Selecciona Edició
Connecta’t

Pols al Govern del Poder Judicial

La dimissió de Torres-Dulce i la protesta del Suprem destapen les ingerències de l'Executiu

Lesmes, el novembre passat a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats.
Lesmes, el novembre passat a la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats. EL PAÍS

El Govern central té les principals institucions judicials del país a punt de revoltar-se. La sala clau del Tribunal Suprem ha fet públic el seu rebuig a l'intent d'ingerència de l’Executiu en decisions relacionades amb l'excarceració d'etarres; la dimissió del fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, abans d’acabar el seu mandat, ha difós la sospita sobre l'intent de manipulació per part del Govern en aquesta institució; el Consell General del Poder Judicial, en plena tempesta després de convocar el concurs per ocupar la plaça del jutge que investiga la corrupció del PP, ha hagut d'ajornar la renovació dels seus principals òrgans per l'oposició d'una part dels vocals.

El Suprem va viure dijous passat una jornada inquietant. Un grup de magistrats de la Sala Penal es van reunir a primera hora per recollir signatures de protesta contra les ingerències del Govern. La iniciativa, insòlita en la història del tribunal, va acabar al migdia amb un èxit notable per als promotors de la queixa: 13 dels 18 magistrats d'aquesta sala van signar un comunicat que posa de manifest el seu descontentament amb l’Executiu.

La Sala Penal del Suprem s'encarrega de les causes de terrorisme i de les relacionades amb la corrupció de la classe política, entre altres. La recollida de signatures dels magistrats manifesta la seva indignació davant el suposat intent de manipulació per part del Govern en un tema, el terrorisme d’ETA, especialment sensible per a l'opinió pública.

L'excarceració d'etarres decidida per la Secció Primera Penal de l’Audiència Nacional, en aplicació d'una decisió marc europea, va destapar la indignació de l’Executiu, que a través del seu ministre de Justícia, Rafael Catalá, va anunciar que aquesta decisió de l’Audiència seria corregida pel Suprem.

El president de la sala penal d'aquest tribunal, Manuel Marchena, es va apressar a convocar un ple en què suposadament s’havia de fixar el criteri per esmenar l’Audiència. “A través d'un recurs d'un altre pres etarra, a qui havien denegat l'acumulació de condemnes, pretenien establir criteri i, de passada, derogar l'excarceració de Santi Potros. Aquestes trampes no es poden admetre al Suprem”, explica un jutge. El ple convocat per Marchena no va resoldre res, va ajornar la decisió fins al gener i va escenificar la fractura a la sala. Un dels magistrats va aprofitar l'ocasió per expressar el profund malestar amb el Govern central.

Les declaracions del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en què suggeria que les decisions judicials d'acumulació de condemnes a etarres eren prevaricadores van acabar la paciència de magistrats del Suprem, poc acostumats a discrepar públicament de l’Executiu.

“La nota de protesta és el resultat del descontentament. El Govern està legislant contra la doctrina del Suprem amb la idea que no passa res perquè controla totes les institucions judicials. Ho va fer quan va introduir una esmena al Senat per evitar l'aplicació de la decisió marc europea sobre acumulació de condemnes; ara ho intenta amb una reforma legal que permeti la intervenció de comunicacions sense autorització judicial malgrat tota la jurisprudència que hem anat construint al llarg del temps contra aquesta possibilitat, i també projecta canvis en relació amb les proves d’ADN contra el criteri d'aquest tribunal”, assenyala un magistrat. Un altre lletrat resumeix així la situació: “La falta de respecte del Govern central a l'autonomia de les institucions judicials ha desencadenat aquesta reacció en els principals òrgans del Poder Judicial”.

La dimissió d’Eduardo Torres-Dulce com a fiscal general abans d'acabar el seu mandat estén la sospita de l'intent de control per part del Govern d’una altra peça estratègica en l'administració de justícia. “L’Executiu es va equivocar quan va nomenar Torres-Dulce i no va entendre que en una institució tan jeràrquica el fiscal general no imposés el seu criteri en relació amb la querella contra el Govern català per la consulta il·legal del 9-N. Si el Govern volia controlar aquesta instància, va triar la persona equivocada. A més, la dimissió li ha esclatat a la cara quan ha creat la imatge que Torres-Dulce ha marxat per la falta d'independència”, assenyala un ex-alt càrrec judicial.

El Govern dels jutges també pateix la inestabilitat del joc polític. El president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, haurà de tramitar la queixa dels magistrats del Suprem quan a l'òrgan que presideix hi ha un altre incendi més greu. Els vocals progressistes no volen que Lesmes imposi la continuïtat dels sis membres de la Comissió Permanent, òrgan clau de l'organisme que es renova cada any.

L'última decisió de la Comissió Permanent de convocar la plaça que ocupa Pablo Ruz, jutge instructor del cas Gürtel i del cas Bárcenas, ha reforçat la sospita de l'intent del Govern del PP de fer sortir de l’Audiència Nacional el magistrat que més mal pot fer a la seva imatge per les investigacions que dirigeix.

Divisió total sobre l'excarceració d'etarres

Els 18 magistrats que componen les diferents seccions penals de l'Audiència Nacional es van reunir el mes passat en ple per deliberar sobre com resoldre els recursos d'etarres presos que demanaven, en aplicació d'una decisió marc europea del 2008, que els computessin els anys passats en presons franceses perquè es descomptessin del càlcul de compliment màxim de les seves penes a Espanya (30 anys).

Els jutges de l'Audiència Nacional que van debatre sobre la qüestió coneixien una sentència del Suprem (dictada al març amb la unanimitat dels cinc magistrats de la sala) favorable a l'acumulació de les penes complertes en altres països comunitaris, en absència de legislació espanyola que recollís la decisió marc europea. La deliberació de l'Audiència Nacional es va produir el novembre passat, quan ja s'havia aprovat a les Corts la transposició de la decisió marc europea, tot i que la llei encara no havia entrat en vigor.

La nova norma estableix una condició temporal en la seva disposició addicional única: "En cap cas seran tingudes en compte per a l'aplicació d'aquesta llei les condemnes dictades per un Tribunal d'un Estat membre de la Unió Europea amb anterioritat al 15 d'agost de 2010".

Aquesta disposició addicional deixava sense efecte la decisió marc europea per als terroristes d'ETA presos que hi havien recorregut. La divisió d'opinions entre els 18 jutges de l'Audiència Nacional va ser absoluta: nou de nou. La reunió no va servir per fixar un criteri clar sobre com actuar. Uns dies després, a principis de desembre, van arribar les primeres actuacions judicials: la secció primera de l'Audiència acceptava acumular condemnes i va excarcerar dos etarres; la secció segona, amb un vot particular, rebutjava descomptar els anys complerts a França del compliment màxim de la pena a Espanya.

Al Suprem, la divisió és similar. Cinc magistrats es van pronunciar a favor d'acumular penes en el cas Urrusolo Sistiaga (març de 2014), però el ple de la Sala penal (15 magistrats) va estudiar dimarts passat un recurs de Pedro José Picabea per un motiu idèntic que va deixar pendent de resoldre després d'un llarg debat en el qual la fractura va ser evident.

Entre els terroristes afectats s'hi troben alguns dels més sanguinaris.

SANTIAGO URRUSOLO SISTIAGA (17 anys pres). Acusat de 16 assassinats. Membre del Comando Madrid. Detingut el 1997 a França, on va complir cinc anys de presó. Lliurat a Espanya el 2002 i condemnat a 832 anys de presó. El Suprem va acordar al març de 2014, per unanimitat dels seus cinc magistrats i en aplicació de la normativa marc europea, descomptar a Urrusolo els cinc anys que va passar pres a França del màxim de 30 anys de compliment a Espanya (segons la legislació aplicable a aquest terrorista). Encara continua a la presó.

PEDRO JOSÉ PICABEA UGALDE. KEPA DE HERNANI (20 anys pres). Acusat de 24 assassinats i dos segrestos, condemnat en diferents causes a centenars d'anys de presó. Detingut el 1994 a França, on va estar empresonat fins a 2001, any en què va ser extradit a Espanya per jutjar-lo per múltiples assassinats. L'Audiència Nacional (secció tercera penal) li va denegar al setembre passat l'acumulació de condemnes i va rebutjar restar-li els set anys que va passar a França dels 30 anys de màxim compliment a Espanya. Picabea va recórrer al Suprem, que resoldrà suposadament al gener.

ALBERTO PLAZAOLA (Va complir 24 anys de presó, en llibertat). Condemnat per dos assassinats frustrats i estralls a 46 anys de presó. Detingut el 1990 a França, on va estar pres fins a 1996, any en què va ser lliurat a Espanya. La secció primera penal de l'Audiència Nacional va acordar, per unanimitat, descomptar-li aquests sis anys del màxim de compliment de les seves penes a Espanya. Va ser excarcerat el 4 de desembre de 2014.

SANTIAGO ARRÓSPIDE, SANTI POTROS (Va complir 27 anys de presó, en llibertat). Condemnat a 790 anys de presó per ordenar l'atemptat d'Hipercor, que va llevar la vida a 21 persones. Detingut el 1987 a França, on va passar 13 anys pres. Extraditat a Espanya el 2000. Ha passat 27 anys empresonat entre França i Espanya. La secció primera de l'Audiència Nacional va acordar el passat 2 de desembre descomptar-li de la pena màxima a complir a Espanya (30 anys), el temps que va passar empresonat a França (13 anys). Va ser excarcerat el passat 4 de desembre.

RAFAEL CARIDE SIMÓN (21 anys pres). Ideòleg de l'atemptat d'Hipercor (21 morts i 45 ferits), en el qual va participar. Condemnat a 790 anys de presó. Detingut el 1993 a França, on va estar a la presó fins a 2000, quan va ser lliurat a Espanya per ser jutjat pels seus crims en aquest país. La secció primera de l'Audiència Nacional va acordar el 2 de desembre, acumular el temps de condemna a França (set anys), al còmput sobre el màxim de compliment a Espanya (30 anys).

FRANCISCO MÚGICA GARMENDIA, Pakito (22 anys pres). Condemnat a 2.354 anys de presó per l'atemptat a la casa caserna de la Guàrdia Civil a Saragossa, amb 11 morts (cinc nens) i 88 ferits. Detingut el 1992 a França, on va passar vuit anys pres. Va ser extraditat el 2000 a Espanya, on continua a la presó. La secció primera de l'Audiència Nacional va acordar per unanimitat restar-li els vuit anys que va passar a la presó francesa del màxim de compliment que li correspon a Espanya (30 anys). Continua a la presó.

IGNACIO BILBAO BEASKOETXEA (22 anys pres). Condemnat a 109 anys de presó per dos assassinats. Detingut el 1992 a França, on va estar pres fins a 1999, any en què va ser extradit a Espanya. La secció segona de l'Audiència Nacional (per dos vots a favor i un en contra) li va denegar la possibilitat de restar del màxim de compliment de la seva pena a Espanya (30 anys) el temps que va passar a les presons franceses (set anys).