Selecciona Edició
Connecta’t

14 temes per acomiadar el 2014

El cas Pujol, la consulta alternativa del 9-N, la crisi de l'ebola i l'abdicació del Rei marquen l'any que deixem enrere

1. La consulta que va posar a prova les costures de l'Estat, Miquel Noguer

Primer havia de ser un referèndum, després es va convertir en consulta i va acabar sent un procés participatiu sense validesa jurídica. Tot i això, la votació sobre la independència de Catalunya organitzada per la Generalitat el 9 de novembre no només ha deixat potes enlaire el sistema polític català, sinó que les seves conseqüències amenacen de perpetuar-se per molt temps en els primers llocs de l'agenda política espanyola. La consulta de Mas, que la Generalitat va rebatejar com a “procés de participació ciutadana” per esquivar precisament una nova suspensió, es va sustentar en les giragonses de fins a mitja dotzena de lleis catalanes. La Fiscalia General de l'Estat ha respost obrint la via penal, querellant-se contra Artur Mas i contra dues de les seves conselleres per quatre delictes: desobediència greu, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. L'aspecte comú de les condemnes per als quatre delictes és que comporten penes d'inhabilitació.

Artur Mas durant la signatura del decret que avalava la consulta del 9-N. ampliar foto
Artur Mas durant la signatura del decret que avalava la consulta del 9-N. AFP

Mas afronta el procés judicial convertit gairebé en un heroi pel seu partit, Convergència Democràtica, i d'una part dels sectors independentistes. La querella i la gestió de la consulta fins i tot l'han ajudat a tornar a encapçalar les enquestes que, durant mesos, havien vaticinat la victòria d'Esquerra Republicana en unes eleccions catalanes. Tot i això els partits nítidament independentistes segueixen sense comptar amb l'“àmplia majoria” que Mas sempre ha demanat per al procés que en la seva opinió ha de portar Catalunya a la independència. A Esquerra i a Convergència fins i tot se'ls podria resistir la majoria absoluta segons alguns sondejos. Tant si es presenten junts com si ho fan per separat.

2. La fortuna oculta dels Pujol

El vespre del 25 de juliol, quan molts ja pensaven en les vacances d'estiu, un comunicat de l'expresident Jordi Pujol va sacsejar les redaccions dels mitjans de comunicació. En el breu text de poc més d'una pàgina, Pujol confessava que la seva família ha mantingut una fortuna oculta a l'estranger. L'expresident no en detallava la quantitat i defensava que corresponia a l'herència del seu pare. La declaració es carregava la figura d'un autèntic tòtem a Catalunya i el pare polític de l'actual president, Artur Mas. Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, han estat imputats i hauran de declarar davant la jutgessa a finals de gener.

Pujol a la comparaixença al Parlament. ampliar foto
Pujol a la comparaixença al Parlament. AFP

Però aquest 2014 els escàndols també han esquitxat els fills del matrimoni. El gran, Jordi Pujol Ferrusola, va declarar al setembre a l'Audiència Nacional per delicte fiscal i blanqueig de capitals. Un informe de la policia assegura que va facturar 8,5 milions a 17 empreses proveïdores de la Generalitat per un serveis de mediació que estan en dubte. Oleguer Pujol, un altre dels fills, està imputat pels mateixos delictes que el seu germà, i està sent investigat per unes inversions multimilionàries amb diners procedents de paradisos fiscals. L'ombra de la corrupció també va posar fi a la prometedora carrera d'Oriol Pujol, llavors secretari general de Convergència, que va haver de deixar tots els càrrecs i responsabilitats polítiques al juliol -10 dies abans de la confessió del seu pare- pel 'cas I, una presumpta trama que trampejava l'adjudicació de les estacions d'inspecció de vehicles.

3. L'any en què la corrupció s'ha fet insopurtable i transparent, José Manuel Romero

Jaume Matas, en una de les sortides de la presó de Segòvia. ampliar foto
Jaume Matas, en una de les sortides de la presó de Segòvia.

La corrupció vinculada al poder polític en els últims 20 anys d'història d'Espanya s'ha fet transparent el 2014. Les diferents macrocauses judicials obertes fa anys contra el pillatge institucional encaren ara la recta final per encaixar totes les peces delictives, amb tants escàndols destapats que la classe política està sota sospita. La corrupció és el segon problema per als espanyols. Aquest any han ingressat a la presó l'expresident balear, Jaume Matas; l'expresident de la diputació provincial de Castelló, Carlos Fabra; l'exsenador i exconseller del Govern madrileny, Francisco Granados, i la cantant Isabel Pantoja, entre d'altres. Continuen a la presó l'expresident de la patronal CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, i l'extresorer nacional del PP, Luis Bárcenas. Han hagut de fer front a fiances multimilionàries els expresidents de Caja Madrid, Rodrigo Rato i Miguel Blesa, per l'ús indegut de targetes de crèdit amb les quals van gastar centenars de milers d'euros sense cap mena de control.

Ha dimitit la ministra de Sanitat, Ana Mato, assenyalada com a partícip a títol lucratiu dels suposats delictes de corrupció comesos pel seu exmarit, l'exdirigent del PP, Jesús Sepúlveda. El partit del Govern també ha estat implicat per aprofitar-se de la corrupció dels seus dirigents. Estan a un pas del banc dels acusats la cúpula valenciana del PP per delicte electoral i frau; els Ducs de Palma pel cas Nóos; una desena d'ex alts càrrecs del PP a la Comunitat de Madrid i tres extresorers nacionals d'aquesta formació pel cas Gürtel. El 2014 acaba amb alguns llums d'emergència il·luminant el camí de l'escàndol. Són els judicis previstos pel delicte electoral del PP valencià; per la xarxa corrupta Gürtel vinculada al PP o pel frau massiu de les empreses d'Iñaki Urdangarin i la seva esposa, Cristina de Borbó. Aquestes vistes ompliran el 2015 de titulars i faran encara més gran el descrèdit de polítics i empresaris.

4. Canvi de cicle a la Monarquia, Natalia Junquera

La reina Sofia fa un petó a Joan Carles al balcó del Palau d'Orient després de la proclamació de Felip VI. ampliar foto
La reina Sofia fa un petó a Joan Carles al balcó del Palau d'Orient després de la proclamació de Felip VI.

“Els reis no abdiquen, moren”, va repetir al seu entorn, durant molts anys, el rei Joan Carles. Cada vegada que els seus successius ingressos hospitalaris –sis en dos anys encenien el debat de la seva abdicació, ell ho desmentia. Després de gairebé 39 anys de regnat, Joan Carles I va decidir que no serien 40 el dia que feia 76 anys, el 5 de gener del 2014, convençut que era el millor per a la institució i per a Espanya i després que la Corona, abans la institució més ben valorada, hagués recuperat part de la popularitat perduda els últims anys, entre d'altres, pels escàndols del cas Nóos i de la inoportuna cacera a Botswana per la qual va demanar perdó davant les càmeres. Va deixar, com pretenia, al seu fill una lleu remuntada a les enquestes de popularitat de la Corona però no va poder evitar deixar-li també el problema que més mal ha fet a la institució: la imputació de la Infanta. Cristina no va oferir mai al seu pare la renúncia als drets successoris i sembla que s'hi continua resistint ara que és el seu germà qui ocupa el tron i qui necessita aquest gest per perdre llast.

5. Els que ens han deixat

Adolfo Suárez, Joaquín Prieto

Adolfo Suárez, el 1991. ampliar foto
Adolfo Suárez, el 1991.

La mort d’Adolfo Suárez, el 23 de març, va originar una estranya mostra d’unitat al voltant de la seva memòria, en un temps pessimista sobre el conjunt de persones dedicades a la vida pública. Milers de ciutadans van acudir als actes de comiat de qui va presidir el Govern espanyol del 1976 al 1981. El rei Joan Carles va escollir Suárez per fer net amb la classe política heretada del franquisme i el va situar com el maquinista del tren de la Transició cap a una democràcia de tall europeu. El seu passat al Moviment Nacional el va esperonar a recórrer un trajecte al qual d’altres s’havien resistit. Després de guanyar les primeres eleccions del 1977 una vegada acabada la dictadura va treballar per posar fi a les divisions del país. El 1979 va començar el seu desgast i, amb la pèrdua de la confiança del monarca, es va veure motivat a dimitir, per acabar passant de la brillantor a l’oblit. Tardanament, la seva mort ha recuperat el consens que es mereixia per haver fet una obra política d’ordre descomunal.

Gabriel García Márquez, Winston Manrique Sabogal

Gabriel García Márquez a casa seva, a Barcelona, el 1979. ampliar foto
Gabriel García Márquez a casa seva, a Barcelona, el 1979.

Li encantava escriure, per això la millor herència de Gabriel García Márquez és la felicitat que deixa en cada persona que llegeix els seus llibres. Ell, que va escriure per buscar el misteri de la mort, "perquè el de la vida, ja se sap, no es desxifrarà mai", va deixar el dia de la seva defunció, el 17 d'abril, un llegat literari i periodisticoliterari que va conquistar tota classe de persones. Des d'aquell mateix Dijous Sant a Ciutat de Mèxic on el premi Nobel colombià va morir als 87 anys, les expressions d'admiració i agraïment s'han succeït. García Márquez, Gabo, acaba de rebre una pluja d'homenatges del Congrés de Colòmbia, que va aprovar una espècie de pesta macondiana on el seu nom estarà present en diversos, molts, centres culturals, parcs, fundacions i altres institucions relacionades amb les arts i la cultura; i, com a cirereta, la seva cara somrient passarà per les mans dels colombians ja que estarà impresa als bitllets de mil pesos. Ell pensaria que li estan "mamando gallo" (prenent del pèl, vacil·lant o burlant-se), però no, i ell, com el "mamagallista" suprem, deixaria anar una riallada.

Emilio Botín, Miguel Ángel Noceda

Emilio Botín, en una imatge d'arxiu del 2009. ampliar foto
Emilio Botín, en una imatge d'arxiu del 2009. AFP

La nit del 9 de setembre del 2014 va morir Emilio Botín Sanz de Sautuola y García de los Ríos a Madrid. Hauria complert 80 anys l'1 d'octubre i des del novembre del 1986 presidia el Banc Santander. Llavors, quan va heretar del seu pare el càrrec, era encara un banc de marcat caràcter familiar, encara que ja havia fet algunes incursions a Llatinoamèrica i s'havia colat a l'òrbita nacional fins a arribar a formar part del selecte club dels set grans d'Espanya com el més petit de tots. Avui, el Santander és un dels deu més grans del món.

Tito Vilanova, Ramon Besa

Tito Vilanova. ampliar foto
Tito Vilanova.

El 25 d’abril va morir Tito Vilanova amb 45 anys víctima del càncer a la glàndula paròtide que tenia des del 2011 i que el va apartar del futbol el juliol del 2013. El Barça va donar vida a Tito i Tito es va desviure per seguir al Barça des que va tornar a l'entitat la temporada 2007-2008. Guardiola el va cridar perquè fos el seu ajudant al Barça B. Ja a primera divisió, Tito preparava l'estratègia, aconsellava fitxatges com el de Cesc, sabia a qui i en quin moment calia canviar, entenia Messi i concedia entrevistes amb el vistiplau de Guardiola. El Barcelona es va convertir en el millor equip del món a partir del tàndem Guardiola-Vilanova, 14 títols en 19 competicions.

6. Fi del bipartidisme a la Lliga i esport femení, Ramon Besa / Antonio Nieto

El Barça va deixar escapar la Lliga a la darrera jornada al Camp Nou. En tenia prou amb una victòria contra l'Atlético i no va passar de l'empat després d'avançar-se amb un gol d'Alexis. Aquell partit, que va suposar la coronació del conjunt de Simeone i la fi del bipartidisme, va expressar també la impotència blaugrana durant el 2014: tampoc va poder guanyar la final de Copa contra el Madrid, campió a la pròrroga, i va tornar a perdre contra l'Atlético a la Lliga de Campions. Els resultats i la regressió futbolística van provocar la sortida de l'entrenador Tata Martino i la seva substitució per Luis Enrique. Els protagonistes de l'any van ser els dos clubs de Madrid, finalistes també de la Copa d'Europa. L'equip que entrena Ancelotti va aconseguir la Desena després que un gol de Sergio Ramos forcés la pròrroga al descompte quan guanyava l'Atlético amb una rematada a la sortida d'un córner de Godin. Abatut Courtois, el Madrid va golejar al temps suplementari de la final jugada a Lisboa. Eliminat pel Madrid als quarts de final de la Copa, l'Espanyol tampoc va ser protagonista a la Lliga.

Mireia Belmonte al campionat de natació. ampliar foto
Mireia Belmonte al campionat de natació.

La badalonina Mireia Belmonte ha marcat el rècord mundial a Doha en 200 metres papallona i en els 400 estils. A més, ha acabat l’any amb tres rècords mundials als Campionats d’Espanya. Destaca també la fita de la selecció espanyola d'handbol femení, que va aconseguir la plata al campionat mundial. Marcant una altra fita en la impressionant era de l'esport femení espanyol, Carolina Marín es va infiltrar en el cim d'un esport d'etern domini asiàtic, el bàdminton. La de Huelva es va colar amb 21 anys a la final del Mundial de Dinamarca i la va guanyar. La selecció espanyola de futbol femenina es va classificar pel Mundial que es jugarà l’estiu que ve al Canadà, en què Espanya començarà amb partits contra Costa Rica, Corea del Sud i el Brasil a la fase de grups a Mont-real.

7. Un sisme amb epicentre a Maidan, Pilar Bonet

Protestes i barricades als carrers de Kiev al febrer. ampliar foto
Protestes i barricades als carrers de Kiev al febrer. afp

El 2014 ha estat el pitjor any per a Ucraïna des que va aconseguir la independència l’any 1991 i ha marcat un punt d’inflexió a Europa. Al gener feia tres mesos que havia començat l’Euromaidan, la protesta a favor de l’acord d’associació amb la UE i en contra de la corrupció del règim desencadenada per la decisió del president Víktor Ianukóvitx de negar-se a firmar l’acord amb Brussel·les a causa de les pressions de Rússia. Al febrer van morir un centenar de persones arran del pols entre manifestants i forces de l’ordre públic. El 21 d’aquell mes Ianukóvitx i l’oposició van firmar el compromís de convocar eleccions presidencials anticipades. L’acord va fracassar. El president ucraïnès va fugir de la capital i es va acabar refugiant a Rússia amb l’ajuda del Kremlin. Rússia va aconseguir Crimea i Sebastopol el 18 de març, després d’un plebiscit il·legal per decidir-ho. La tensió acumulada va portar a un episodi de violència, el moment més tràgic del qual va ser quan van morir 42 persones a la seu incendiada dels sindicats d’Odessa.

El 25 de maig el polític Petró Poroixenko va guanyar les eleccions i va intentar en va recuperar el control de les regions secessionistes. Durant l’estiu, la violència es va fer més intensa i la catàstrofe de l’avió malaisi abatut el 17 de juliol en què van morir 298 persones va donar més projecció internacional al conflicte. A finals de novembre, més de 10.000 persones havien estat ferides i gairebé 4.440 havien mort a la zona de conflicte entre Donetsk i Lugansk, segons dades de l’ONU.

8. Podem sacseja la brúixola de la política espanyola, Francesco Manetto

Pablo Iglesias, cap de llista de Podem a les europees. ampliar foto
Pablo Iglesias, cap de llista de Podem a les europees. EFE

La formació de Pablo Iglesias encara no té un any de vida, encapçala la majoria de les enquestes i té com a objectiu establir-se com a alternativa als principals partits espanyols. L’objectiu de Podem als seus inicis va ser concitar frustracions i indignacions dels ciutadans al voltant d’un mateix projecte que ha aconseguit canalitzar els sentiments del 15-M. A punt d’acabar el 2014, ja és un partit amb estructura jeràrquica que intenta organitzar-se al territori. A les eleccions europees del maig va aconseguir cinc eurodiputats i va ser llavors quan el PP i el PSOE van començar a parar atenció al fenomen. L’últim sondeig de Metroscopia per a EL PAÍS situa la formació com a segona força en estimació de vot. Això ha passat tot i la defensa inicial de propostes considerades “radicals”, com els contactes amb diversos presidents llatinoamericans. En realitat, Podem s’ha anat suavitzant els últims mesos. Per exemple, l’impagament del deute que defensava s’ha convertit en un projecte de reestructuració ordenada. El fenomen Podem és, segons els seus propis dirigents i fins i tot els seus rivals, imprevisible amb vista a les pròximes eleccions generals. Té un objectiu molt clar. En paraules d’Iglesias, “sortir a guanyar i ocupar la centralitat del taulell”.

9. “No sé què va fallar, ni tan sols si va fallar alguna cosa”, Elena G. Sevillano

Una dona lamenta la mort del seu marit per ebola, a Monròvia. ampliar foto
Una dona lamenta la mort del seu marit per ebola, a Monròvia. getty

El 5 de novembre Teresa Romero oferia una roda de premsa a l’Hospital Carlos III de Madrid després d’haver-se curat de l’ebola. Havia passat de ser una treballadora interina més de la retallada sanitat madrilenya a convertir-se en el focus de l’atenció mediàtica de mig món. El seu va ser el primer cas d’ebola fora de l’Àfrica Occidental. Encara no se sap com es va contagiar, hi ha una investigació en marxa a la Comunitat de Madrid, però probablement va ser quan Romero va haver de retirar els objectes de l’habitació de Manuel García, el segon missioner espanyol repatriat per ebola, el dia que va morir. La malaltia va arribar a Espanya amb el missioner Miguel Pajares, que tampoc va superar la malaltia, quan tres països de l’Àfrica Occidental ja sumaven més de 1.500 morts a causa de l’epidèmia. Amb el contagi de Romero es va estendre el pànic entre alguns sanitaris i veïns de Romero. Sanitat va arribar a tenir vigilades més de 100 persones per un possible contacte amb Romero, 15 de les quals van estar al Carlos III ingressades durant 21 dies.

10. La violència ultra

Homenatge a l'ultra del Depor assassinat a cops a la riba del Manzanares. ampliar foto
Homenatge a l'ultra del Depor assassinat a cops a la riba del Manzanares.

La baralla multitudinària protagonitzada per seguidors ultres de l'Atlètic de Madrid i del Deportivo el 30 de novembre ha fet revifar la polèmica sobre la violència a l'esport, i especialment al futbol. La batussa va acabar amb 10 ferits i 30 detinguts, però principalment amb la mort d'un dels participants gallecs, que es va ofegar al riu quan diversos seguidors de l'equip contrari el van llençar a l'aigua després d'haver-lo apallissat durament. El partit que enfrontava aquell dia madrilenys i gallecs no es va suspendre, però un parell de dies després el club matalasser va decidir prohibir l'entrada al Frente Atlético, la penya ultra que va protagonitzar la baralla. També van ser destituïts els responsables de seguretat dels dos clubs implicats. Les conseqüències del cas es van estendre a altres equips i els responsables de la Lliga van alertar els clubs que si no es desvinculen d'aquest tipus de penyes violentes poden perdre punts al campionat o fins i tot la categoria.

11. Restabliment de les relacions entre Cuba i Estats Units

Discursos d'Obama i Castro. ampliar foto
Discursos d'Obama i Castro.

Un dels darrers murs ha caigut a finals d'aquest any quan Cuba i els Estats Units van anunciar que reprenen les relacions diplomàtiques després de viure mig segle d'esquena. Era l'any 1961 quan Cuba es va declarar marxista leninista i va nacionalitzar les propietats de les multinacionals nord-americanes. L'illa va passar a formar part del bloc comunista durant la Guerra Freda i els EUA van imposar un dur bloqueig a l'illa. Un intercanvi de presoners i la mediació del Papa ha permès relaxar les tensions entre els dos països, que s'han compromès a intensificar els viatges, el comerç i la cooperació. També s'espera que s'obrin les portes al turisme.

12. La tímida recuperació econòmica

Totes les dades apunten que el mercat laboral ha començat a aixecar el cap aquest 2014. A principis d'any va tocar fons, però set anys després que comencés la crisi, la situació comença a canviar: es crea ocupació i baixa l'atur. Els dos indicadors més bàsics del món del treball sembla que van bé. Però la recuperació comença de molt avall, les ferides continuen obertes. La pitjor crisi econòmica en dècades s'ha carregat 3,8 milions de llocs de feina i la taxa d'atur ha arribat a un nivell mai vist, gairebé el 27%. Tornar als nivells d'ocupació i desocupació del 2007 costarà molts anys i el camí que sembla que arrenca no tan sols mostra una millora, també té una creu: la mala qualitat de l'ocupació. Si la taxa d'ocupació ha repuntat és perquè la mà d'obra ara és més barata. Des del febrer del 2012, quan es va aprovar la reforma laboral, els sous han baixat, l'ocupació a temps parcial ha augmentat i els contractes temporals tornen a guanyar pes.

13. La matança d’Iguala

Manifestació per recordar els estudiants desapareguts. ampliar foto
Manifestació per recordar els estudiants desapareguts. BLOOMBERG

Mèxic ha protagonitzat un dels pitjors horrors de l'any. La ciutat d'Iguala s'ha fet tristament famosa per la desaparició i la mort de 43 estudiants. La nit del 26 de setembre prop d'un centenar de joves es van acostar a aquest municipi per reunir fons i aconseguir un autobús per anar a l'acte d'homenatge per la matança de Tlatelolco que s'estava preparant. L'arribada del grup va neguitejar l'alcalde, que temia que la presència dels joves interferís en un acte electoral de la seva dona, que era una de les responsables de l'organització criminal a Iguala. Com si es tractés d'un càrtel rival, la policia va cobrir de sang la ciutat disparant contra els joves. Alguns van ser detinguts i entregats, segons la Fiscalia, als sicaris, i traslladats a un abocador, on van ser assassinats.

14. Abans, Tarajal, i després. José María Jiménez Gálvez

A principis de febrer, desenes d’immigrants es van llançar al mar amb l’anhel d’arribar a Europa. Alguns d’ells no sabien nadar. Van ressonar els trets i van volar pilotes de goma. Quinze van morir davant la mirada de la Guàrdia Civil. Aquests fets van marcar un punt d’inflexió en la història migratòria del país i van definir la política del Govern espanyol de tot el 2014. Segons alguns dels supervivents, els trets van venir del cos policial espanyol. El ministre Fernández Díaz va admetre que es va utilitzar material antidisturbis –ara ja no es fa servir- quan els immigrants eren a l’aigua però ningú no va assumir responsabilitats polítiques. La pressió migratòria es va traslladar a Melilla, on més de 2.000 sense papers han saltat la tanca durant tot l’any, xifra que destaca si la comparem amb la de 830 de l’any passat.

L’ONG Prodein va ensenyar les vergonyes de la frontera sud: cops i més cops. Dels agents marroquins i espanyols, com mostren els vídeos difosos pel col·lectiu, que van propiciar l’obertura d’una investigació judicial que s’ha saldat amb la imputació del màxim responsable de la Guàrdia Civil a Melilla. A l’agost 130 barques de joguina, amb 1.219 subsaharians, van conformar l’onada de pasteres més gran de la història d’Espanya. El 5 de desembre van morir una trentena de persones, de les quals set eren menors, en una altra embarcació que volia arribar a Europa.