Selecciona Edició
Connecta’t

Ferrmed creu que el corredor mediterrani trigarà dos anys més

El 'lobby' ferroviari reclama a Foment un sol coordinador per a tot l'eix

El lobby ferroviari Ferrmed, que treballa des de fa 11 anys en defensa del corredor mediterrani, retarda la connexió en ample europeu des de la frontera francesa a València a la fi del 2016 o principi del 2017. “Veiem molt difícil que s'aconsegueixi el 2015”, com va defensar la ministra de Foment, Ana Pastor, en la seva visita a València dilluns. Joan Amorós, president del col·lectiu, va al·ludir a problemes tècnics per justificar un pronòstic tan pessimista.

Amorós va citar alguns dels obstacles. Es va referir a la potència elèctrica insuficient en el tram de tercer fil entre Barcelona i la frontera francesa, o a la complexitat d'adaptar el tram de Castellbisbal-Martorell, o també el retard previst, després de les modificacions demanades pels empresaris, del tram Tarragona-Vandellòs. “Només adaptar Castellbisbal-Martorell al tercer fil pot costar any i mig o dos anys”, va argüir el president. Ferrmed reclama que un sol coordinador gestioni l'execució de tot el corredor mediterrani. “No es pot actuar amb tarannà burocràtic. Si no s'arbitren criteris de gestió, els problemes no se solucionaran. Cal atribuir responsabilitats i vetllar pel seu compliment”, va afegir el degà del Col·legi d'Enginyers Industrials, Miguel Muñoz.

La consellera d'Infraestructures de la Generalitat, Isabel Bonig, que va inaugurar la jornada, va defensar que hi ha 17 trams del projecte de tercer rail licitats i adjudicats, però Amorós va denunciar que molts no estan en obres “i caldrà preguntar al Ministeri de Foment la raó”. El secretari d'Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, va demanar més gestió del corredor per garantir els trànsits.

Segons Amorós, els defensors d'aquest corredor “hem de seguir pressionant perquè es faci a temps, així que ja poden posar travesses entre València i Castelló que si no se solucionen els problemes de més amunt serà complicat”.

El president de Ferrmed va recordar que aquest corredor, l'únic que no passa per Madrid, arrossega un retard de 20 o 30 anys: “Ha estat durant anys el parent pobre de les xarxes de transport espanyoles, per això necessita més inversions”, va comentar el directiu. Amorós va lamentar que la majoria del pressupost de Foment per a ferrocarrils —un 70%— l'absorbeixi l'alta velocitat, que a Espanya té 20 milions de passatgers anuals, en contraposició amb els 120 milions d'usuaris que té la xarxa francesa, més petita en quilòmetres que l'espanyola. “Cal fer prevaler els projectes que són rendibles”, planteja el lobby, que ultima un informe amb les necessitats perquè l'adaptació a l'ample internacional sigui operativa com més aviat millor en l'arc mediterrani. “O hi ha algú que s'ho prengui seriosament i resol aquests problemes o frenen el projecte”, va advertir Amorós.

Ferrmed va denunciar la política de transports traçada pels successius Governs d'Espanya: “Es digui el que es digui, l'esquema a Espanya és el radial, i això no ho ha canviat ningú”. En el seu moment es va apostar que Madrid estigués connectat amb la majoria de capitals de província en unes tres hores i aquest objectiu no ha deixat d'avançar inexorablement; “i contra això no sé què podem fer, excepte insistir”, va declarar Amorós.

El president va posar sobre la taula el que avui és una realitat i és que el corredor ferroviari entre Tarragona i Andalusia, que passa per Madrid, disposa avui de quatre vies, mentre que el Tarragona-Andalusia, que avança paral·lel a la costa mediterrània, té només via única i fins i tot trams sense construir.

L'objectiu és que el transport de mercaderies per ferrocarril, que ara té una quota d'un 3,5%, arribi al 20%. El cost energètic del tren és només una quarta part respecte al transport per carretera.