_
_
_
_
_

Mas-Colell avisa que l’alternativa als Pressupostos és retallar més

L'oposició carrega contra el Govern de Mas pel fiasco de la privatització de l'ATLL

El conseller Andreu Mas-Colell, durant el ple del Parlament.
El conseller Andreu Mas-Colell, durant el ple del Parlament.Albert García

El conseller d'Economia i Coneixement de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va advertir aquest dimecres que l'alternativa als Pressupostos per al 2015 que ha portat al Parlament és executar més retallades. Davant les crítiques que va rebre de tots els grups de l'oposició, Mas-Colell va reivindicar la seva opció de “batallar” pels 2.183 milions d'euros que necessita per quadrar els comptes amb el Ministeri d'Hisenda per evitar noves retallades en els serveis públics. L'altra “alternativa”, va assegurar el conseller, passa per ajustar les despeses als ingressos disponibles. “Uns quants patirem menys per encaixar ingressos amb despeses, dormirem millor, però alguns serveis públics no es podran prestar”, va alertar.

Els Pressupostos aconseguiran passar avui el primer tràmit parlamentari després que ERC confirmés dimecres que rebutjaria les esmenes a la totalitat de l'oposició. No obstant això, l'esperança de vida del projecte encara és una incògnita. ERC va matisar que el seu vot havia d'interpretar-se com “un gest” davant les negociacions amb CiU per uns comicis de caràcter plebiscitari, però va advertir que l'aprovació dels Pressupostos és incompatible amb un escenari d'avançament electoral. Tot apunta al fet que, en cas que no hi hagi acord, ERC podria afegir-se a la resta de l'oposició per retornar el projecte de llei a la comissió d'Economia del mes de gener. Aquesta possibilitat és la que vol evitar Mas-Colell, qui va insistir: “No en tinc cap dubte: hem de fer un pressupost, perquè sense ell no es pot gastar”.

El PSC diu que el deute haurà pujat 33.400 milions en cinc anys

Les partides d'ingressos que sumen 2.183 milions d'euros i que hauran de ser objecte de negociació entre els governs de Mas i Rajoy van ser un dels principals arguments que van esgrimir els grups de l'oposició per defensar la seva esmena a la totalitat. Malgrat que va facilitar que es tramitin els Pressupostos, també Esquerra va criticar aquesta decisió. “Confiem quadrar els comptes amb ingressos extraordinaris que depenen d'una negociació amb un Govern que es querella contra el president de la Generalitat, la vicepresidenta i la consellera d'Ensenyament”, va recordar el diputat d'ERC Pere Aragonès.

Els republicans van apostar ahir per prorrogar els Pressupostos amb suplements de crèdit per cobrir despeses com la restitució del 100% del salari i la jornada als empleats públics. De fet, Aragonès va afirmar que ja ha remès al conseller una proposta sobre aquest tema. Mas-Colell va agrair a Esquerra que “deixi les coses obertes”, però va insistir que amb independència de l'agenda política “el dia a dia és més fàcil amb un Pressupost”.

“Podrem viure amb una pròrroga, però no exactament de la mateixa manera”, va assegurar Mas-Colell, qui va raonar que cada decisió es convertiria en un “problema” i que fins i tot alguna podria ser inaplicable. El conseller va recordar que la pròrroga és de gran ajuda per retallar despesa, però no per contenir-la en cas que hagi d'ajustar-se a un nou objectiu de dèficit. “En les circumstàncies actuals, és més fàcil gastar amb un Pressupost que sense”, va concloure.

El pla b de CiU per tirar endavant els comptes es va esfumar ahir. El PSC va decidir esmenar la totalitat del projecte. El portaveu socialista, Maurici Lucena, va retreure a Mas que “rondin” el PSC perquè donin suport als seus Pressupostos després d'haver pactat els comptes dos anys amb el PP i un amb ERC. Lucena, a més, va retreure a Mas-Colell que la Generalitat s'haurà endeutat 33.400 milions d'euros en cinc anys, mentre que el tripartit ho va fer en 24.700 milions en set. “Haurien de demanar excuses al conseller Antoni Castells pel que li van arribar a dir”, va etzibar.

ICV acusa CiU i ERC d'utilitzar els Pressupostos com a “camp de batalla”

Enric Millo, portaveu del PP, va afirmar que el projecte és “moneda de canvi” sobre la manera d'executar un “full de ruta” que desemboqui en una declaració “il·legal” d'independència. El diputat d'ICV-EUiA Josep Vendrell va denunciar que CiU i ERC hagin convertit el debat dels Pressupostos en “el camp de batalla” per imposar les seves tesis sobre el procés sobiranista, en el qual han quedat com a “ostatges” els treballadors de la Generalitat. “No acceptin el xantatge del Govern de CiU i votin l'esmena a la totalitat”, va demanar Vendrell als republicans. El diputat de la CUP, David Fernández, va sostenir que els comptes “no responen a les necessitats reals i a les múltiples urgències de la societat, sinó que segueixen els dictats de la troica contra els països del sud d'Europa”.

L'altra qüestió que va centrar el debat d'ahir va ser el de la privatització d'ATLL. Els grups parlamentaris van requerir en diverses ocasions al Govern català que detallés l'import de la compensació que haurien de rebre els grups adjudicataris en cas que es revoqui la concessió. ICV-EUiA i la CUP van ser els més insistents amb aquesta operació. Els ecosocialistes van acusar el president de l'Executiu català, Artur Mas, d'haver arribat a acords secrets per escrit amb BTG Pactual —soci d'Acciona a ATLL— per tancar l'operació. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, ho va negar. “És propi de gent indocumentada o d'actuar maliciosament insinuar que el Govern no facilita tota la informació”, es va defensar Vila. “Ni nosaltres ni la societat catalana coneixen exactament les condicions i els acords que vostès van assolir”, li va respondre el diputat Josep Vendrell.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Economía de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera. Ha sido corresponsal en Bruselas entre 2018 y 2021 y redactor de Economía en Barcelona, donde cubrió la crisis inmobiliaria de 2008. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_