Selecciona Edició
Connecta’t

Els EUA i Cuba inicien una nova etapa després de mig segle d’embargament

El desbloqueig arriba després de l'alliberament del contractista Alan Gross, detingut a Cuba ara fa cinc anys i de tres cubans empresonats pels Estat Units

El president dels EUA, Barack Obama, durant la roda de premsa.
El president dels EUA, Barack Obama, durant la roda de premsa. REUTERS

Washington i l'Havana van donar aquest dimecres el primer pas per normalitzar les relacions entre ells després de més de mig segle d'embargament. La Casa Blanca va anunciar una sèrie de mesures per restablir les relacions diplomàtiques, treure Cuba de la llista d'Estats que donen suport al terrorisme i facilitar el viatge dels nord-americans a l’illa.

L'anunci arriba unes hores després de conèixer-se l'alliberament del contractista nord-americà Alan Gross, detingut des de feia cinc anys a Cuba, així com d'un agent d'intel·ligència la identitat del qual no ha estat revelada però que segons Washington feia 20 anys que estava empresonat a l’illa i va ser clau per identificar espies cubans que operaven en territori nord-americà. Els EUA, al seu torn, han alliberat tres cubans detinguts a Florida i acusats d'espionatge. La Casa Blanca sostenia des de fa anys que el cas Gross era la pedra que impedia la normalització de les relacions.

“Començarem a normalitzar les relacions entre els nostres països", va dir el president dels EUA, Barack Obama, en una declaració a la Casa Blanca. Les mesures són "els canvis més importants en més de 50 anys", va dir Obama. Ara, va afegir, comença "un nou capítol".

L'anunci arriba després d'una conversa telefònica de prop d'una hora, el dimarts, entre Obama, i el líder cubà Raúl Castro. És el primer diàleg públic d'un president nord-americà des de la revolució cubana, el 1959.

El primer cara a cara entre alts funcionaris cubans i nord-americans va tenir lloc el juny de 2013 al Canadà, cita de la majoria de les trobades bilaterals, segons l’esmentada font de la Casa Blanca. En aquesta tardor de 2014, va haver-hi una altra “trobada important” al Vaticà entre les dues delegacions. El Papa Francesc ha donat un suport "important" al procés, segons la mateixa font.

La Casa Blanca també va anunciar que Obama participarà a la Cimera de las Amèriques, que se celebrarà a l'abril al Panamà i en la qual també està convidat Raúl Castro.

Obama no pot aixecar pel seu compte l'embargament a Cuba, un complex entramat legislatiu que va començar a executar-se a principis dels anys seixanta, en plena guerra freda. Suprimir bona part de les sancions econòmiques requereix l'aprovació del Congrés, poc inclinat a qualsevol mesura de desgel.

Però el president dels EUA sí que disposa d'un ampli marge per normalitzar la relació amb mesures unilaterals, com demostren les mesures anunciades dimecres.

"La decisió del president de recompensar el règim de Castro i iniciar el camí cap a la normalització de les relacions amb Cuba és inexplicable", va dir en un comunicat el senador republicà per Florida Marco Rubio, fill de cubans. Rubio, proper president de la Comissió d’Exteriors del Senat, va prometre fer el possible per "bloquejar aquest intent perillós i desesperat del president per polir el seu llegat a costa del poble cubà".

Les mesures d’Obama parteixen d'una constatació: l'embargament no ha servit per al seu propòsit, la democratització de Cuba. Els germans Castro han sobreviscut a deu presidents nord-americans.

L’Administració d’Obama admet que la tensió a Cuba representava un llast per a les relacions amb l’Amèrica Llatina.

El context ha canviat en els últims anys. La comunitat cubana a Florida, més heterogènia, s'ha distanciat de les veus més dures de l'exili, encara influents en el Congrés dels EUA. Diversos sondejos reflecteixen un rebuig creixent a l'embargament al sud de Florida, principal feu de l'exili cubà.

Destacats empresaris cubanoamericans, com el tsar del sucre Alfy Fanjul, han donat suport a l'aixecament de l'embargament. A això s'afegeix l'oposició del big business nord-americà, les grans empreses, que no volen perdre oportunitats de negocis en una futura Cuba oberta al capitalisme.

Amb el restabliment de les relacions diplomàtiques, els EUA intenten tancar un conflicte que durava 53 anys. La guerra freda s’ha acabat avui a Amèrica.