Selecciona Edició
Connecta’t
COM SOBREVIURE EL NADAL

Tècniques psicològiques per canviar de tema en una conversa

14 consells de dues psicòlogues per esquivar preguntes i passar un Nadal tranquil

Fotograma de la pel·lícula '¡Socorro, ya es Navidad!'
Fotograma de la pel·lícula '¡Socorro, ya es Navidad!'

Molta gent té por de trobar-se amb la família per Nadal per haver de respondre preguntes incòmodes, com “quan em donareu un nét?” o “i tu què, ja surts amb algú?”. Què podem fer per afrontar aquestes preguntes i, sobretot, canviar de tema sense que no es molesti ningú i sense que el dinar de Nadal acabi, un any més, en drama? Hem parlat amb la psicòloga Amaya Terrón i amb la investigadora de l'Institut Universitari de la Família, Ana Berastegui Pedro-Viejo, que ens donen algunes claus per sortir ben parats d'aquest compromís.

1. Intenta entendre la teva família. Els teus oncles no et fan preguntes “per molestar, sinó amb bones intencions; no et volen fer mal i si en fan, és sense voler”, explica Berastegui. També cal recordar que aquests conflictes vénen no tant dels pares o germans, sinó més aviat “de la família extensa, que té uns codis diferents”. És a dir, la teva tia llunyana o el teu cunyat no saben quins temes ens resulten més o menys incòmodes perquè és molt possible que no siguin els mateixos que els del seu cercle íntim. Un altre consell: abans d'enfadar-te, mira al voltant; la teva família està passant un dia agradable i divertit, val la pena crear un conflicte?

2. Rebaixa les expectatives. De vegades només veiem alguns familiars per Nadal. I això pot fer que “es multipliquin les expectatives”, apunta Berastegui. D'una banda, “volem que tot vagi molt bé”, però, de l'altra, “tenim menys eines per aconseguir-ho”. Berastegui ens aconsella recordar que aquestes festes no són necessàriament un moment de felicitat, “sinó de retrobament”. L'objectiu és passar un dia amb la família i per fer-ho cal “acceptar els possibles conflictes que hi pugui haver” i que en general són menors.

3. No has de contestar obligatòriament. Si contestes, “l'altra persona pot interpretar que té permís per ficar-se en aquell tema”, explica Terrón. “La gent que t'aprecia acceptarà el canvi de tema, tot i que pugui sentir-se incòmoda”, afegeix Berastegui. El més important és no reaccionar “com si t'estiguessin agredint”.

4. Fugir no és la resposta. Sempre cal donar alguna resposta: no val aixecar-se i amagar-se al lavabo. Fugir pot servir a curt termini, però el Nadal torna cada any. “Si no posem límits, el més probable és que aquestes situacions es repeteixin”, diu Terrón. “Fugirem cada Nadal de la nostra vida”. No obstant això, respondre canviant de tema “envia un missatge que ens pot protegir per a la següent vegada i que pot ajudar a mantenir un clima agradable”, explica Berastegui.

5. Ser directe és compatible amb la discreció. Es pot parlar de forma directa sense que resultem agressius, explica Terrón. A més, “si som directes, hi ha menys possibilitats que ens interpretin malament i és més fàcil que els altres ens entenguin i ens respectin”. Això sí, “cal cuidar les formes”, especialment la comunicació no verbal. Somriure, per exemple, és fonamental.

6. Mostra assertivitat. Tal com explica Terrón, l'assertivitat és una conducta o actitud “que no trepitja els drets dels altres, però protegeix els propis”. L'esquelet del discurs assertiu és el següent: primer, descriure la situació i dir, per exemple, “aquesta pregunta m'incomoda” (i no: “ets un tafaner”); segon, expressar com ens sentim, i tercer, demanar un canvi d'actitud.

7. Respon amb una altra pregunta. Això pot servir per desviar el focus d'atenció i posar-lo sobre qui interroga, com apunta Terrón. Es pot fer preguntant per l'enunciat de la pregunta (“per què t'interessa aquest tema?”) o tornant-la (“i tu què vas respondre quan et van plantejar aquest tema?”).

8. Desvia l'atenció cap a un altre tema que no tingui res a veure. D'aquesta manera podràs fugir d'estudi i anar-te'n per la tangent. 

9. Elogia el tema de conversa, però posa-hi límits. “Aquest tema és molt interessant, et contestaré quan tingui una resposta a l'altura”, ens posa com a exemple Terrón.

10. També es pot ajornar la resposta. “Potser no és la pregunta més apropiada ara mateix, te la responc en un altre moment”.

11. L'humor és una eina fonamental. “És una manera amable de ser assertius sense que resulti agressiu, ja que li treu pes al conflicte”, explica Berastegui. Però cal utilitzar-lo amb moderació i cuidant el context: “No cal caure en les bromes de mal gust i tampoc és adequat passar-se tot el dia fent-se el graciós”.

12. Comenta la pregunta. “Que curiós, això ens ho pregunta tothom”. Si es deixa aquí, explica Terrón, és molt possible que l'altra persona entengui que no tenim ganes de respondre.

13. Passa del que és particular al més general. Per exemple, si el teu oncle et pregunta quan tindràs fills, sempre pots contestar-li una cosa com: “Avui dia la gent cada vegada té fills més tard. I la crisi no hi ajuda”.

14. I tot això, sense por. Ja pots anticipar qui et preguntarà què el 25 de desembre. “Quan siguem a prop d'aquesta persona no cal mostrar por, ni inseguretat ni nerviosisme afirma Terrón. Si la nostra actitud és defensiva, ens acabaran atacant, i encara que no sigui en realitat un atac, nosaltres l'interpretarem així. El resultat serà el mateix: tensió”.