Selecciona Edició
Connecta’t

El Tribunal Superior decideix avui el futur judicial de Mas pel 9-N

Els magistrats catalans decideixen si admeten la querella de la Fiscalia

Mas es recol·loca la corbata al ple del Parlament, divendres passat.
Mas es recol·loca la corbata al ple del Parlament, divendres passat. EL PAÍS

El futur polític d'Artur Mas depèn de factors de pronòstic difícil: l'avançament electoral a Catalunya, un possible pacte amb Esquerra, les relacions amb el Govern central i, fins i tot, el vigor de l'independentisme. Però el futur judicial del president es decideix, en part, avui mateix i en un ambient més taxat i restringit. Els cinc magistrats que integren la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) i el seu president, Miguel Ángel Gimeno, es reuneixen aquest matí per acordar si admeten a tràmit o desestimen la querella de la Fiscalia contra Mas per organitzar la consulta del 9-N. O sigui, si la iniciativa de Mas de treure les urnes tindrà conseqüències penals per a ell i altres membres de l'executiu.

Més enllà de les pressions polítiques (en un i altre sentit) el panorama jurídic que el TSJC té desplegat damunt de la taula és complexa. No només ha de pronunciar-se sobre la querella de la Fiscalia, sinó també sobre l'admissió a tràmit de set querelles més i d'altres 25 denúncies que ha anat rebent des que es va celebrar la jornada de participació. Persones a títol individual i, sobretot, partits polítics, van anar després de la jornada als jutjats per denunciar Mas i diversos consellers —i fins i tot membres del Parlament— per una variada gamma de delictes.

La querella de la Fiscalia General de l'Estat és la que té més substància i la més fonamentada. En un escrit de 30 folis, acusa Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau, de quatre delictes vinculats a l'organització del 9-N: desobediència, prevaricació, usurpació de funcions i malversació de fons públics. Si s'admet a tràmit, la sala civil i penal decidirà quins delictes examinarà i contra quines persones.

Tot i que és d'indubtable transcendència política, l'admissió a tràmit no significa cap altra cosa que l'obertura d'una investigació per part del TSJC per decidir si hi ha indicis de delicte. Fonts judicials donen per fet que els magistrats adoptaran aquesta decisió. “El 99% de les vegades, una querella de la Fiscalia s'admet a tràmit, i més si conté una explicació detallada de fets que poden revestir caràcter de delicte. El contrari seria molt difícil d'entendre”, assenyalen aquestes fonts. “Només es pot desestimar una querella si el que explica és absolutament inversemblant o no té cap credibilitat, i no és el cas”, adverteixen altres fonts judicials.

Gimeno va convocar fa uns dies el ple de la sala pel 9-N “d'acord amb l'elevada xifra de procediments, la rellevància social dels fets i per evitar decisions que podrien ser contradictòries”, segons el TSJC, que ha demanat a la Fiscalia “la totalitat dels expedients tramitats” fins avui sobre les diferents querelles, encara que no estiguin del tot llestos. El ple se celebra des de les 10 i el pla és arribar a una decisió avui mateix per deixar aquesta qüestió enllestida abans de Nadal. Encara que la decisió es conegui avui, és molt probable que la resolució no es redacti ni es faci pública fins després de les vacances, indiquen fonts judicials.

Una de les hipòtesis que se sostenen és que els magistrats admetin a tràmit la querella de la Fiscalia, però que no citin cap dels implicats a declarar com a testimonis. Els magistrats ordenarien practicar alguna diligència d'investigació abans de donar aquest pas o arxivar, més endavant, la causa. Si fos cridat a declarar —com demana la Fiscalia a la seva querella— Mas haurà d'acudir personalment a l'interrogatori, ja que la prerrogativa de la declaració per escrit es limita als testimonis. Seria un fet insòlit i segurament serà esgrimit pels nacionalistes, segons fonts de CiU, com una prova més de la intransigència de l'Estat per obligar a declarar en persona  un president de la Generalitat per organitzar un procés participatiu. Els portaveus dels grups sobiranistes van remetre a la Fiscalia un escrit considerant-se coautors del 9-N.

La reunió del TSJC arriba un mes i un dia després que la Fiscalia presentés la querella i després d'una intensa tempesta política en el si del ministeri públic. Els fiscals catalans van presentar un escrit al recentment dimitit fiscal general, Eduardo Torres-Dulce, exposant que, segons el seu judici, no hi havia indicis de delicte en l'organització del 9-N. Aquestes discrepàncies “poden pesar en l'ànim dels magistrats” a l'hora de decidir, tot i que “hauran de cenyir-se a l'escrit i a la documentació que tenen sobre la taula”, concreten fonts judicials. El Tribunal Superior va constituir inicialment una sala d'admissions que va demanar llavors a la Fiscalia que es pronunciés sobre la “connexió” de les diverses denúncies i si havien d'acumular-se els procediments. Amb l'aval del fiscal, el TSJC va decidir que aquesta qüestió s'hauria de solucionar en el ple que se celebra avui.