_
_
_
_
_

Reciclatge artístic i compromès

El CCCB acull fins al 4 de gener el festival de reciclatge creatiu Drap Art

Un dels llums fabricats amb elements de bicicletes de Sobral.
Un dels llums fabricats amb elements de bicicletes de Sobral.consuelo bautista

Ramiro Sobral és un amant de les bicicletes. A més de tenir una botiga en ple barri gòtic de Barcelona on en lloga, utilitza les peces rebutjades de les bicis que arregla —radis, discos de fre, cadenes i rodes— per fabricar tot tipus de llums. Dos bells exemplars de la sèrie Bicicletas que van veure la llum, s'exhibeixen des d'aquest divendres fins al 4 de gener al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) en el marc de l'11a edició de Drap Art, el festival de reciclatge creatiu fundat per l'alemanya establerta a Barcelona, Tanja Grass. “Drap Art es va fundar ja fa 19 anys, però els set primers va tenir format de marató i després va evolucionar fins a consolidar-se en el format actual amb una exposició envoltada d'actes com projeccions i tallers”, explica Grass, que finança el festival amb els mercats que organitza tot l'any i la mostra i venda permanent a la seu de l'associació del carrer Groc de Barcelona.

Aquest any la mostra inclou 120 obres de 60 artistes, 35 de convidats i 25 escollits a través d'una convocatòria pública. Entre els noms cèlebres destaquen Consuelo Bautista amb una sèrie de fotografies realitzades amb rodets reciclats, Mariscal amb les motos de fusta que va presentar a Arco i Marcel·lí Antúnez amb una sèrie d'escultures antropomòrfiques, fabricades amb ampolles de plàstic i paper maixé pintat per a l'obra Farga Budell, que s'exposen amb un vídeo de l'espectacle i un altre del making off de les peces.

La imatge del Drap Art 2014 és obra de l'alemany Klaus Pichler, que comença el recorregut expositiu amb els seus sofisticats bodegons de menjar podrit del projecte One third, Un terç, és a dir, la quantitat d'aliments que es llencen a les escombraries segons l'ONU. Pichler també tancarà el festival el dia 4 amb un taller en què revelarà els secrets del seu procés creatiu.

“Des dels anys 50 els artistes denuncien la filosofia dels productes d'un sol ús i tot i això la sobreproducció no ha deixat de créixer així com la nostra indignació, per la qual cosa aquest any hi ha moltes més obres compromeses políticament i socialment”, va indicar Grass, que compta amb artistes convidats procedents de dos festivals de reciclatge artístic: Pronostica de Menorca i Riscarti de Roma. Entre els apadrinats del festival italià destaca Alessandro Baronio que, a partir de la idea que som el que consumim, realitza retrats tridimensionals amb elements trets de les escombraries dels retratats.

L'escultura continua sent la disciplina estrella de l'art del reciclatge, encara que aquest any s'aprecia una notable presència de pintura sobre els suports més diversos: envasos aixafats (Jordi López), trossos de fusta (Víctor Mira, cedit per la galeria N2 juntament amb un collage de Mario Soria), linòleum (Bill Miller) i oueres com el gran retrat de Verónica Arellano, inspirat en els rostres icònics del pop art, com les cares de les fashion victims, plasmades per Jorge Castro amb taps de begudes.

Finalment, la problemàtica dels residus tecnològics i el fenomen de l'obsolescència programada, que està a punt de ser prohibida a França, es posen de manifest en les joies de Yael Olave, els paisatges de deixalles tecnològiques de Jana Álvarez i el documental de Cosima Dannoritzer, La tragèdia electrònica.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_