_
_
_
_
_

Rússia estudia mesures d’urgència per frenar el pànic financer

Diversos economistes acusen d'incompetència les autoritats de Moscou per permetre l'endeutament excessiu de l'empresa estatal Rosneft

Desenes de russos fan cua en una botiga de mobles de Moscou.
Desenes de russos fan cua en una botiga de mobles de Moscou.AP

El Govern rus, juntament amb els directius del Banc Central i de les grans companyies exportadores estatals, van debatre aquest dimecres mesures per reforçar el sector financer i estabilitzar el ruble, que ha arribat a mínims històrics aquesta setmana, mentre que el pànic s'anava estenent entre la ciutadania i els economistes acusaven d'incompetència l'Administració russa. S'espera que el president Vladímir Putin reaccioni davant les turbulències financeres en la conferència de premsa que ha de fer aquest dijous, la cita anual a la qual es conviden periodistes seleccionats de tot Rússia.

Vladímir Putin compareix avui per enfrontar-se a les turbulències

El Banc Central va anunciar dimecres noves mesures, entre les quals hi ha més facilitats perquè les entitats financeres obtinguin divises per atendre als seus deutes en divises, cosa que contribuirà a l'estabilització del ruble, segons la vicepresidenta del Banc Central, Ksenia Iudáeva. L'entitat reguladora organitzarà més subhastes de divises, amb diferent periodicitat i segons les necessitats. Afluixant els seus severs mecanismes de control el Banc Central donarà més marge de maniobra als bancs per gestionar les seves reserves.

Per la seva banda, en un article publicat a The Financial Times, l'exrector de l'Escola d'Economia de Rússia, Serguéi Guríev, ha pronosticat una "catàstrofe econòmica total" si Rússia continua la seva política actual. Guríev, que es va exiliar de Rússia després del retorn de Vladímir Putin a la presidència de l'Estat, opina que per a les autoritats del seu país és més important reforçar la companyia estatal Rosneft que lluitar contra la inflació i estabilitzar el ruble. Guríev va recordar que, quan el preu del petroli superava els 100 dòlars, Rosneft va demanar prestats 40.000 milions de dòlars per comprar l'empresa TNK-BP, que era la seva competidora, i ara no sap com pagar o refinançar el deute contret.

Noves etiquetes i preus més alts

Als supermercats i botigues de roba els empleats s'afanyaven aquest dimecres a substituir les etiquetes velles de la mercaderia per etiquetes noves amb preus més alts, segons que va observar aquesta corresponsal al Centre Comercial Europa, un dels més grans de la capital. La caiguda del ruble tenia conseqüències múltiples; uns bancs feien llistes de clients que volien tancar dipòsits o obtenir divises i altres suspenien temporalment la concessió d'hipoteques, encarides per la decisió del Banc Central d'elevar fins al 17% la taxa de refinançament.

Els distribuïdors a l'engròs anunciaven als comerços que incrementarien els preus entre un 15% i un 20% en el cas de l'alcohol i entre el 25% i el 30%, per al te i el cafè, mentre que, segons l'agència Itar-Tass, el màxim importador de vi suspenia els seus subministraments als comerços, on els moscovites es proveïen del màxim de licors i vins en previsió de la festes de Cap d'Any.

Els ordinadors, televisors, telèfons mòbils i electrodomèstics de llarga durada desapareixien de les prestatgeries de les botigues especialitzades, mentre que les companyies de mòbils estudiaven la possibilitat d'incrementar les tarifes d'itinerància abans d'acabar l'any i de les províncies venien notícies sobre l'absència de rubles en bancs com els d'Ulianovsk, el poble natal de Vladímir Lenin. En el sector de l'automòbil, almenys cinc companyies de distribució de cotxes van interrompre els subministraments de cotxes estrangers fins que no hi hagués un nou avís.

Rosneft va intentar obtenir recursos financers del Fons Nacional del Benestar (FNB), una reserva creada per desenvolupar l'economia no vinculada als hidrocarburs i també per contribuir al pagament de les pensions. En vigílies de la caiguda del ruble, Rosneft va llançar una emissió de 625.000 milions de rubles (més de 8.200 milions d'euros al canvi de dimarts) al mercat interior rus. Diversos polítics i economistes van acusar la companyia d'haver canviat a divises els diners obtinguts i amb això haver enfonsat encara més la moneda nacional. El president de Rosneft, Ígor Setxin, fidel col·laborador de Putin des dels anys noranta a Sant Petersburg, va qualificar aquestes acusacions de "provocació" i d'intent de desviar l'atenció dels veritables culpables. En aquesta categoria Setxin va incloure-hi l'exministre de Finances, Alexéi Kudrin, a més dels polítics d'oposició Alexéi Novalni i Borís Nemtsov.

La identitat dels compradors dels bons emesos per Rosneft no ha estat revelada, però els analistes consideren que es tracta de bancs estatals russos. Kudrin havia criticat al novembre la iniciativa de Rosneft de demanar recursos al FNB, la reserva que ell havia creat el febrer del 2008 quan era ministre de Finances. A principis de novembre Kudrin va vaticinar que la crisi acabava de començar i que podia durar alguns anys. L'exministre, que va cessar del Govern per un enfrontament amb l'actual primer ministre Dmitri Medvédev, manté la relació amb Putin i és la figura que s'especula en mitjans liberals russos com a possible recanvi de Medvédev per intentar redreçar l'economia en les condicions actuals. "El mercat veu com es precipita la tempesta, però no hi veu cap capità. Les últimes setmanes les pitjors aprensions de Rússia s'han convertit en una realitat", afirma Guríev, qui va qualificar de "contraproductiva" la prohibició russa d'importar mercaderies occidentals.

Només un 6% dels russos està disposat a suportar un descens dels seus ingressos a causa de l'annexió de Crimea, segons Lev Gudkov, el director del centre Levada. No obstant això, el governador de Krasnodarsk (sud de Rússia), Alexandr Tkatxev, ha exhortat els seus conciutadans a compartir les dificultats associades a la "victòria política". "No hi ha miracles", va dir Tkatxev. Ara els que ens vam alegrar i "vam aplaudir" perquè "Crimea és nostra", "hem de compartir no només aquesta responsabilitat, sinó aquestes càrregues i pèrdues", va sentenciar el governador.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pilar Bonet
Es periodista y analista. Durante 34 años fue corresponsal de EL PAÍS en la URSS, Rusia y espacio postsoviético.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_