_
_
_
_
_

La jutgessa anul·la les preferents que un empleat de banca va vendre a la seva mare

La resolució afirma que CatalunyaCaixa no va informar a la seva plantilla del risc dels productes

Lluís Pellicer
Seu de CatalunyaCaixa a la Via Laietana de Barcelona.
Seu de CatalunyaCaixa a la Via Laietana de Barcelona.carles ribas

La jutgessa ha obligat CatalunyaCaixa a retornar a una dona de 90 anys tots els diners que va posar en participacions preferents i deute subordinat. La sentència, dictada pel jutjat de primera instància número 27 de Barcelona, dóna la raó a l'afectada malgrat que va adquirir aquests productes financers aconsellada pel seu fill, treballador de l'entitat. Centenars d'empleats de banca que van comprar o van col·locar a familiars aquests productes van quedar al marge dels sistemes d'arbitratge, ja que les entitats consideraven que disposaven de tots els detalls sobre aquestes emissions. No obstant això, la magistrada conclou que el fill tampoc tenia la informació necessària per a la venda.

La dona va posar 94.550 euros dels seus estalvis en participacions preferents i deute subordinat entre els anys 2003 i 2008. Ho va fer seguint el consell del seu fill, que era comercial a l'entitat. L'advocat del Col·lectiu Ronda, Óscar Serrano, que va portar el cas, explica que aquests casos són habituals. “Hem vist en desenes de judicis com els treballadors hi anaven com a testimonis i explicaven que havien venut aquest producte a familiars i fins i tot que ells en tenien. El problema és que tampoc estaven prou informats sobre els riscos. En molts casos només tenien una fitxa que indicava que era un producte amb baix risc”, assegura Serrano. L'advocat afirma que les entitats van deixar fora del mecanisme d'arbitratge aquests treballadors i que, a més, molts van decidir no anar als tribunals per no perdre la feina.

La dona va mantenir al jutjat que no havia estat advertida de l'“alt risc” que implicava la inversió i que tampoc va rebre la informació pròpia de la comercialització d'“un producte complex d'inversió”. CatalunyaCaixa va al·legar que no havia incorregut “en cap incompliment” de les seves obligacions i que la dona va vendre el 2013 de forma voluntària les participacions al Fons de Garantia de Dipòsits. En efecte, la dona va poder recuperar entre el juny i el juliol d'aquell any uns 63.500 euros després que se li apliquessin els quitaments aprovats pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). L'afectada, doncs, va perdre 31.697,31 euros després del bescanvi, que és la quantitat que va reclamar.

La jutgessa exposa que CatalunyaCaixa no tan sols havia d'analitzar el perfil dels seus clients abans de vendre'ls preferents o deute subordinat, sinó també proporcionar-los “de forma comprensible, informació adequada sobre el producte ofert, les seves característiques i riscos”. La magistrada considera que en aquest cas “no es va fer” i assenyala que “no hi consten ni tan sols les ordres de compra” d'alguns paquets.

La jutgessa també veu “certament cridaner” que l'“únic test” d'idoneïtat i conveniència –al qual estaven obligades les entitats per veure que el producte era apte per a un client– s'hagués fet “al mateix temps que la signatura de l'ordre de compra”. Això evidencia, afegeix, que aquesta prova era “un pur tràmit”, ja que la dona va declarar que ni havia treballat en el sector financer ni havia adquirit durant els dos últims anys productes de risc.

La sentència també recull que la clienta sempre va comprar aquests productes perquè havien estat recomanats pel seu fill, que, no obstant això, va exposar que la informació de la qual disposaven els empleats “era la que es transmetia als clients”, és a dir, que era un producte d'estalvi i sense risc. Això implicava que “el mateix professional” no tingués “prou coneixements per poder valorar els riscos del producte i donar-ne informació complerta” a l'afectada. La jutgessa resol finalment que es retornin a la dona els 31.697,31 euros, a més dels interessos.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_