Selecciona Edició
Connecta’t

El Liceu aposta per Nadal per la guerra de reines de ‘Maria Stuarda’

Joyce DiDonato, Silvia Tro i Javier Camarena protagonitzen l'òpera de Donizetti

Joyce DiDonato en el seu paper de Maria Stuarda.
Joyce DiDonato en el seu paper de Maria Stuarda.

A la famosa mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato li prova passar les festes de Nadal i Cap d'Any a Barcelona. Ho va fer l'any passat, com a protagonista de l'òpera de Massenet La Ventafocs al Liceu, actuació per la qual va rebre el premi de la Crítica, i aquest any torna com a estrella de MariaStuarda, joia belcantista de Gaetano Donizetti que estarà en cartell des d'aquest divendres fins al 10 de gener, amb un total d'11 funcions programades. El tenor mexicà Javier Camarena, la mezzo valenciana Silvia Tro Santafé i el baix italià Michele Pertusi comparteixen protagonisme amb DiDonato en una nova producció amb direcció musical de l'italià Maurizio Benini i la doble firma escènica del francès Patrice Caurier i el belga Moshe Leiser.

Estrenada a la Scala de Milà el 1835, Maria Stuarda, que forma amb Anna Bolena i Roberto Devereux l'anomenada Trilogia Tudor, basa la seva fama en dues memorables escenes, el temperamental duel vocal entre dues reines —la venjativa Isabel d'Anglaterra i l'orgullosa Maria d'Escòcia, enamorades totes dues del comte de Leicester— i l'escena final, amb l'execució d'Isabel precedida d'una pregària que és un desafiament vocal que exigeix un fiato portentós, com el que exhibia en les seves nits de glòria Montserrat Caballé, que va estrenar aquesta òpera al Liceu el 1969.

“L'enfrontament de les dues reines és una de les escenes més dramàtiques de la història de l'òpera”, afirma Joyce DiDonato, que defensarà un paper tradicionalment interpretat per sopranos. “No és una simple baralla entre dues reines, sinó un fet més transcendent, perquè les dues parlen de debò des de la seva ment i des del seu cor”, comenta la cotitzada mezzo, que ha interpretat aquest paper amb èxit a Londres i Nova York.

Òpera de gran diva —en el seu més aviat reduït historial liceista figuren 17 funcions, l'última el 2007, en versió de concert, amb Edita Gruberova i Juan Diego Flórez— ha estat vehicle d'exhibició de grans sopranos. Amb DiDonato descobrirem una edició adaptada d'aquesta emocionant partitura. “Maria Stuarda és el paper més difícil al qual m'he enfrontat, per la força teatral del personatge, que exigeix una intensa expressivitat, més enllà de les floritures i el virtuosisme”, assegura.

Després dels històrics bisos al Teatro Real de Madrid de la famosa ària dels nou do de pit de La noia del regiment, Javier Camarena torna al Liceu amb el personatge de Leicester, el seu segon treball al coliseu barceloní després del Nemorino d'Elixir d’amor. “Pot pensar-se que hi ha personatges molt més complexos que Leicester, però, més enllà de les seves dificultats, té una càrrega dramàtica molt intensa i crec que és un dels grans reptes als quals m'he enfrontat en la meva carrera”, explica el tenor mexicà.

El muntatge escènic, amb escenografia de Christian Fenouillat, il·luminació de Christophe Forey i vestuari d'època signat per Agostion Cavalca, és una coproducció del Liceu amb la Royal Opera House Covent Garden de Londres, l'Òpera Nacional Polonesa de Varsòvia i el Teatre dels Camps Elisis de París.