Selecciona Edició
Connecta’t

Estimar i perdre els papers

No recordàvem una davantera de tanta qualitat des d'Amiano, Roberto Martínez, Solsona, José María i Pepín

Stuani celebra el gol contra el Granada. Ampliar foto
Stuani celebra el gol contra el Granada. DIARIO AS

Albert Camus va definir l'home del segle XX com un lector de diaris. Alguns no és que estiguem ancorats, sinó que continuem fidels al segle XX, un segle de l'hòstia, amb les dues Guerres Mundials, la seva Guerra Civil, 40 anys de franquisme, la Transició, i així fins a arribar a l'actual marasme no ja nacional, sinó galàctic, amb permís de Jaume Sisa, on l'única cosa segura és que el sol sortirà per Antequera. Per això llegim el diari en la versió de paper, l'original, la tàctil, l'olfactòria, la sonora, la sensual i vital. Si hi ha qui s'abraça als arbres, nosaltres ens abracem als diaris de paper, que al cap i a la fi inclouen els arbres, radicals per definició. Ens agrada llegir els diaris perquè traspuen tinta, sintaxi, ortografia, paràgrafs, gramàtica, accents, punts i a part, i seguits i suspensius… i per què no, punts finals. Els diaris traspuen vida, tan necessitats n'estem. Quin plaer llegir que la gent es divorcia més després de l'estiu, i deduïm que s'enamoren més durant la tardor, es casen més durant l'hivern, comencen a dubtar més durant la primavera i, efectivament, tot se'n va més a la merda, si és possible, durant l'estiu.

En aquests mateixos diaris contemplem la fotografia del davanter periquito Cristian Stuani celebrant el seu gol esplèndid al Granada, assenyalant-se el número 8 del Power8satidum que llueix a la samarreta, o potser assenyala l'escut blanc-i-blau, encara que això últim sembla menys probable. No va assenyalar Stuani amb el seu ditet autocomplaent el seu company l'extrem Lucas Vázquez, que li va llançar una passada extraordinària i precisa mortal de necessitat. De Lucas Vázquez, gallec de La Corunya, no es pot dubtar si puja o baixa la banda, ja que està demostrant lucidesa, empenta i tècnica. És a dir, que l'any vinent  ja no jugarà amb l'Espanyol. No recordàvem un planter de davanters espanyolistes de tanta qualitat des dels temps d'Amiano, Roberto Martínez, Solsona, José María i Pepín.

Atresorem 17 punts després de 15 jornades, onzè lloc. Quan l'entrenador i els seus deixebles es posin d'acord sobre a què volen jugar, el salt de qualitat serà extraordinari. Diumenge, 12 del migdia. 18.405 espectadors a l'Espanyol-Granada. Números tristos. Per repoblar Cornellà-El Prat necessitem extrems elèctrics com Lucas Vázquez, o el  recuperat recentment Paco Montañés, natural de Castelló de la Plana, per no parlar de davanters com el tòtem xarnego Sergio García, més necessari que mai ara que es reparteixen carnets del bon català; o de l'ebenista, pel color i per ser un artesà del gol, Felipe Caicedo, que hauria d'arrossegar a Cornellà la nombrosa parròquia equatoriana de l'extraradi barceloní; o de l'esmentat Stuani, uruguaià com Luis Suárez, mordaç com Luis Suárez, més intel·ligent que Luis Suárez, ja que Stuani no mossega amb les dents, sinó que mossega amb la metafísica. Gran president per als uruguaians José Mújica. Vam llegir en els estimats papers la seva defensa de Luis Suárez després de la seva infantil agressió odontològica a l'italià Chiellini en el Mundial passat: “La FIFA són una colla de vells fills de puta”. Volem prohibir l'insult en els camps de futbol, propòsit lloable. Prohibir la violència, del gènere que sigui, a força de lleis i de codi penal. L'experiència amb la mal anomenada violència de gènere no convida a l'optimisme. Fins que no afrontem una reforma del nostre pensament, el dels adults que eduquem els nostres nens i nenes, no hi haurà res a fer. Estem amb Humberto Maturana, el futur no són els nens, el futur som nosaltres.

 

MÉS INFORMACIÓ