Selecciona Edició
Connecta’t

Què es pot fer per Nadal... a la ciutat?

Els equipaments culturals de la ciutat de Barcelona no fan vacances i aquests dies presenten una completa oferta d'activitats

El Nadal és temps de compres i regals i, sobretot, d'hores i hores asseguts a la taula al costat de familiars i amics en els quals la sobretaula es fa eterna. Però aquests dies també serveixen per fer una aturada en les jornades laborals que impedeixen gaudir de temps lliure. És temps de vacances i d'aprofitar aquestes jornades sense que les presses atabalin. Per sort, els equipaments culturals de la ciutat de Barcelona no fan vacances i aquests dies presenten una completa oferta d'activitats per a tots els gustos, totes les edats i totes les butxaques. Quadern t'ofereix una selecció del bo i millor que es pot veure aquests dies a la ciutat. Des de les obres de teatre que hi ha en cartellera, fins a les exposicions que acaben d'obrir les seves portes aquest mateix mes, passant per concerts de música pop, de jazz i els espectacles de dansa, a més de les activitats per a nens, les pel·lícules de cinema i les compres en botiges efímeres.

Lluís Homar, intèrpret únic de Terra baixa, al Teatre Borràs.
Lluís Homar, intèrpret únic de Terra baixa, al Teatre Borràs.

TEATRE
El llop de les festes
. Jacinto Antón

Aquestes festes, llop. I no, em refereixo a l’entranyable torró El Lobo, sinó al que conjura i mata Lluís Homar com el pastor Manelic (“he mort el llop!”) en la seva estupenda versió de Terra baixa de Guimerà que es representa fins a l’11 de gener al Teatre Borràs. L’espectacle, un sorprenent pas de rosca unipersonal del clàssic, és una gran lliçó de virtuosisme per part de l’actor i una opció segura si un vol gaudir de bon teatre. Intel·ligentíssima adaptació i molt bona direcció de Pau Miró i evocadora escenografia que amb unes pinzellades et fa passar de la terra baixa i les seves misèries a la salvífica i pura terra alta (cal veure aquí una premonició del debat sobiranista?).

El Nadal ens ofereix una altra magnífica oportunitat de gaudir teatre amb Rhum, l’espectacle de pallassos que es representa al Teatre Lliure de Gràcia i que és susceptible d’agradar tant a nens com a adults pel seu intel·ligent doble llenguatge. Superficialment és la típica festa de pallassos, amb les seves caigudes, bufetades i altres bromes, però la perfecció tècnica de què fan gala els cinc intèrprets, la poesia inherent al gènere en la seva millor accepció i l’emotiu subtext de la proposta (un homenatge al mort pallasso Monti), el converteixen en una opció perfecta per gaudir plenament en família. Però no cal anar-hi amb nens: Rhum és una lliçó de teatre de cap a peus i pocs títols a la cartellera et donen tant la possibilitat de riure a cor què vols, emocionar-te, somiar i tornar a casa carregat d’imatges inesborrables.

Radiofórmula de Joan Colomo.
Radiofórmula de Joan Colomo.

Moltes més coses interessants en aquestes festes tan ben assortides pel que fa a teatre: la conjunció Furtwängler-Pou en l’obra sobre el genial director i la seva relació amb els nazis a Prendre partit (Goya); les rialles bíbliques garantides de Toni Albà a Histèria sagrada (Regina); el Com us plagui (el Nadal millor amb Shakespeare) del Teatre Akadèmia; el Mozart de Dei Furbi a La Seca-Espai Brossa...

POP
El Nadal és kitsch
. Luis Hidalgo

Els dos grecos que va comprar Rusiñol a París.
Els dos grecos que va comprar Rusiñol a París.

És mentida. El Nadal no són avingudes plenes de gent buscant regals a darrera hora en una orgiàstica disbauxa de despesa. Tampoc grans sopars, ni descobrir que la felicitat és un sentiment que no es pot imposar ni tan sols amb relació a un natalici. El Nadal és, fonamentalment, el que es fa la nit de Cap d’Any, mirar la tele a altes hores de la matinada, quan la petita pantalla ofereix aquelles gales tan plenes de lluentor xarona que a més a més tenen un cert to generacional, ja que les cançons que sonen formen part d’una certa memòria. I, òbviament, Televisió Espanyola, propietària d’un arxiu impagable, és la reina de la nit més esbojarrada de l’any. Doncs bé, no cal esperar-se a la nit del 31 per viure una bogeria amb cançons horteres. Ja s’ha convertir en una tradició nadalenca que Joan Colomo presenti La Radiofórmula a la sala Sidecar. Imaginem un concert que comença a dalt, a dalt continua, a dalt segueix i a dalt acaba, amb el públic esbojarrat ballant cançons com el Boys Boys Boysde Sabrina, qualsevol èxit de Rafaella Carra o Beyoncé i el Sólo pienso en ti de Víctor Manuel, hàbilment desconstruït per l’inenarrable sentit de l’humor de Colomo.

Tot això està degudament regat per les ocurrències verbals d’un grup que uneix les cançons com si es tractés d’una versió primitiva de 2Many Dj’s, oferint a més a més la possibilitat d’improvisar les versions que el públic demani a la mateixa sala. Les entrades per al primer concert de Joan Colomo i La Radifórmula ja s’han esgotat (dia 27), però ja estan a la venda les entrades per al segon, que tindrà lloc també al Sidecar la nit del 26. L’altre gran espectacle nadalenc el protagonitza Pau Riba, que aquest any fa una extensa gira amb el seu Jisàs de Natzarit, una col·lecció de nadales adaptades que passaran per Mataró (dia 25), les Borges Blanques (26), Guissona (27), Caldes de Montbui (28), Manresa (1) i Barcelona (2, 3 i 4).

EXPOSICIONS
El Greco més català
. José Ángel Montañés

Aquest final d’any coincideixen a Barcelona diverses exposicions que estan cridades a assolir una resposta majoritària de públic. La primera va obrir les seves portes al començament de desembre a la Fundació Godia. Es tracta d’El Greco. La mirada de Santiago Rusiñol, que ha reunit a l’edifici del carrer Diputació un bon nombre d’obres creades pel cretenc i que van acabar en mans de col·leccionistes catalans. La mostra, inclosa dins dels actes del quart centenari del naixement del pintor, que ha tingut altres epicentres a Toledo i Madrid, reivindica, a més, el paper de Rusiñol en la recuperació d’El Greco, després de mostrar-lo com un precursor de la pintura moderna, més enllà de la visió espanyolista i mística que s’ha destacat en altres mostres programades al llarg de 2014. Entre les 40 obres, una desena d’El Greco i un bon nombre de Rusiñol, com ara la impactant La morfina, amb clares influències grequianas, però també obres de Picasso, Zuloaga i Regoyos.

Les altres cites expositives imperdibles aquests dies són a la muntanya de Montjuïc. Una d’elles no és una mostra temporal, sinó la nova presentació de la col·lecció d’art modern dels segles XIX i XX que va inaugurar al setembre el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), el principal museu català, que ha demostrat que el seu potencial no acaba en les riques col·leccions d’art romànic i gòtic. Molt a prop, a la Fundació Joan Miró, es pot veure Barcelona, zona neutral (1914-1918), que aborda la vida a la capital catalana durant els complicats anys de la Primera Guerra Mundial.

A l’altra punta de la ciutat, a la plaça de les Glòries acabar d’obrir el Museu del Disseny, un “quatre en un” que reuneix les col·leccions d’arts decoratives, indumentària i disseny gràfic de la ciutat.

A la propera Sitges han obert les portes aquest mateix dilluns, totalment renovats, Maricel i el Cau Ferrat, el temple del Modernisme català.

INFANTIL
Música... i molt cinema
Ana Pantaleoni

Màscares japoneses, música i tecnologia. L’espectacle de pop electrònic del trio francojaponès Kumisho és la proposta del SónarKids d’hivern, en un format més reduït que el de la primavera. Apte sobretot per a nens i nenes de més de quatre anys, que podran participar en aquest espectacle. Les projeccions no només tenen lloc sobre la pantalla, sinó també sobre el vestit que porta Kumisolo, la cantant. Els més actius poden participar en el taller de màscares. SónarKids torna al CosmoCaixa Barcelona els propers dies 27 i 28 de desembre del 2014 i 2, 3 i 4 de gener del 2015. L’entrada val sis euros. L’agenda cultural per als més menuts va molt carregada aquest any a Barcelona. Per començar amb música, el més nou a la cartellera és El Petit Príncep, al Teatre Barts. Els seus creadors expliquen que aquest musical “és una història que coneixes des de sempre explicada d’una manera que no has vist mai”. I ells són Àngel Llàcer com l’aviador, Manu Guix i Marc Artigau, que s’encarreguen de la música i les lletres, i la companyia La Perla 29. Jugant amb les projeccions i amb sons de 360 graus, l’obra recorre l’univers de Sant-Exupéry. L’entrada per als petits val 20 euros i per als adults, 30. No hi ha Nadal sense clàssics. Els Pastorets Superestel es poden veure al Jove Teatre Regina, tradició nadalenca a ritme de rock.

I per als matins i les tardes de les vacances, cinema, grans dosis de cinema. La setmana del 29 al 4 de gener, els cinemes Texas ofereixen sessions infantils de matí i de tarda. Tres recomanacions que no us heu de perdre: Com ensinistrar un drac 2, Cinema Paradiso i Els Croods. Cada dia excepte l’1 de gener, a un preu de tres euros. Amb la visita especial del patge reial en algunes de les sessions.

DANSA
Per a tots els públics
Carmen del Val

El món de la dansa també té les seves tradicions, i la de Nadal va lligada a un dels contes-ballets clàssics més populars, Trencanous, una faula d’esperit nadalenc sobre el món dels somnis infantils i la realitat de la vida dels adults. Un any més, el cèlebre ballet de Txaikovski torna a Barcelona de la mà del Ballet Nacional de Moscou i l’Orquestra Simfònica Estatal Russa de Rostov, en una única representació la mateixa nit de Nadal al Gran Teatre del Liceu. Les entrades costen entre 21 i 89 euros.

I per començar l’any, el ballet romàntic per antonomàsia, El llac dels cignes, del qual el Ballet Nacional de Moscou i l’Orquestra Simfònica Estatal Russa de Rostov oferiran quatre representacions també al Liceu (1 de gener, 20 h, 4 de gener, 17 i 21 h, 6 de gener, 18 h. Entrades entre 21-89 euros).

La dansa contemporània per a tota la família s’instal·la al Mercat de les Flors del 26 de desembre al 25 de gener amb la companyia madrilenya Aracaladanza, que presenta un tríptic d’inspiració pictòrica molt estimulant sobre El Bosco, Joan Miró i René Magritte. El jardí de les Delícies, del pintor holandès Bosco, és la font d’inspiració del primer espectacle de la trilogia Petits paradisos. L’univers oníric, surrealista i màgic de René Magritte serveix d’inspiració per al segon espectacle, Núvols, i Constel·lacions tanca la trilogia amb un còctel de sensacions inspirat en l’obra de Joan Miró.

Petits paradisos. Del 26 al 30 de desembre i del 2 al 4 de gener, 18 h, diumenges a les 12 h. Mercat de les Flors. Sala MAC. Barcelona. 8 euros. Núvols. 10, 11, 17 i 18 de gener, 18 h, diumenges a les 12 h. Mercat de les Flors. Sala MAC. Barcelona. 8 euros. Constel·lacions. 24 i 25 de gener, 18 h, diumenge 12 h. Mercat de les Flors. Sala MAC. Barcelona. 8 euros.

MUSICA POP I JAZZ

Gaites contra clarinets Miquel Jurado

No són tan tradicionals com el Fum, fum, fum o el caga tió, però gairebé: la gaita de Carlos Núñez i el clarinet de Woody Allen tornen per endolcir-nos, cadascun a la seva manera, aquestes dates assenyalades.

Carlos Núñez, sense cap dubte l’intèrpret més important de gaita (i també de flauta de bec, no ho oblidem), i una de les personalitats en el cim internacional de l’ara anomenada world music, ocuparà l’escenari del Palau de la Música el dimarts 30 de desembre, dins de la programació del 16è Festival del Mil·lenni (21 hores, el preu de les entrades oscil·la entre 16 i 39 euros). El de Vigo, aquesta vegada en un escenari més convencional que el que el va acollir en la seva anterior visita nadalenca (la basílica de Santa Maria del Pi), presentarà el seu últim disc, de títol inequívoc, Inter-Celtic, en el qual reivindica les arrels cèltiques de la música gallega i l’emparenta amb les sonoritats de les illes que estan una mica més al nord (Núñez és habitual col·laborador de The Chieftains i dels creadors de Riverdance).

Carlos Núñez encara tindrà temps de tornar a casa seva per celebrar l’entrada del nou any. Quin es menjarà el raïm a Barcelona serà Woody Allen, que el dimecres 31 portarà el seu dixieland fresc i sempre contagiós (ideal per a públics no especialment compromesos amb el jazz) a l’escenari del Liceu (amb entrades de 55 a 125 euros). El concert començarà a les 20 hores perquè les campanades no agafin (per poc) a ningú al carrer. L’actuació del clarinetista novaiorquès (sobre l’escenari no en queda res, de la seva faceta fílmica) inaugurarà el nou Suite Festival presentat pel mateix Liceu.

Per a qui no agradin les gaites i els clarinets, el Nadal barceloní té altres propostes com Chambao (dissabte 27, Palau), Niña Pastori (diumenge 28, Palau), Sergio Dalma (diumenge 28, Liceu) o Pasión Vega (dilluns 29, Palau).

BOTIGUES.
Compres efímeres Mar Rocabert

Les botigues efímeres, espais comercials que tenen els dies comptats, s’han disparat aquests dates nadalenques, i s’han convertit en una alternativa al comerç tradicional. En els últims temps hem assistit al creixement gradual d’aquesta estratègia comercial, que originalment rep el nom de pop up store, i que convenç el públic amb reclams tan atractius per a les ments consumidores com “ara o mai”, “oferta limitada”, “edició especial”, tal com explica Cristina de Balanzó, experta en neuromàrqueting i fundadora de la consultoria Wallnut Unlimited.

El món de la moda corona les botigues efímeres, i a Barcelona es concentren la majoria. La marca de mitjons de colors Happy Socks ha instal·lat una botiga efímera al barri del Born (carrer Rec, 32) fins al mes de gener. Aquesta pop up store forma part d’una estratègia més global de la companyia sueca, que ha obert espais de venda similars en ciutats com París, Berlín, Amsterdam, Viena o Milà, durant la campanya de Nadal.

Ubicada dins d’un centre comercial, hi ha la botiga efímera de Pedralbes Centre. La gerent, Ratt Fenech, explica que l’aposta per destinar cada mes un espai a un o dos emprenedors, gairebé sempre locals, ha suposat un “win to win” per a tots, també per a Barcelona Activa, part implicada. Els candidats han de presentar el seu projecte per disposar durant trenta dies d’un aparador al centre comercial, on aquest desembre hi ha la marca infantil Little Lia, de la cantant Beth.

Les pop up stores són una bona oportunitat per a les marques petites, que no tenen botiga pròpia o només depenen del comerç electrònic. I no només de moda s’alimenten: aquests dies també podeu trobar Uvinum, una botiga que desapareixerà aviat, dedicada només al vi, al centre d’art Mutuo (Julià Portet, 5).