Selecciona Edició
Connecta’t

La instrucció se centrarà només en el delicte de desobediència

Experts en dret penal i processal creuen que no va haver-hi desobediència

Artur Mas, al Parlament el passat dimecres
Artur Mas, al Parlament el passat dimecres

La investigació oberta pel TSJC se centrarà a esbrinar si Artur Mas va cometre un delicte de desobediència en organitzar el 9-N malgrat el veto del Tribunal Constitucional. Aquest delicte castiga “les autoritats o funcionaris” que incompleixen una resolució judicial, i es castiga amb penes d'inhabilitació. Distingir si va haver-hi desobediència és clau perquè d'aquest delicte pengen tots els altres. El debat jurídic està servit: experts en dret penal i processal creuen que no va haver-hi desobediència –perquè no va existir un requeriment previ i taxatiu per part del tribunal– i, en el si de la Fiscalia, també emergeixen diferents criteris: els fiscals catalans es van oposar a presentar la querella perquè no van veure indicis de delicte, al contrari que la Fiscalia General de l'Estat.

La querella del recentment dimitit Eduardo Torres-Dulce subratlla, en al·lusió als membres del Govern català, que “les declaracions públiques efectuades per alguns dissipen qualsevol dubte” sobre el coneixement que tenia Mas de l'incompliment. La Fiscalia recorda que va ser el mateix president qui va assumir la responsabilitat: “Si la Fiscalia vol saber qui és el responsable d'obrir els col·legis, que em mirin a mi”, va dir.

El Tribunal Constitucional va suspendre el 4 de novembre, per unanimitat, l'alternativa a la consulta independentista a Catalunya. El Tribunal va admetre a tràmit el recurs del Govern, però no va voler anar més enllà i va evitar advertir el president de la Generalitat de l'obligació de complir aquesta suspensió i de les responsabilitats i infraccions que podria suposar ignorar-la.

A aquesta absència de requeriment es van acollir els fiscals catalans per rebutjar la querella. La Fiscalia General, en canvi, sosté que la negativa de la Generalitat a complir el mandat del Constitucional va ser “franca, clara, patent, indubtable, evident, inequívoca”. El Govern català “va desplegar una conducta incompatible amb el contingut d'aquesta resolució” i va seguir endavant fins a treure les urnes el 9-N.