_
_
_
_
_
UN MÓN RODÓ

El Dortmund es desploma

L'equip de Klopp, configurat per discutir la Bundesliga al Bayern, arriba a l'equador del curs com a cuer

Jordi Quixano
Klopp, capcot després de caure contra el Bremen.
Klopp, capcot després de caure contra el Bremen.WOLFGANG RATTAY (REUTERS)

Se li acumulaven les llàgrimes a les conques dels ulls, dolgut com està pel mal paper que estan fent a la Bundesliga, cuer empatat amb el Friburg, amb tot just 15 punts, en contraposició amb els 45 del Bayern, líder sense rèpliques. Per aquest motiu el tècnic Jürgen Klopp es va girar cap a l'afició, es va tocar el cor i el va dibuixar amb els índexs al mateix temps que demanava perdó. El seu equip, castigat en gran manera per les lesions, no funciona gens ni mica, per més que segueixi avançant a la Champions, aparellat a vuitens amb el Juventus. Un desastre terrible que, lògicament, no li atorga cap plaça en el millor onze europeu de la setmana.

→ De Gea (Porter del Manchester United; 24 anys). No hi ha cap porter millor en l'actualitat, excel·lent sota els pals pels seus reflexos felins, excel·lent en l'un contra un i fins i tot governador de l'àrea, tara que li va costar corregir en trepitjar la Premier. Contra l'Aston Villa va encaixar un gol (1-1), però els seus guants van evitar el desastre.

→ Zabaleta (Lateral del Manchester City; 29 anys). L'argentí, amb tanta voluntat com múscul i sentit col·lectiu, va signar un partit excel·lent contra el Crystal Palace (3-0), remolí difícil de parar en les seves ascensions. Va disposar d'un parell d'ocasions sense el premi del gol, però li va regalar a Silva una passada enrere que va obrir la llauna del partit. Va ser escollit com el millor de l'enfrontament.

→ Skrtel (Central del Liverpool; 30 anys). Complert el minut 97, Skrtel i el seu embenat negre al cap [tireta d'un tall durant el partit] es van elevar per sobre de la defensa de l'Arsenal. Cop de cap, tercera diana del central als gunners en els dos últims enfrontament, i empat agònic (2-2). Premi a la constància i a la voluntat; turment d'un Arsenal que va preferir abrigar-se abans que desmuntar el contrari.

→ Glik (Central del Torí; 26 anys). No té un peu majestuós per treure la pilota des de darrere, però, confiat en la seva corpulència, té un imant per a les pilotes aèries tant en defensa com en atac. Contra el Gènova, que lluita per entrar en els llocs europeus, va aconseguir signar dues dianes (2-1): una a la sortida d'una falta frontal i llunyana; l'altra després d'un servei de córner.

→ Ferreira-Carrasco (Extrem del Mònaco; 21 anys). Amb l'equip desfet per la falta de liquiditat econòmica, el conjunt monegasc ha trobat en el belga la millor recepta per a la seva pesadesa. Ràpid, hàbil en el regateig, amb bon peu per al centre i impertinent amb les arribades a l'àrea, en va tenir prou amb ell mateix per esquerdar el Metz i elevar el seu equip a la cinquena posició. Va sumar un gol al seu compte (el tercer) i, de pas, acumula quatre assistències.

→ Vidal (Migcampista del Juventus; 27 anys). No ha trobat la regularitat del curs anterior, quan es va equiparar amb els millors mitjos del planeta. Ha acusat la seva posada a punt per al Mundial –es va trencar el menisc un mes abans- i li ha costat agafar color i forma. Però a cada enfrontament agafa més to, sensacional en el desplegament i en la conjugació de la pilota, també en el xut de mitjana distància. Com el que va executar contra el Cagliari (1-3).

→ Franco Vázquez (Extrem del Palerm 25 anys). El rendiment d'aquest jugador de la zona de tres quarts de camp format a Belgrano és sensacional, sobretot si es té en compte que amb prou feines va brillar al Rayo Vallecano fa dues temporades. Però ara acumula assistències i cinc gols. Els dos últims contra l'Atalanta: una, de vaselina perfecta, i un altre, més senzill, empenyent la pilota a la línia de gol.

→ Silva (Extrem del Manchester City; 28 anys). Tot i que Pellegrini l'arramba a l'esquerra per donar cabuda a Nasri a l'extrem, el canari està recuperant el driblatge i la finor, també l'eficàcia cara al gol. Així, va celebrar dos punts contra el Crystal Palace i va fer, altre cop honor al seu apel·latiu, el Mag.

→ Depay (Extrem del PSV; 20 anys). En la jornada anterior va marcar el gol decisiu al Feyenoord i en aquesta setmana n'hi va endossar dos més al Go Ahead Eagles, per més que l'ajudés el porter, ja que no va parar una falta ni un altre xut creuat que estaven al seu abast. Una autèntica bala pel lateral que balla amb la pilota als peus i que defineix com pocs.

→ Charlie Austin (Davanter del QPR; 25 anys). Encara no és un ariet que acapari els flaixos i els elogis, però li falta poc. De moment, després de marcar un hat-trick al WBA, suma 11 gols per ser el màxim golejador anglès a la Premier i el tercer en general, només darrere d'Agüero (14) i Diego Costa (12). Tota una gesta per a un futbolista que l'any anterior jugava a la Championship.

→ Robben (Extrem del Bayern; 30 anys). L'holandès s'ha convertit en un assidu en aquesta secció, sobretot perquè ha materialitzat nou gols en els últims deu partits de la Bundesliga. Lliurat a Guardiola, perquè considera que li ha ensenyat més futbol que cap altre entrenador, té una nova joventut, explosiu en la carrera i el regateig, esmolat en la rematada. 

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_