Selecciona Edició
Connecta’t

El Papa adverteix de les 15 malalties que copegen la cúria

Francesc demana a la jerarquia catòlica autocrítica sobre "el complex dels triats", la mundanitat, l'exhibicionisme i la vanaglòria

Francesc saluda els membres de la cúria romana al Vaticà.
Francesc saluda els membres de la cúria romana al Vaticà. EFE

És el raig que no s'atura. El papa Francesc continua aprofitant qualsevol oportunitat per denunciar els pecats de la cúria. Amb afecte, però també amb duresa. El papa Francesc va aprofitar l'audiència nadalenca als homes que l'ajuden –encara que no sempre—a dirigir els destins de l'Església per advertir-los de les malalties més comunes que minen la salut del Vaticà. Des de “sentir-se immortals i indispensables” fins a l'alzheimer espiritual –la pèrdua de la memòria de Déu–, passant per la mundanitat, l'exhibicionisme, la vanaglòria o “el terrorisme del xafardeig”. Un catàleg de 15 malalties i els seus possibles tractaments.

La relació no té pèrdua, per aquest motiu a continuació estan resumides una per una i per ordre. La primera de les 15 malalties de la cúria enumerades per Bergoglio en la seva llarga intervenció –recolzada en cites de l'Evangeli de diverses encícliques– és la de “sentir-se immortals, immunes” o fins i tot “indispensables”. Diu el Papa que “una cúria que no fa autocrítica, que no s'actualitza i que no intenta millorar és un cos malalt”. Francesc parla de la patologia del poder, “del complex dels triats”, de tots aquells que “es transformen en amos i se senten superiors a tothom i no al servei de tothom”. El possible remei que proposa Jorge Mario Bergoglio és sens dubte marca de la casa: “Una visita als cementiris ens podria ajudar a veure els noms de persones que potser també pensaven que eren immortals, immunes i indispensables!”.

La segona és la “malaltia de l'excessiva laboriositat”. Francesc recorda que també Jesús va aconsellar als apòstols “descansar una mica”. Diu que per evitar “l'estrès i l'agitació” és necessari passar temps amb la família, respectar les vacances”, utilitzar-les per recuperar-se “espiritualment i físicament”. La tercera malaltia és la de l'“enduriment mental i espiritual”. Francesc adverteix dels que tenen un “cor de pedra”, s'amaguen darrere dels papers i la gestió i perden “la sensibilitat humana”, la capacitat d'estimar el proïsme. La quarta malaltia és la de l'“excessiva planificació i funcionalitat”. Diu el Papa –en un missatge potser dirigit als més tradicionalistes de l'Església– que són necessàries “la frescor, la fantasia i la novetat” per no tancar-se en “les pròpies posicions estàtiques i inamovibles”. La cinquena malaltia és la “mala coordinació”. Francesc assegura que quan falta la col·laboració i l'esperit d'equip –“el peu que li diu al braç no tinc necessitat de tu”– és quan arriba “el malestar i l'escàndol”.

“Una cúria que no fa autocrítica i que no intenta millorar és un cos malalt”, diu el Papa

La sisena malaltia que Francesc diu que ha detectat a la cúria és la de l'“alzheimer espiritual”: “Ho veiem en aquells que han perdut la memòria de la trobada amb el Senyor […] i depenen completament del seu present, de les seves passions, dels seus capritxos i manies; […] convertint-se en esclaus dels ídols esculpits per les seves pròpies mans”. La setena malaltia, “gravíssima” segons el Papa, és la de “la rivalitat i la vanaglòria”, quan “l'aparença, el color dels vestits i les insígnies d'honor es converteixen en l'objectiu prioritari de la vida”. Sobren més comentaris.

La vuitena de les 15 malalties és l'“esquizofrènia assistencial”, soferta per aquells membres de la cúria que viuen “una doble vida”, que es dediquen als assumptes burocràtics de la Santa Seu i perden el contacte amb la realitat de les persones concretes: “Es creen així un món paral·lel i viuen una vida amagada i sovint dissoluta. La conversió d'aquestes persones és urgent”.

Les següents malalties detallades pel Papa no són exclusives de l'interior del Vaticà. Es pot dir que són virus universalment expandits. Al punt nou, un clàssic en les intervencions de Francesc, parla del perill de l'afició a criticar i a tafanejar –“germans, guardem-nos del terrorisme de les xafarderies!”–; al 10 posa l'accent en el perill de “divinitzar els caps”, un piloteig vital en el qual molts basen la seva ambició d'ascendir, “pensant només en el que es pot obtenir i no en el que s'ha d'oferir”. La malaltia número 11 és “la indiferència cap als altres”, molt unida també a la gelosia, “quan cadascú pensa només en si mateix i perd la calor de les relacions humanes”. A la següent malaltia –la de “la cara fúnebre”—també sol referir-se Bergoglio, un Papa amb molt sentit de l'humor, de forma habitual: “El religiós ha de ser una persona amable, serena i entusiasta, una persona alegre que transmet alegria. Que bé que va una bona dosi d'humor”.

El Papa tanca el seu diagnòstic sobre els mals de la cúria –encara que no només de la cúria– advertint sobre “la malaltia d'acumular béns materials” –número 13–, “la malaltia dels cercles tancats” –14– i, finalment, la de l'“aprofitament mundà, dels exhibicionistes”, la d'aquells que “transformen el seu servei en poder, i el seu poder en mercaderia per obtenir guanys mundans o encara més poder”.

No deixa de ser significatiu que, a més de llegir la cartilla a la cúria, el papa Francesc també volgués reunir-se amb els treballadors del Vaticà. Amb ells va utilitzar un to i un missatge molt diferent: “Vull demanar-vos perdó pels meus errors i els dels meus col·laboradors i també per alguns escàndols que han fet tant mal. Perdoneu-me!”.