Selecciona Edició
Connecta’t

El fiasco en les privatitzacions llastra les finances de la Generalitat

La Generalitat amb prou feines ingressa el 60% del previst en quatre anys

Interior de la Casa Burés.
Interior de la Casa Burés.

El juny de 2011, en plena crisi de l'euro, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va anunciar davant de 321 inversors internacionals un pla de privatitzacions amb el qual pensava ingressar un mínim d'1.850 milions d'euros fins a 2014. La necessitat de reduir el dèficit públic va fer que el Govern català elevés aquest llistó fins als 3.400 milions, dels quals 2.318 milions haurien d'haver-se tancat aquest any. Una vegada vençut aquest termini de quatre anys, les vendes de patrimoni públic i les concessions ascendeixen a 2.000 milions d'euros, encara que aquesta xifra es pot veure rebaixada depenent del final del procés judicial de l'operació d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL). L'Executiu d'Artur Mas ha hagut de sentir aquesta setmana el retret gairebé unànime de tota l'oposició pel fiasco d'aquesta venda i per les sucoses plusvàlues que ha obtingut el principal soci de Tabasa en vendre la seva part de l'empresa.

La primera empresa pública que la Generalitat va oferir al mercat va ser la d'ICF-Equipaments, una filial de l'Institut Català de Finances que construïa i explotava equipaments públics, especialment escoles. L'adjudicatari havia de posar un mínim de 49 milions pel 51% de la societat i assumir un deute de 350 milions. La privatització no va arribar a materialitzar-se mai i l'empresa es va fusionar amb la constructora pública Gisa.

Les dues operacions següents van ser les de Tabasa, la societat que administra dels túnels de Vallvidrera i el Cadí, i ATLL, que gestiona l'aigua en alta a l'àrea metropolitana de Barcelona. Les privatitzacions es van tancar el 2012, gairebé en el temps de descompte per poder contenir els números vermells de les arques públiques d'aquest any. El resultat de les dues vendes ha posat en dubte la destresa de l'Administració en aquests processos. “Les privatitzacions ja són tècnicament complexes, de manera que no és aconsellable fer-ho de forma precipitada. Cal conèixer el mercat, el valor de l'empresa que s'ha de vendre i les empreses que estan disposades a adquirir-la. Aquests estudis l'Administració no els té per la mà. Però a més, ha fallat en aspectes jurídics fonamentals, en què sí que té molta experiència”, assegura Carles Ramió, professor de Gestió Pública de la Universitat Pompeu Fabra. També el Govern central s'ha vist obligat, per exemple, a suspendre la privatització parcial d'AENA davant les diferències entre ministeris i els problemes amb el contracte amb l'auditor.

La venda d'ATLL va desfermar des del primer segon una guerra als tribunals entre els dos grups que la van disputar: Agbar i el consorci liderat per Acciona i el banc brasiler BTG Pactual. L'empresa es va adjudicar en una operació valorada en 1.047 milions d'euros al segon grup malgrat que l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), dependent de la mateixa Generalitat, resolgués que el consorci d'Acciona s'havia adjudicat el concurs malgrat no complir el plec de condicions pel que fa al calendari d'inversions. Després de diverses trasbalsos judicials, la Generalitat ha decidit constituir la Mesa de contractació per revocar aquest contracte i donar-l'hi a Agbar o bé convocar un altre concurs.

Fonts de l'operació sostenen que l'Executiu català haurà de retornar 300 milions que va ingressar al desembre de 2012 i les inversions fetes des d'aleshores per Acciona. No obstant això, queda en suspens la indemnització global que podrien demanar els encara accionistes d'ATLL. Malgrat que els grups de l'oposició van reclamar explicacions d'això al Govern català amb insistència durant el ple del Parlament d'aquesta setmana, l'Executiu català va continuar sense respondre-hi. Els adjudicataris d'aquesta empresa, no obstant això, han mantingut sempre que la Generalitat es va comprometre a compensar-los si els tribunals tombaven la concessió.

La Generalitat va preveure ingressar 2.318 milions enguany per privatitzacions; només

ha assolit 311,6 milions

El banc portuguès va ser advertit en diverses ocasions pels auditors dels seus comptes sobre la incertesa de l'operació d'ATLL. No obstant això, en l'última memòria de l'entitat, del tercer trimestre d'aquest any, BTG Pactual va afirmar tenir “drets legals i contractuals” per “obtenir compensacions” en cas d'una fallada contrària definitiva. “L'arranjament va ser confirmat per una carta del Govern de la Generalitat datat el 5 de juliol de 2013, indicant que en cas que els resultats del procés es cancel·lessin, el consorci seria compensat per danys”, la qual cosa inclou taxes de concessió i inversions realitzades.

El banc portuguès també es va vendre el mes passat la seva participació a Tabasa —participada també per Abertis— per 146,5 milions d'euros al fons de capital de risc Ardian, la qual cosa li permetia aconseguir una plusvàlua del 125% en menys de dos anys. L'oposició aquesta setmana va retreure al Govern català que la quantia de la indemnització sembla indicar que es va malvendre l'empresa pública. “O bé hi ha una expectativa de millora substancial en el flux de vehicles o bé es va malvendre. Res indica que la situació estigui molt millor que fa dos anys, per la qual cosa probablement es va malvendre”, assegura Agustí Colom, professor de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

La Generalitat va preveure als Pressupostos per aquest any privatitzacions per 2.318 milions d'euros. L'Executiu de Mas fins ara només ha pogut tancar operacions per 311,6 milions d'euros mitjançant la venda d'immobles, la qual cosa representa només el 13,4% del previst i allunya la consecució de l'objectiu de dèficit, que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal assegura que podria acabar per sobre del 2% del PIB.

El fracàs d'aquest any s'explica perquè la Generalitat no ha pogut tancar l'operació amb la qual volia traspassar un paquet de depuradores a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la qual cosa li hauria permès ingressar 800 milions d'euros. Fonts de l'Executiu descarten que es pugui culminar el traspàs abans d'acabar l'any. “Tot això hauria de fer-los veure que el millor és parar. El mercat ha guanyat massa. No es pot dir que aquests processos permeten que les empreses vinguin a Catalunya a fer negocis, perquè es tracta de patrimoni de tots”, lamenta Ramió.

La Generalitat ha estat especialment activa en la venda d'immobles, cosa que li ha permès ingressar 578 milions d'euros. No obstant això, molts han estat col·locats a inversors amb un important descompte respecte al preu inicial. Per exemple, la seu de Medi ambient, es va acabar venent un 37% més barata que quan va sortir al mercat, i la Casa Burés, amb un 28%. Alguns dels compradors, com Axa Real Estate, recuperaran la seva inversió en poc més de deu anys només amb els lloguers que haurà d'abonar-los el Govern de la Generalitat.

MÉS INFORMACIÓ