Selecciona Edició
Connecta’t
EN PORTADA

Els 10 millors llibres del 2014

'Así empieza lo malo', de Javier Marías, destaca en un any marcat per la primera persona. Biografies i novel·les autobiogràfiques, entre els escollits pels crítics de 'Babelia'

Els 10 millors llibres del 2014 Ampliar foto

1 Así empieza lo malo. Javier Marías. Alfaguara

“La història de Muriel i la seva dona és només l'angle privat per a un enfocament col·lectiu sobre l'Espanya que surt de la dictadura amb una reconversió accelerada de múltiples biografies lligades al franquisme i, de cop i aparentment, deslligades d'ell i fins a prestigiosament antifranquistes. La novel·la desvetlla unes quantes enganyifes i comediants acarnissadament però sense noms propis, tot i que sí que hi ha al·lusions. Cap al 1980 se saben massa coses de massa metges, advocats, arquitectes, professors com perquè tots combreguin amb la versió naïf i disfressada del seu passat”. (Fragment de la ressenya publicada a Babelia el 20 de setembre). JORDI GRACIA

2 L'impostor. Javier Cercas. Literatura Random House

Ni Soldats de Salamina anava sobre Rafael Sánchez Mazas, ni Anatomia d'un instant sobre Adolfo Suárez, ni L'impostor sobre Enric Marco. Heus aquí la grandesa d'aquesta novel·la que mai no va voler ser-ho: el més humil dels herois reals de Javier Cercas, l'home que es va inventar com a supervivent d'un camp d'extermini, va camí d'erigir-se com una de les seves recreacions més perdurables; i també, de pas, en el millor reflex de l'autor i de la societat. De tots nosaltres, en fi, d'una era en la qual la veritat de les mentides, i el seu revers, deixen de ser el símptoma per convertir-se en la malaltia. RICARD RUIZ GARZÓN

3 José Ortega y Gasset. Jordi Gracia. Taurus

Vaig començar a llegir la biografia-assaig sobre Ortega y Gasset, encoratjada per la poderosa suggestió magnètica amb la qual Jordi Gracia ens atrapa i ens situa davant d'Ortega i el seu món. Un cop allà, en un escenari tan ric i complex com apassionant, sabrem l'esforç titànic que va suposar la forja d'una personalitat incomparable, amb els seus vaivens inicials, les negacions obligades, el despreniment o la solitud. L'enfocament atent de la “refundació” del jove furiós que tria ser “constructor d'ideal”, i les conseqüències de tal mutació a través de l'acció política i pedagògica o de les diverses “empreses” culturals, inunda aquestes pàgines de meditacions tan vigents com necessàries. I sense apologies sospitoses, ni sense esbiaixar fracassos o terboleses, salven Ortega amb les armes que ell ens va llegar: la raó crítica, el coratge, la passió... ANA RODRÍGUEZ FISCHER

4 Un hombe enamorado (Mi lucha II). Karl Ove Knausgård. Traducció de Kirsti Baggethun i Asunción Lorenzo. Anagrama

“Bell i rotund com un cop de puny”, així defineix un poeta peruà al seu pare i també val per Un hombre enamorado. La novel·la tracta de l'amor apassionat i les segones oportunitats, però també de la nimietat i d'allò pueril. Combina confessions autobiogràfiques, digressions sobre la vida o l'art literari, amb descripcions de la vida d'un home que canvia bolquers o discuteix amb un veí. L'amor, aquella força poderosa que impulsa la vida, també ens hi introdueix dramàticament, sense conte de fades. Knausgård no ens estalvia res: ni l'avorriment ni la intel·ligència. Pur i profà, però mai solemne. En un món on tots fan trucs per ser sorprenents, l'honestedat d'Un hombre enamorado és bella i rotunda com un cop de puny. IVÁN THAYS

5 Días de mi vida (Vida I). Juan Ramón Jiménez. Pre-Textos

Caleidoscopi, trencaclosques, sopa de lletres: aquesta reconstrucció, que han fet les editores Mercedes Juliá i María Ángeles Sanz Manzano. JRJ (1881) (“Capicúa!”, anota el poeta) li va donar voltes tota la vida, com era habitual en ell si es tractava de la seva Obra, a aquesta mena d'autobiografia-calaix de sastre, on hi cabés tota la seva vida: vida i obra sempre juntes com un parell de cireres unides per la cua. Tot ho va deixar anotat perquè, ara, dues atentes editores l'hi reconstrueixin, i aquest —enlluernador— és el primer volum. Hi cap tot: la infància i les ambicions, la maduresa i les obsessions, els (des)afectes (a aquells que l'anomenaven Miss Poesia), i Zenobia i les dones enamorades, d'ell, o ell d'elles. Vida. Obra. El poeta (capicúa). JAVIER GOÑI

6 Hasta aquí. Wislawa Szymborska. Traducción de Abel Murcia i Gerardo Beltrán. Bartleby

La poeta polonesa Wislawa Szymborska (Premi Nobel 1996) deia que en escriure buscava “aquest efecte que en la pintura es diu clarobscur. Voldria que en els meus poemes es trobessin i fins i tot es fonguessin coses magnífiques i trivials”. Hasta aquí, el seu últim llibre, es va publicar després de la seva mort, el 2012, i reuneix 13 poemes (a més d'una entrevista amb els traductors a l'espanyol). Són 70 pàgines d'edició bilingüe, recorregudes per una poesia de simplicitat falsa (perquè solament s'aconsegueix amb una feina de picapedrer), en la qual Szymborska desenfunda els seus millors garfis de poeta, amb una austeritat sorprenent i una capacitat única de ser desoladora sense ser brutal, de produir neguit i, alhora, deixar brillant, en el cingle del poema, un raig de llum estrany. LEILA GUERRIERO

7 L'herba de les nits. Patrick Modiano. Traducció de Mercè Ubach Dorca. Proa

Tota l'obra de Patrick Modiano gira al voltant de la impossibilitat del llenguatge de recordar amb precisió. Cal recórrer els llocs, els noms, les inscripcions en la memòria que en ser evocades ens donen la justa mesura de la nostra existència, incompleta, parcial. Entre el somni i la vigília, entre l'obsessió i l'oblit, Jean intenta saber qui va ser Dannie, donar-li una coherència, reescriure aquest fragment de vida, però en fer-ho s'adona que entrar en aquest laberint és també perdre-s'hi i, d'alguna manera, caminar a sobre dels morts. Si l'obra de Modiano té aquesta seducció hipnòtica que la identifica és perquè les seves novel·les són com els llums encesos en la nit, il·luminen. Són aquí com un mapa humà que ens porta a recórrer marques i a reconstruir a partir de les ruïnes. PATRICIA DE SOUZA

8 El balcón en invierno. Luis Landero. Tusquets

Hi havia l'esbós d'una novel·la i l'abandonament posterior. I un passeig. L'escriptor recorrent el barri. De tornada a casa, el balcó, aquest lloc que està “a la intempèrie i a resguard”, com el mateix Landero en el fet d'explicar-se. Ara és l'estiu de 1964. Es fa fosc. Al balcó, Luis, la seva mare i un futur incert. Escolto el nen, el poeta adolescent, l'oficinista malhumorat. Sento la mare: el so de la tricotosa. També els acords d'una guitarra: és Landero. I hi ha el caràcter esquerp del pare i el significat del viatge fins i tot anant al front de guerra. I hi ha el fet d'entendre. Espetec de còdols mentre camino senderes d'infància. Paladejo paraules que s'assenyalen a El balcón en invierno: iridescent, plenitud, errant. Llegeixo: “En cada petit esdevenir, allò trivial i el misteriós van a parts iguals”. I dic: aquesta autobiografia d'instants posseeix la incommensurable bellesa del que sembla senzill. Una meravella. MARÍA JOSÉ OBIOL

9 Diccionario de la lengua espanyola. Reial Acadèmia Espanyola. Espasa

Amb 300 anys fets, la 23a edició del Diccionari i un nou director (el trentè), la RAE ja no sembla viure emparada en el palau que l'acull. Des d'allà arriben bones notícies per discutir que podrien haver estat millors. Una nova edició del Diccionari és un prodigi. Un llibre que diu: “Aquest és l'idioma que parles, i aquests, els significats de les paraules que empres”. Cap altre llibre és més intrigant. Sembla coacció, però es tracta d'hospitalitat. Registra les paraules d'ús i unes altres, innombrables, que no coneixíem, amb el propòsit de no agreujar els dubtes. Tal vegada tingui una pretensió de totalitat, però és una exigència honorable. A l'usuari suspicaç li queda l'alleujament de saber que en la suma de les paraules no hi cap tota la realitat. FRANCISCO SOLANO

10 Como la sombra que se va. Antonio Muñoz Molina. Seix Barral

Sobreposar històries de diferents plànols en la mateixa cartografia fins a aconseguir una panoràmica en 3D. Amb la millor literatura possible, la que ja fa temps que caracteritza l'autor; per exemple, la de La noche de los tiempos o la de Sefarad. Perseguir, acorralar, assaborir l'assassí de Martin Luther King reivindicant, com una música de fons que sempre acompanya al text i que mai molesta, el mític moviment dels drets civils als Estats Units. Capbussar-se en els detalls d'una vida (la del líder negre, la seva pròpia?), d'una ciutat, d'uns anys propers, però diferents. “He arribat a saber tant d'ell, que em sembla recordar coses de la seva vida, llocs que ell va veure i que jo mai no he vist”, diu obsessionada la primera persona que relata el mig miler llarg de pàgines. Quines estones de lectura tan bones, acompanyades de Gerry Mulligan, Chet Baker, Clifford Brown i tants altres! JOAQUÍN ESTEFANÍA

En l'enquesta dels llibres de l'any han participat 41 crítics i periodistes d'EL PAÍS. Cadascun d'ells va atorgar 10 punts al primer de la seva llista, 9 al segon i així successivament. Consulti aquí la votació completa.

MÉS INFORMACIÓ