Selecciona Edició
Connecta’t

Un mini-MNAC a Sitges

El Cau Ferrat i Maricel reobren dilluns, després de quatre anys de reformes

Una de les sales més espectaculars del Museu de Maricel, amb vistes sobre el mar i tres grans escultures noucentistes.
Una de les sales més espectaculars del Museu de Maricel, amb vistes sobre el mar i tres grans escultures noucentistes.

Amb precisió, destresa i molta tècnica. Amb grans dosis de cura sense límit d’hores i, sobretot, de forma imperceptible i anònima. Així s’enfronta un restaurador davant l’obra d’art en la qual ha d’intervenir per tornar-li tota la seva esplendor. Igual que la feina feta al Cau Ferrat, el museu més important de Sitges, que ha estat tancat durant quatre anys, sotmès a una restauració integral. Després de despenjar milers de peces de parets i sostres, totes les que va reunir en vida el seu propietari, el dramaturg i pintor Santiago Rusiñol; d’eliminar la humitat causada per la proximitat del mar, que literalment entra sota l’edifici; d’impedir que el sol seguís alterant amb els seus rajos les peces i dotar el museu de tot el necessari per transformar-lo en un equipament del segle XXI, les obres han tornat al seu lloc d’origen, tal com les va col·locar Rusiñol a la casa-taller-estudi, com si no hagués passat el temps en aquest anomenat “temple del Modernisme” i no s’hi hagués intervingut mai.

Quatre anys tancat en unes obres que han costat 9,7 milions d’euros, en les quals les bastides han cobert la façana i s’han viscut moments tensos, com ara un projecte fallit que en transformava de manera radical la façana marítima. El dilluns 22 obrirà les portes el nou Cau Ferrat. També els seus veïns, la Casa Rocamora i el Museu de Maricel, convertits tots tres en un sol centre, una mena de mini-MNAC en què s’explica l’art català des del segle X fins al segle XX, i que convertiran aquesta localitat en una cita obligada dels amants de l’art, com ja ho va ser a finals del segle XIX.

El estudi de Rusiñol. ampliar foto
El estudi de Rusiñol.

La història d’aquest racó únic de Sitges és llarga. Tot va començar quan Rusiñol va comprar una casa de pescadors el 1892 al costat del mar, al Racó de la Calma, per establir-hi el seu estudi. Seria un refugi per als amants de la poesia, un cau, i un lloc per exposar la seva magnífica col·lecció de ferros forjats: el Cau Ferrat. Un lloc per on van passar els seus amics, la majoria artistes catalans dels més importants del moment. Entre els actes remarcables que van protagonitzar junts destaquen les Festes Modernistes impulsades per Rusiñol, com la de 1894, en la qual una processó laica per la ciutat va portar les dues obres d’El Greco, Les llàgrimes de sant Pere i Magdalena Penitent,que acabava de comprar a París, fins al Cau Ferrat. Unes pintures que en els últims quatre anys —com 231 obres més— han participat en exposicions nacionals i internacionals. L’última, El Greco. La mirada de Santiago Rusiñol, a Barcelona, “però dilluns no faltaran a la inauguració”, explica Vinyet Panyella, directora gerent del Consorci del Patrimoni de Sitges i responsable última de tot el treball.

A la nova presentació del Cau Ferrat es poden veure 28 olis realitzats per Rusiñol i repartits per tot l’habitatge; al menjador, en què s’ha recuperat el blau Sitges (anyil) de les parets; a la sala del sortidor, en la qual llueixen la vidriera original que tamisa la llum de l’exterior; a l’estudi, en el qual es poden veure les pintures que considerava més properes i els records dels seus viatges per París o Roma; al dormitori, en el qual destaca una enorme llit d’Olot —en el qual no va dubtar a fotografiar-se fumant en pipa— i, sobretot, al gran saló neogòtic del primer pis, juntament amb obres de Ramon Casas, Picasso, Pichot, Fondevila, Ignacio Zuloaga, Darío de Regoyos, Manolo Hugué, Pau Gargallo o Enric Clarasó, entre d’altres, a més de les importants col·leccions de ceràmica, vidres catalans i, sobretot, ferro forjat, de les millors d’Europa.

El Cau Ferrat torna a presentar un aspecte idèntic al que tingué en origen amb Rusiñol

Però l’aposta de Sitges pels seus museus no es limita al Cau Ferrat. Davant de la intervenció mimètica amb l’edifici vinculat amb Rusiñol, al contigu Museu de Maricel s’ha optat per dissenyar un complet i modern recorregut artístic, en què s’abandona l’horror vacui anterior. Aquí es pot fer un recorregut per deu segles d’art català a través de les obres de la col·lecció del ginecòleg Jesús Pérez-Rosales, considerada fins fa poc menor, que per a sorpresa del visitant adquireix una nova dimensió. “És una col·lecció comparable a d’altres de més fama”, assegura Panyella, després de seleccionar-ne el bo i millor i exposar 269 peces, el 30% de les quals no s’havien exposat abans. Entre elles, destaquen els retaules romànics i gòtics de Pere Serra, i els mestres de d’All, Maluenda, Armisén, Belmonte o Viella, talles com la de la marededéu de Sant Miquel del Fai o escultures de Pedro Berruguete. La intervenció en l’edifici ha acabat ressaltant la majestuositat de moltes de les seves sales, com ara la gòtica del soterrani de l’antic Hospital de Sant Joan i, sobretot, el meravellós balcó sobre el Mediterrani, un dels racons més evocadors del conjunt, on s’han col·locat tres escultures noucentistes de Joan Rebull, que apareixen retallades sobre el blau de l’horitzó.

La col·lecció de Pérez-Rosales agafa més rellevància de la que tenia fins ara

Com una consecució natural, s’exposen a continuació les obres de la col·lecció d’Art de la Vila, reunides per l’Ajuntament de la ciutat al llarg dels anys. També les últimes adquisicions (34 donacions i 42 compres en els últims quatre anys) efectuades pel Consorci de Patrimoni de Sitges (format al 50% per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sitges). Són noves obres de Ramon Casas, Miquel Utrillo, Arcadi Mas i Fondevila o Artur Carbonell. També obres procedents de dipòsits provinents del fons d’art de la Generalitat, el Museu de Montserrat i el MNAC, que n’ha deixat cinc, entre elles un fantàstic i enorme casas en què apareix retratada de cos sencer la dona d’Utrillo, Dolors Vidal, amb Sitges de fons. “És una de les millors obres que podria deixar-nos el MNAC”, explica Panyella.

En aquest recorregut s’han creat diverses sales d’un tema específic, com la dedicada a l’Escola Luminista, amb obres de Joan Roig i Soler, Arcadi Mas i Fondevila, Antoni Almirall, Joaquim de Miró i Argenter, Joan Batlle i Amell, entre d’altres, i per descomptat al Modernisme a Sitges, amb les pintures que van decorar la Cerveseria del Cau Ferrat, signades per Rusiñol, Mas i Fondevila, Almirall i Càndid Duran, i al Noucentisme, amb Joaquim Sunyer, Pere Jou, Lola Anglada (magnífiques les seves tres pintures), Ismael Smith, Xavier Nogués, Josep Clarà, Pau Gargallo i Apel·les Fenosa, entre d’altres.

La magnífica col·lecció d’obres que es presentaran a Sitges a partir de la setmana que ve podria ser més gran. A la complicada història d’aquest òmfal l’art, es podria sumar la col·lecció de Charles Deering, un ciutadà kane que va arribar a Sitges de la mà de Casas, que va reunir una col·lecció amb 4.000 obres d’art a Maricel. L’atzar va fer que el 1921 acabessin, en part, viatjant als Estats Units, mentre que el que no va viatjar es va subhastar el 1986. A Catalunya només roman la famosa verge de Bellpuig de les Avellanes, des de 2012 al Museu Diocesà de Lleida. Però aquesta és una altra història.

A la vigília de l’obertura, Panyella explica orgullosa: “Algú important relacionat amb la cultura ha assegurat després visitar-nos que a partir d’ara, ja no caldrà viatjar a Barcelona per veure museus".