_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

ERC i el ‘cas Pujol’

ERC no té clar quin preu vol pagar pel suport de Convergència al procés independentista

Milagros Pérez Oliva

El setge de la justícia es va estrenyent. El 'cas Pujol' va entrar ahir en aquella fase tan empipadora per qui durant molts anys ha pretès representar el bo i millor de Catalunya: la desfilada pels jutjats. L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, la seva esposa Marta Ferrusola i tres dels seus fills han estat citats a declarar com a imputats el proper 27 de gener. De moment aquesta imputació es limita a dos delictes, un contra la hisenda pública i un altre de blanqueig de capitals, relacionats amb la causa oberta per l'ocultació al fisc durant dècades d'una herència que s'ha gestionat a l'estranger. En aquest cas, la jutgessa no entra de moment a esbrinar si l'origen de la considerable fortuna declarada ara pels Pujol és lícit o no. Però no es pot oblidar que no és l'única causa que se segueix contra la família de l'expresident.

En aquests moments, dos jutjats de Barcelona, dos jutges de l'Audiència Nacional i un jutge de Liechtenstein segueixen procediments oberts contra vuit membres del nucli familiar més directe de l'expresident, que inclou el mateix matrimoni, els seus fills Jordi, Oriol, Oleguer, Marta, Mireia i Pere i les parelles o exparelles de dos d'ells. L'únic fill que no està encausat és Josep. I en aquestes altres causes sí que s'investiguen indicis prou consistents sobre l'origen presumptament il·legítim del patrimoni acumulat. Particularment significativa és la investigació del jutge Ruz, que també porta la instrucció dels casos Gürtel i Bárcenas, sobre les activitats del primogènit. Perquè el que està en qüestió com a rerefons del cas és si la família s'ha enriquit amb comissions i concessions obtingudes al caliu del poder que el pare va exercir durant 23 anys com a president de la Generalitat.

El primer que sorprèn de les dades que han transcendit és que, d'acord amb les seves pròpies declaracions a Hisenda en les regularitzacions dutes a terme, alguns dels fills hagin pogut arribar a doblar el patrimoni en només un any. I no un patrimoni qualsevol. De 4,9 milions d'euros a 9,5, en el cas d'Oleguer, en un sol exercici. I això en plena recessió econòmica.

No hi ha dubte que la projecció pública de tots aquests processos judicials ha de tenir repercussions polítiques. Jordi Pujol no estava sol en política. I les acusacions són tan greus que resulta clamorosa la pretensió dels qui s'han declarat en algun moment fills polítics seus, i de fet ho són, de fer veure que no el coneixen. Que tots aquests assumptes que s'investiguen, i que posen en qüestió la correcció de la seva actuació com a governant, no afecten els seus successors.

Es va precipitar molt Esquerra Republicana quan va permetre que Mas s'escapolís d'haver de comparèixer davant de la comissió d'investigació oberta al Parlament de Catalunya. Va ser ERC qui va impedir que se'l cridés a comparèixer tal com demanaven altres grups parlamentaris. I ahir semblava que volia rectificar demanant públicament a Artur Mas que comparegui voluntàriament a la comissió. Massa tard. ERC ha donat mostres de no tenir gaire clar quin preu vol pagar pel suport de Convergència al procés independentista. Fins ara sembla que està disposada a passar per alt el fet que Convergència hagi aplicat a Catalunya, i hagi defensat de manera entusiasta, les polítiques d'austeritat i els principis neoliberals més antisocials. Ara sembla que també està disposada a transigir en la qüestió no gens menor de la corrupció. Mal assumpte per algú que parla, com ahir mateix va fer un dels seus dirigents parlamentaris, de construir un Estat independent en un "país nou, lliure, net i just".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_