Selecciona Edició
Connecta’t

La Fiscalia denuncia el projecte Castor

Acusa el ministeri i l'empresa que va construir el dipòsit submarí de gas

Instal·lació de la plataforma de processos del projecte Castor. Ampliar foto
Instal·lació de la plataforma de processos del projecte Castor. EL PAÍS

La Fiscalia de Castelló presentarà una denúncia per la comissió de presumptes delictes relacionats amb el medi ambient durant la posada en funcionament del projecte Castor, el magatzem subterrani de gas situat davant de les costes de Vinaròs (Castelló) i Alcanar (Tarragona). Els treballs d'injecció de gas d'aquesta plataforma van causar la crisi sísmica registrada l'any passat. El Parlament català també va aprovar divendres portar la indemnització al Constitucional.

El ministeri públic dirigeix les seves acusacions contra l'anterior equip del Ministeri de Medi Ambient que va participar en la tramitació del projecte, l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) i l'empresa constructora Escal UGS —formada per ACS en un 66,7% i la canadenca CLP en un 33,3%—. L'anterior fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va rebre a mitjan octubre la proposta de denúncia i, segons han explicat fonts de la Fiscalia General de l'Estat, la llum verda definitiva es va donar durant la seva etapa.

El PSOE recorrerà al Constitucional contra el pagament a l'empresa d'una indemnització

La denúncia és el resultat de la investigació que la Fiscalia de Castelló va obrir d'ofici el 3 d'octubre del 2013, just una setmana després que el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme ordenés el cessament de l'activitat de la plataforma després que s'haguessin detectat més de 200 microsismes (els terratrèmols van continuar durant els dies posteriors i es van registrar un total de 512, 15 dels quals van ser percebuts per la població).

Les diligències es van obrir per esbrinar si Castor estava relacionat amb els moviments i si s'havien seguit correctament tots els tràmits per a la construcció i engegada d'aquest magatzem de gas. També per aclarir l'actuació de l'empresa durant aquesta crisi sísmica. El mateix dia en què es va acordar obrir diligències es va ordenar a la Guàrdia Civil que comprovés si la planta havia aturat tota l'activitat.

El maig d'aquest any es van donar a conèixer els informes de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) i de l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME) que van concloure que sí que va hi havia una relació causa-efecte entre les activitats d'injecció de gas i els sismes registrats davant de la costa de Castelló i Tarragona. A finals de juny, el president d'Escal UGS, Recaredo del Potro, va mantenir una reunió de quatre hores a la Fiscalia de Castelló.

La investigació va concloure oficialment el dissabte dia 4 d'octubre després de consumir una pròrroga de sis mesos. El dia abans el Consell de Ministres havia aprovat indemnitzar amb 1.350 milions el propietari del projecte Castor, una quantitat que només un mes després ja havia estat abonada. Les diligències van acabar amb una proposta de denúncia que va ser comunicada en una junta de fiscals celebrada a Castelló el 15 d'octubre. El fiscal en cap, José Luís Cuesta, va explicar que des d'aquell dia el tema estava pendent de rebre el vistiplau de la Fiscalia General de l'Estat. L'exfiscal general, Eduardo Torres-Dulce, va manifestar en la seva compareixença davant el Congrés del passat 26 de novembre que havia rebut la comunicació i que en els propers dies es prendria una decisió “en la línia proposada per la Fiscalia de Castelló” i després de fer una variació “de caràcter exclusivament tecnicojurídic”. Però fins avui la decisió no havia estat comunicada. El temps transcorregut des d'aquella junta de fiscals ha estranyat els jutjats de Castelló. La fiscal instructora de la investigació va arribar a presentar la seva renúncia (no es va tramitar) com a responsable dels assumptes de medi ambient.

El secretari general dels socialistes valencians, Ximo Puig, va anunciar ahir després de l'executiva federal que el PSOE presentarà un recurs d'inconstitucionalitat contra el pagament de la indemnització. Puig va manifestar que consideren “injust” aquest desemborsament i va denunciar la “nocturnitat i traïdoria” amb la qual, a parer seu, va actuar el PP. Segons va explicar, hi ha aspectes que justifiquen aquest recurs, com “adoptar la norma a través d'un decret i sense que hi hagi motivació suficient respecte a la urgència” i haver fixat la indemnització “sense haver esgotat altres vies jurídiques”.