_
_
_
_
_

El gran bastió de la Kasa de la Muntanya

Aquest edifici mastodòntic ha estat el brou de cultiu dels moviments antisistema

Rebeca Carranco
La policia va entrar dimarts a la Kasa de la Muntanya.
La policia va entrar dimarts a la Kasa de la Muntanya.GIANLUCA BATTITSA

"Un desallotjament, una altra okupació!" és el crit que va sentir des de casa seva Pedro Aragón. Ho exclamava, a les cinc de la matinada, un dels veïns just davant del seu habitatge, a la Kasa de la Muntanya, una antiga caserna de la Guàrdia Civil okupada. El jove en qüestió es temia el pitjor: que aquest centenar de mossos que s'havien plantat allà de matinada, ariet a la mà, desallotgessin el bastió més emblemàtic del moviment okupa a Catalunya. Però no va ser així: l'única intenció era escorcollar cada racó, fins i tot els comptadors de la llum, per trobar qualsevol document relacionat amb atemptats amb explosius.

La Kasa de la Muntanya és un edifici mastodòntic de 700 metres quadrats, amb una trentena d'habitacions, a la zona alta del barri barceloní de Gràcia. Va ser bastit el 1909 per ordre d’Eusebio Güell, membre d'una família catalana adinerada, amb l'objectiu que fos usat com a caserna de la Guàrdia Civil, perquè protegís la burgesia.

Els guàrdies s’hi van quedar fins al 1982, any que, després de diversos atemptats de Terra Lliure, van decidir abandonar-la. El 1989 va ser okupada per diversos joves. Des de llavors, han viscut allà de manera intermitent una vintena de persones, que no s'han proclamat de cap ideologia concreta, però la Kasa ha estat el brou de cultiu intel·lectual dels moviments antisistema. "Els més grans, els de més de 40, ja se n'han anat", expliquen fonts de l'entorn okupa. La filosofia és semblant a la d'altres centres: organitzar tallers, xerrades i activitats per obrir-se al barri. Altres fonts asseguren que la Kasa de la Muntanya sempre ha estat més tancada.

"Tireu, tireu, no contesteu!", criden un grup de joves a dos nois que abandonen la Kasa de la Muntanya, després de vuit hores d’escorcolls, quan se'ls apropa la premsa. Són molt joves. Al centre, hi viuen també famílies, i fins i tot nadons. Pedro Aragón, que viu davant de la casa, es mostra molt crític. Afirma que organitzen festes, que venen alcohol, com si fos un bar, i que fins i tot han llogat habitacions a okupes estrangers. La policia sospita que l'emblemàtica casa ha servit per planejar alguns atemptats contra entitats bancàries.

En aquests 25 anys d'okupació només hi ha hagut un intent frustrat de desallotjament, el 2001, que va acabar amb tests i ordinadors volant per les finestres. També s'ha detingut persones presumptament relacionades amb ETA i que han estat en contacte amb la Kasa, tot i que aquesta es va distanciar de la banda terrorista. L'habitatge està sumit en una disputa legal entre els okupes, els Güell i l’administració. En els àmbits okupes de Barcelona es repeteix una frase: "La Kasa de la Muntanya no es toca".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_