Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Sang entre galets

Una baralla en ple centre de Barcelona acaba a punyalades

Els serveis mèdics atenent els ferits.
Els serveis mèdics atenent els ferits.

El Nadal va topar ahir de cara amb la violència i la mort. Centenars de persones que ens dedicàvem a efectuar les compres nadalenques en ple centre de Barcelona ens vam trobar amb una escena truculenta que contrastava esgarrifosament amb l'ambient del lloc i les dates. Un desplegament massiu de policia municipal, mossos i serveis mèdics ocupava un costat de la Rambla de Catalunya per sota de Consell de Cent, just davant de la Casa del Llibre i d'un dels enormes galets de pasta de sopa daurats instal·lats a la ciutat com a decoració amb motiu de les festes. Moltíssima gent s'arremolinava rere la cinta de seguretat col·locada per la policia.

L'escena que s'obria davant els nostres ulls era digna d'un film policíac, de CSI, de Chicago; però no d'una tarda de passeig: els sanitaris s'inclinaven frenèticament sobre un home estès a la vorera, esforçant-se per mantenir-lo amb vida. Un altre home, amb samarreta imperi, passejava al costat amb el voluminós ventre a l'aire ensenyant una ferida espantosa que no parava de sagnar i amb una altra al coll; li havien col·locat una via però seguia allà al costat del portal en estat de xoc. Els mossos identificaven diversos individus.

Entre els curiosos, regnava un silenci espantat interromput de preguntes en veu baixa i travessat per rumors, perquè les forces de seguretat no obrien la boca. “Ha estat una baralla de la màfia russa”. “Com ho sap?”. “No veu l'aspecte?”. “Que no, que són romanesos”. “Armènia?, I això on és?”.Hi havia gent que tenia informació de primera mà: “Un home ha tret un ganivet i ha començat a burxar un grup, de sobte tot eren crits i sang”. Les mirades romanien fixes en l'escena tràgica que se seguia desenvolupant.

Per fi va arribar una ambulància medicalitzada. Entre diversos sanitaris i homes de paisà –un metge va cridar: “Hi ha massa gent aquí, fora!”- van carregar l'home que estava inert a terra i el van col·locar en una llitera. Va passar davant els nostres ulls, rostre cendrós, cadavèric. “Està mort”, va sentenciar algú. Vam agafar els nostres paquets de Nadal amb força, sentint-ne el tacte falsament tranquil·litzador.

Aquestes coses no haurien de passar per Nadal, a la Rambla de Catalunya, entre les botigues lluminoses. El món de debò va envair el nostre petit espai d'inquietuds trivials i compres d'última hora com una hemorràgia de realisme. La multitud es va dispersar trista per tornar a les seves coses mentre els bassals de sang començaven a assecar-se a la vorera i el Nadal intentava tornar.