Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Discutida querella

La judicialització del 9-N és la pitjor resposta a les reivindicacions d'una bona part de la societat catalana

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia (entre d'altres) contra el president de la Generalitat, Artur Mas, per la convocatòria de l'informal referèndum independentista del 9-N. En la querella s'acusa Mas de diversos delictes, especialment del de desobediència a la resolució del Tribunal Constitucional que va suspendre la consulta.

Els primers passos judicials de la querella han estat tan discutits com la seva formulació fiscal: el tribunal va trigar quatre hores a decidir-ne l'admissió (quan acostuma a ser automàtica si la presentació cobreix les formalitats bàsiques), ho va fer per majoria i ni tan sols va evacuar citació al querellat per a una data concreta.

Si l'admissió de la querella ha estat discutida és perquè era discutible. Perquè una desobediència sigui perseguible com a delicte ha de complir una sèrie de requisits. Mentre l'ampli desplegament jurisprudencial del primer escrit dels fiscals catalans sostenia que entre aquestes condicions hi ha de figurar un requeriment exprés i personal, altres resolucions judicials enarborades en l'acusació final acrediten el contrari. Es tracta, així doncs, d'un tema litigiós. I cal recordar que el garantisme penal prescriu que, en cas de dubte, s'ha d'afavorir l'acusat.

Però si el plantejament jurídic admet, per la complexitat del cas, diferents posicions igualment legítimes, el factor polític d'aquesta qüestió sembla claríssim. La judicialització del 9-N és la pitjor resposta a les –d'altra banda, pèssimament plantejades per les institucions autonòmiques– reivindicacions d'una part de la societat catalana.

Quan no se sap canalitzar un problema polític i s'utilitza l'entramat institucional per donar carpetada a l'àrea judicial, es duplica el problema polític: al desafiament original se li afegeix l'evidència de la incapacitat per canalitzar-lo assenyadament. Pitjor: es triplica, perquè dóna ales al victimisme nacionalista. Lamentable.