Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge envia a judici Serra i Todó pels sous a CatalunyaCaixa

El magistrat conclou la instrucció i veu indicis de delicte per seguir amb el procés

Serra i Todó, en la seva època a la caixa
Serra i Todó, en la seva època a la caixa

El titular del jutjat d’instrucció número 30 de Barcelona ha decidit seguir endavant amb el procediment contra els expresidents de CatalunyaCaixa Narcís Serra i Adolf Todó, el director general adjunt Jaume Masana i 39 antics membres del consell d’administració de l'antiga caixa d'estalvis pels augments salarials assignats als directius quan l'entitat estava a punt de fer fallida i va requerir l'auxili de l’Estat. En la interlocutòria, el jutge dóna per tancada la instrucció i rebutja arxivar el cas perquè considera que hi ha indicis per portar a judici els antics gestors i els membres de l'òrgan de govern de la que va ser la segona caixa catalana. La resolució, contra la qual es pot interposar recurs de reforma davant del mateix jutge, ordena que es doni trasllat de les diligències a la Fiscalia i a les parts personades —la CUP, Ausbanc i el FROB— perquè sol·licitin l'obertura del judici oral i qualifiquin els delictes del cas.

La polèmica qüestió dels sous dels antics gestors de CatalunyaCaixa està a punt de ser jutjada. Todó i Masana es van incorporar a Caixa Catalunya a començaments del 2008 per redreçar el rumb d'una entitat tocada sobretot per l'aventura immobiliària que havia emprès l'anterior director general, Josep Maria Loza. El preu d'aquesta tasca va passar pel consell d’administració del 26 de març d'aquell any: una remuneració fixa de 600.000 variables i una de variable equivalent al 35% de la fixa.

La Fiscalia Anticorrupció, malgrat això, va portar al jutge les pujades salarials que es van efectuar a partir del 2010. Aquest any es va produir la fusió entre les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa i una primera injecció de fons públics de 1.250 milions d'euros per part del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), tan sols un 10% del que finalment va acabar necessitant l'entitat, que va ser nacionalitzada i finalment venuda mitjançant una subhasta al BBVA. L’Estat ha acabat perdent uns 12.000 milions amb aquesta operació.

La interlocutòria exposa que CatalunyaCaixa va convenir amb Todó i Masana clàusules “per rescissió anticipada” i de prejubilació, “retribucions variables i pagaments en pensions mitjançant pòlisses” que “excedeixen la prudència i les bones pràctiques” en una caixa d'estalvis, especialment quan aquesta va haver de ser rescatada amb “diners públics, de tots els contribuents”. La interlocutòria, a més, concreta la quantia d'aquests augments. Todó “va gaudir” d'una pujada salarial de 212.000 euros en tres anys i d'una retribució variable que el 2010 va passar del 35% al 50% del salari fix. En el cas de Masana, el consell la va augmentar del 35% al 45%. Aquestes pujades es van produir, recorda el jutge, quan el FROB estava a punt d'injectar fons públics gràcies a dos acords que considera contraris a “els interessos de l'entitat”: el del 19 de gener del 2010, pel qual es va augmentar l'assignació variable de Todó i Masana, i un altre del 13 d'octubre del mateix any, que va aprovar la pujada salarial per al 2011 de tots els membres del comitè de direcció.

El jutge assenyala les “elevades” dietes que cobrava Serra a CatalunyaCaixa

En la interlocutòria, datada el 16 de desembre passat, també s’assenyala que els consells d'administració de CatalunyaCaixa —formats per representants de les entitats fundadores de les tres antigues caixes— va aprovar els contractes que Todó i Masana van subscriure el 2008 i que inclouen “drets per a pensions i prejubilacions” per “un import tan elevat com perjudicial per als interessos de l'entitat”.

El jutge també recorda que quan van entrar Todó i Masana el president de l'entitat era l'exministre socialista Narcís Serra, que defineix com a “mer càrrec representatiu” però que en canvi “tenia elevats emoluments en concepte de dietes”. En la seva declaració davant del jutge, Serra va assegurar que aquesta decisió va estar avalada pel Banc d’Espanya i per consultores externes a les quals es va demanar assessorament. “Era la manera normal de retribuir en el sector”, va dir llavors Serra.

El consell va assignar plans de pensions “perjudicials” per a la caixa, segons el jutge

El jutge García de Eulate López rebutja les demandes d'arxivament perquè considera que “no hi ha controvèrsia sobre la realitat dels fets denunciats” i rebutja que s’hagi de pronunciar sobre un “error” o “absència” de dol derivat “de la falta de formació acadèmica o coneixements empírics” dels denunciats. És més, el jutge considera que es presumeix tot el contrari, per haver “acceptat” o “optat lliurement” a aquests càrrecs. El jutge, a més a més, conclou que tots els imputats, tant els que es van beneficiar directament dels sobresous com la resta, en la seva intenció “de ser ben vistos en la institució i obrint portes a alguna expectativa o possibilitat futura”, van prendre les “aparentment reprovables decisions” que van portar a aquestes pujades salarials.

Malgrat que al començament la denúncia es dirigia als 54 membres del consell d'administració de CatalunyaCaixa, durant la instrucció el jutge va arxivar la causa per a dotze d'ells perquè havien rebutjat aquests increments.

Els consells

26 de març del 2008. El consell d’administració aprova una remuneració fixa de 600.000 euros anuals i una altra de variable del 35% de la fixa. També es fixa una indemnització de tres anys en cas d'acomiadament i una “pensió definida”.

19 de gener del 2010. A proposta de la comissió de retribucions, s'aprova l'augment del variable del 35% al 50% per a Todó i del 35% al 45% per a Masana.

28 de juliol del 2010. El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) injecta 1.250 milions d'euros a l'entitat per recapitalitzar-la.

13 d'octubre del 2010. S'aprova una pujada del sou fix per al 2011 per a tot el comitè de direcció de la caixa.

La retribucions d’Adolf Todó i Jaume Massana també s'han vist embolicades en la polèmica perquè el Banc d’Espanya va revelar que entre el 2008 i el 2012 els dos directius van cobrar 7,1 milions i 4,2 milions, respectivament, de l'entitat. Aquesta xifra supera en un 62% els 4,1 i 2,9 milions que CatalunyaCaixa havia enviat inicialment al jutjat. L'augment s'explica principalment per aportacions a plans de pensions i per retribucions variables no comunicades.

La retribució d’Adolf Todó és al seu torn objecte d'un altre procediment. En aquest cas, es tracta de l'acomiadament procedent efectuat pel FROB el juny de 2013 amb l’argument d’errors en la gestió. El jutjat social número 8 de Barcelona, malgrat això, va dictar sentència a favor de Todó i Masana perquè va declarar la “improcedència” dels acomiadats, cosa que va confirmar posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El FROB ha recorregut aquesta decisió.

La CUP, que es va personar de seguida en la causa, es va felicitar ahir en un comunicat per la decisió del jutge de rebutjar l'arxivament de la causa i de seguir amb el procés. “Es tracta d'un primer pas en la fiscalització del saqueig de CatalunyaCaixa” i contra els qui “malgrat la injecció de diners públics han provocat la desaparició del model de caixes”, va dir.