Selecciona Edició
Connecta’t

Diners en línia a preu d’or

Les empreses de préstecs instantanis no estan controlades pel Banc d'Espanya

Ofereixen liquiditat a canvi d'interessos que poden superar el 4.000%

Un home consulta una pàgina de préstecs ràpids.
Un home consulta una pàgina de préstecs ràpids.

Tenen lemes com “Pim, pam, pasta”, “Ho vols, ho tens” o “Anticipa la teva nòmina”. Ofereixen diners de manera gairebé immediata: en un temps rècord de 15 minuts poden arribar a valorar una sol·licitud en línia que només requereix una sèrie de senzills passos. Són els minipréstecs, préstecs ràpids o crèdits electrònics, una manera de rebre entre 50 i 750 euros per a petites despeses, que es poden aconseguir a través de les desenes de prestadores que inunden d'anuncis els mitjans de comunicació. Un compte bancari, un telèfon mòbil i el DNI és suficient per aconseguir aquesta liquiditat. A canvi, sempre, de pagar interessos de no menys d'un 2.000% o de fins a un 4.000% o més en un moment en què el Banc Central Europeu facilita als bancs diners al 0,05%. Hi ha centenars d'exemples: el web Via SMS ofereix 600 euros que es poden retornar en 20 dies amb un 4.494% TAE (taxa que revela el cost o rendiment efectiu d'un producte financer, i que inclou l'interès i les despeses i comissions bancàries). El consumidor, en el millor dels casos, acaba abonant 740 euros si no n'endarrereix el pagament. A l'altra banda del telèfon, el contestador de Krédito24, una altra de les empreses més populars, informa de què passa quan el client triga un dia més de l'estipulat a abonar la quota: “La comissió per impagament és del 20% de l'import principal del préstec”. Si el retard és de sis dies la comissió puja al 25%, i així fins a un 45% més si l'usuari supera els 15 dies.

Québueno, Vivus, Préstamo10, Cashper, Wonga, Crédito Móvil, Dispón, PepeDinero o Contante són algunes de les empreses d'aquest negoci creixent que no estan sotmeses a les mateixes normes que s'exigeixen als bancs i les caixes d'estalvi i, per tant, no figuren en cap registre del Banc d'Espanya, segons confirma la mateixa institució. Els webs que presten un màxim de 200 euros ni tan sols necessiten complir la Llei 16/2011 que regula els contractes de crèdit al consum i que obliga a facilitar al client una informació clara sobre el producte i les condicions de devolució. Moltes de les disposicions d'aquesta norma tampoc afecten aquests intermediaris tret que prestin més de 75.000 euros, ni els que faciliten contractes en forma de “facilitat de descobert” (operacions en què es presten fons que superen el saldo al compte a la vista del consumidor) i que s'hagin de reemborsar en un mes.

Consells pràctics

  • El número u: no demaneu un préstec si no el podeu pagar. Sembla una obvietat, però l'autèntic malson pot començar aquí. La majoria dels prestadors fan servir tota mena de tècniques per no arribar als jutjats, com aconsellar fer petits pagaments mensuals que es cronifiquen amb l'augment d'interessos. Una petita quantitat concedida es pot duplicar o triplicar en poc temps. En el pitjor dels casos s'executaran les garanties aportades en el contracte, de manera que poden arribar a embargar nòmines o béns.
  • Llegiu atentament les condicions. No us deixeu portar per la publicitat o per la necessitat d'aconseguir el préstec. Teniu dret a conèixer amb caràcter previ el contingut de les condicions contractuals.
  • Sol·liciteu una oferta vinculant. Moltes companyies, segons denuncia Adicae, mostren un cronòmetre que indica el minut exacte de recepció del crèdit o xats instantanis amb comercials. Això fa que el consumidor no tingui prou marge per pensar en els riscos ni llegir amb calma què està contractant o sol·licitar una oferta vinculant.

Un informe complet que acaba de publicar l'associació de consumidors Adicae alerta que la publicitat dels minipréstecs “no és gens clara i la majoria de vegades és incompleta”, principalment en els serveis annexos i en els costos. “Els termes no apareixen, es destaquen les frases típiques que es pot pagar en còmodes mensualitats, però en cap cas s'indica clarament el cost final del crèdit”. Adicae també hi va detectar “condicions usureres” i productes vinculats, com assegurances, col·locats mitjançant clàusules que incrementen considerablement el cost del préstec de manera opaca. Una altra de les seves tècniques és cobrar per la trucada a una centraleta que, molt sovint, deixa el client esperant (la majoria utilitza telèfons 902 i en alguns casos ofereixen la possibilitat d'utilitzar línies més cares per disposar d'un “tracte preferent” que evita esperes).

La ràtio de morositat d'aquestes empreses és un misteri, com també ho és els diners que mouen. Un portaveu de Wonga, per exemple, assegura que no pot proporcionar aquesta informació tot i que aclareix que rebutgen el 80% de les peticions. “Tot i això, la companyia fomenta una política de préstecs responsable i és per això que promou la devolució dels diners abans de la data de venciment. Un 39% dels clients tornen el préstec abans d'hora”. Wonga, com la majoria, només demana que l'usuari certifiqui que és major d'edat, resident a Espanya i que tingui un compte bancari i una targeta de dèbit associada a aquest compte.

Algunes empreses, com Zaimo o Microcrédito Garantizado, fins i tot accepten clients entre persones que figuren als registres de morosos (Asnef, Rai). D'altres, com OK Money, limiten els seus serveis a menors de 65 anys. En alguns casos els prestadors ofereixen la possibilitat de deixar en garantia la casa, el cotxe o articles d'alta tecnologia. Un gran perill, segons alerten Adicae, “perquè la companyia pot iniciar un procediment d'embargament sobre el bé que garanteix el crèdit, el valor del qual pot ser molt superior a la quantitat deguda”. A l'OCU afegeixen que les condicions d'aquestes empreses “són absolutament desaconsellables”.

Què passa quan no es paga? El procés varia d'un prestador a un altre. Ho explica un portaveu del comparador HelpMyCash. “Alguns minicrèdits permeten sol·licitar pròrrogues que solen tenir una durada d'entre pocs dies fins a un mes. El preu de les pròrrogues varia; en qualsevol cas, el prestador ha de facilitar les tarifes al client abans de la signatura del préstec”. De vegades, les companyies recorren a altres empreses de cobrament. Una d'aquestes és Intrum Justitia. “Aconseguim altes taxes d'èxit en la recuperació amistosa. Moltes vegades s'ofereixen plans de pagament ajustats a la capacitat del client”. Neguen que assetgin els morosos. “A ningú li agrada que li reclamin deutes, per això és possible que hi hagi alguns comentaris de persones ofeses. Però en general la majoria tenen la voluntat de tornar els préstecs”.

Si l'empresa de cobrament falla, el pas següent seria incloure el deutor en un registre de morosos, sempre que el deute tingui una antiguitat d'un mes. En última instància, el client confiat que havia demanat uns quants centenars d'euros acaba als jutjats.

Per Joaquín Yvancos, advocat del despatx Yvancos, aquestes empreses que no estan subjectes a regulació bancària són expertes a arruïnar els seus clients. “Quan un se n'adona, el deute ja s'ha multiplicat. Utilitzen tècniques coercitives per cobrar i, al final, els familiars amb diners acaben rescatant el deutor. Amb l'agreujant que sovint són persones que ho estan passant malament i que en alguns casos poden arribar a quedar-se sense les seves propietats”.

Un web adverteix: “A diferència d'altres financeres nosaltres no t'aconsellarem fer petits pagaments que no cancel·len mai el deute. De manera que, si us plau, pensa-t'ho bé abans de sol·licitar el préstec perquè l'hauràs de retornar en el termini convingut”.