocultació dels beneficis”.

La defensa replica que l'Agència Tributària va concloure que Cristina de Borbó “no era sòcia de control i no va participar ni en la gestió ni en l'entramat societari” del seu marit, i que el delicte tributari només és atribuïble al perceptor dels ingressos, en aquest cas Urdangarin. “No existeix cap dada que apunti que estigués al corrent de les irregularitats tributàries del seu marit. Ella no tenia coneixements de fiscalitat i tenint en compte la relació de confiança existent no hi havia cap raó per sospitar que el marit estava incorrent en irregularitats fiscals”, esgrimeix la seva defensa.

Institut Nóos: absolta. Cristina de Borbó serà jutjada per fets que no estan relacionats amb els negocis il·lícits de l'Institut Nóos. Aquesta societat, que tenia la Infanta a la junta directiva, va aconseguir més de sis milions de contractes adjudicats a dit pels governs del PP a les Balears i la Comunitat Valenciana. Encara que era una entitat sense ànim de lucre, Nóos va desviar els beneficis del negoci —un 80% del total facturat— a empreses privades propietat d'Urdangarin i el seu soci. L'Audiència va resoldre el 2013 que la Infanta no era responsable dels delictes relacionats amb Nóos, atès que no hi havia cap indici en la causa que hagués participat en el negoci o sabés que els contractes subscrits podien ser considerats delictius.

MÉS INFORMACIÓ