_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Tempesta sobre Rússia

La caiguda del petroli, Ucraïna i el rumb del dòlar enfonsen el ruble i agiten les divises emergents

L'economia russa s'acosta ràpidament a una situació de col·lapse, que es manifesta, com a primers símptomes, en l'enfonsament estrepitós del ruble respecte del dòlar i de l'euro en els últims dies (la caiguda ja supera el 50% davant del dòlar) i una tendència imparable a la depreciació de la moneda que el Banc Central ha intentat frenar apujant el tipus d'interès del 10,5% al 17%. La caiguda del ruble és el símptoma d'una desconfiança greu en el futur immediat de l'economia i l'advertència que en els propers mesos Moscou es pot enfrontar a una inflació devastadora i a un descens molt pronunciat de la producció. No és només Rússia. Les causes que erosionen el ruble i el deute rus també actuen en les divises dels països emergents i amenacen –si no es corregeix de seguida la caiguda de les expectatives en països com Rússia, Veneçuela o Nigèria– de produir una altra convulsió general.

El principal origen d'aquesta nova sacsejada als mercats és el petroli. Tal com es preveia, el descens persistent del preu del barril (ahir, per sota dels 60 dòlars i en alguns moments molt a prop dels 50) qüestiona la capacitat d'alguns països productors (Rússia o Veneçuela) de fer front al seu deute i els seus compromisos comercials. Amb el cru a 60 dòlars i una economia assetjada per les sancions comercials aplicades a Moscou per la seva actuació a Ucraïna, l'economia russa entrarà en una espiral d'empobriment i autarquia forçada que els inversors consideren insostenible. El mateix diagnòstic es pot aplicar als països productors que, a causa de la caiguda del preu del cru, veuen com es desplomen les expectatives de pagar el deute.

Editorials anteriors

L'abaratiment del petroli està tenint les conseqüències esperades; no afecta els països que dominen el mercat (com l'Aràbia Saudita) o els Estats Units, que en última instància en tenen prou amb reduir la producció no convencional (fracturació hidràulica, per exemple), però té conseqüències devastadores per a les economies emergents que depenen del cru. La decisió de l'OPEP (dominada pels saudites) de no retallar la producció sembla calculada expressament per perjudicar competidors com Rússia, l'Iran i Veneçuela; i a fe que els perjudicis són massius.

El petroli no és l'únic factor de crisi; també s'ha de tenir en compte el canvi probable de la política monetària nord-americana. Quan Washington es decideixi a apujar els tipus d'interès, es començarà a desplomar la inversió en divises emergents. No hi ha teràpies concretes per eradicar el risc de crisi localitzada. La pujada dels tipus a Rússia és una decisió desesperada per evitar la fallida monetària i la inflació; però potser seria més lògic recórrer a estratègies d'augment de la producció (descens de tipus). Mentre l'evolució del mercat a curt termini (augment de la demanda, descens de la producció) no corregeixi a l'alça el preu del cru i mentre no s'absorbeixi l'impacte del nou rumb del dòlar, l'amenaça d'una altra crisi financera és real.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_