_
_
_
_
_

De tot menys gol

Luis Suárez ha encaixat al vestidor i a la gespa, però grinyola quant a punteria

El davanter Luis Suárez en un entrenament.
El davanter Luis Suárez en un entrenament.ALBERT GEA (REUTERS)

Luis Suárez (Salto, Uruguai; 27 anys) va sortir a l'entrenament de divendres a la ciutat esportiva del Futbol Club Barcelona amb el somriure a la cara, discutint-se de broma amb Mascherano alhora que Messi feia grans riallades. Símptoma de com ha encaixat al grup i també amb el mateix Leo, fins al punt que ha canviat de casa per traslladar-se a la part alta de Castelldefels al costat de l'argentí. Acollit també amb els braços oberts per Iniesta —amb qui compartia estovalles esporàdiques en els seus viatges a Barcelona abans de fitxar gràcies al fet que comparteixen agent, Pere Guardiola—, el 9 s'ha guanyat el grup. “S'ha adaptat de meravella al vestuari”, reconeix Xavi. “Fins i tot al principi, quan no jugava per la sanció de la FIFA, ja participava com qualsevol altre en les coses de l'equip. Està molt implicat i fomenta la unió”, afegeix Piqué. És un més del vestidor i un més de la davantera universal juntament amb Neymar i Messi, per més que a la Lliga se li resisteixi la festa del gol, la seva única assignatura pendent com a blaugrana.

Aquestes ganes de gol, ara insatisfetes, és el que el defineix. “Em recorda Eto’o per la seva voracitat, pel seu instint depredador a l'àrea. És un d'aquests que sempre va a porteria, com feia Samu”, explica Xavi. Però no li resulta fàcil, sobretot perquè el Barcelona ha perdut la passada en vertical, amb centrecampistes que prefereixen la conducció i el driblatge com Rakitic i Rafinha —“ens aporta desbordament, cosa difícil de trobar en un centrecampista”, va elogiar-lo Luis Enrique—, i també perquè Xavi i Iniesta queden embussats perquè no es dóna la profunditat dels extrems, sobretot perquè juguen a cama canviada i s'aglutinen als passadissos interiors. De manera que Messi, que té llibertat absoluta per fer el que li plagui, recula uns passos per actuar d'aspersor.

“Em recorda Eto’o per la seva voracitat i instint depredador a l'àrea”, diu Xavi

Estratagema que anava d'allò més bé quan s'ajuntava únicament amb Neymar, que culminava les seves passades, però que ara s'ha atrotinat una mica amb l'arribada de Luis Suárez, que actua de 9 pur i mira d'adaptar-se com pot a jugar d'esquena a la porteria per esperar les ruptures de la segona línia, que amb prou feines es produeixen com demostren els pocs gols del centrecampista (un de Busquets, un de Xavi i tres de Rakitic). “És un jugador que sempre guanya espais amb el seu cos i moviments. Aporta molt a l'equip en atac, però en defensa també. És que és molt competitiu i per això s'ha fet tan gran”, argumenta Piqué. Li falta, en qualsevol cas, el gol. Almenys a la Lliga.

Encara que no expressa el seu empipament en públic, des del seu entorn adverteixen que està ben enrabiat per la falta de punteria. Si bé suma 11 xuts i dos gols a Europa, a la Lliga no n'emboca ni un; suma 14 xuts (quatre a porteria) i cap gol. La comuna obsessió del davanter que Luis Suárez va evidenciar a l'Amsterdam Arena, just abans de mesurar-se amb l'Ajax. “Si marco, aquí no ho celebraré”, va explicar l'uruguaià en senyal de respecte al seu exequip; “però el dia que marqui, voldré cridar amb tota la meva ànima”. Cosa que va fer als partits europeus contra l'Apoel i el PSG per deixar constància que a la Champions marca cada 85 minuts.

“És molt competitiu i per això s'ha fet tan gran”, argumenta Piqué

“S'ha de deixar portar per l'instint”, va explicar el tècnic Luis Enrique; “però està aportant moltíssim i és una mera anècdota que no estigui marcant”. Xavi recull la paraula: “No se'l veu preocupat, potser inquiet perquè sap que abans marcava un gol de seguida i ara no és així. Encara que tots sabem, fins i tot ell, que quan faci un gol serà per no parar”. I amplia Piqué: “Als entrenaments és una màquina. Pilota que atrapa, pilota que col·loca. I per això ben aviat farà, com sempre ha fet, el mateix en qualsevol competició. És que no en falla cap!”.

Però la seva nul·la efectivitat grinyola si es compara amb Neymar i Messi: el primer acumula 40 rematades (19 a porteria) amb 11 xarxes, amb un encert del 34,38%; i el 10, més prolífic en el xut (73 per 37 ben dirigits a la porteria), ha celebrat 13 dianes amb un 22,41% d'èxit. Passa, no obstant això, que Luis Suárez s'ha destapat com un assistent excepcional, amb cinc passades de gol a la Lliga i una altra a la Champions. Encara que en algun cas —com el gol de Piqué contra l'Espanyol a la Supercopa catalana o el de Messi davant el PSG— ha estat sense voler. “Vaig voler tirar”, va revelar llavors. I, en petit comitè, afegeix: “Encara que m'encanta fer assistències, a mi em van comprar per marcar gols, no per fer passades. Sempre he viscut de la meva feina i això és el gol”. Cosa que va definir el mateix Eto'o en el seu moment: “Un davanter sense gol és com un porter que no para”. Tesis que al Barça no aproven —“Luis Suárez aporta molts moviments”, el va elogiar Luis Enrique—, però que confien que aviat canviï per a bé del 9 i de l'equip. “Seguríssim”, apunta Piqué. “No hi ha cap dubte”, abunda Xavi.

Potser serà avui davant el Còrdova (16.00 hores. Canal+L i GolT), on l'uruguaià pretén trencar la dinàmica de set duels sense marcar i no repetir així la seva pitjor ratxa, quan en va acumular vuit, llavors amb l'Ajax.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_