La Casa del Rei insisteix: “La renúncia als drets és decisió de la Infanta”

La Casa del Rei manté la mateixa posició sobre el processament de la infanta Cristina. Insisteix en el seu “respecte absolut a la independència judicial” i en el fet que la decisió de renunciar als drets dinàstics “és seva”, així que no la pressionaran.

La decisió del jutge José Castro d'asseure-la al banc dels acusats com a cooperadora en els delictes fiscals del seu marit, Iñaki Urdangarin, arriba tot just dos dies abans que el seu germà, Felip, s'adreci als espanyols en el seu primer discurs de Nadal com a rei. El vídeo, segons fonts de la Zarzuela, encara no s'ha gravat –es farà entre avui i demà–, i és probable que el monarca faci alguna referència al cas, de la mateixa manera que el seu pare, Joan Carles, va haver de referir-se, sense citar-lo, al seu gendre, ja investigat en el cas Nóos, quan en el seu discurs de Nadal del 2011 va dir: “Vivim en un Estat de dret i qualsevol actuació censurable s'haurà de jutjar i sancionar conforme a la llei. La justícia és igual per a tots”.

La renúncia als drets successoris és un gest d'immens poder simbòlic, però de conseqüències pràctiques insignificants, ja que la infanta Cristina és la sisena en la línia de successió al tron i la seva renúncia no afectaria els seus fills, que pujarien un lloc en l'escalafó. Des que el cas Urdangarin es va convertir en cas Infanta, la Zarzuela ha esperat aquest gest, convençuda que ajudaria a alleujar la pressió que el cas Nóos exerceix sobre la Corona. Però la filla petita del Rei, primer, i la germana del monarca actual, s'hi ha resistit fins al final. És una renúncia, és a dir, una decisió personal, i Felip VI no podia arriscar-se tampoc al fet que transcendís que l'hi havia demanat i que ella s'hi havia negat. El seu pare tampoc va arribar a demanar-li que ho fes.

La imputació d'Iñaki Urdangarin primer i de Cristina després és el que més mal ha fet a la imatge de la Corona. Però durant la instrucció del cas Nóos els ducs de Palma han encaixat malament l'estratègia d'aïllament de la Casa del Rei, que van entendre sempre com una condemna abans de temps. La Zarzuela va disposar tots els tallafocs a l'abast per intentar protegir el Rei i la institució, però dos dies abans del discurs de Nadal del nou monarca, la segona intervenció més important de l'any després de la de la seva pròpia proclamació, la situació judicial de la Infanta segueix condicionant la Corona. El “martiri”, com ho va definir Rafael Spottorno, mà dreta de Joan Carles, continua.

Quan encara era príncep d'Astúries, l'abril del 2013, l'endemà de la imputació de la seva germana, Felip va defensar la independència dels jutges en un acte a Barcelona: “Els membres de la carrera judicial sou mereixedors de la màxima confiança”, va dir. Des de la imputació del seu cunyat, va tallar en sec tota relació amb la infanta Cristina, a la qual abans estava molt unit, i no la va convidar a l'acte més important de la seva vida: la seva proclamació com a rei, el passat 19 de juny. Avui ella ja no forma part de la família reial, tot i que segueix sent família del Rei, una cosa que fora de la Zarzuela continua sent poc més que un tecnicisme.