Selecciona Edició
Connecta’t

La jutgessa imputa Jordi Pujol per ocultar la fortuna familiar a Andorra

La magistrada també cita a declarar el 27 de gener la seva dona, Marta Ferrusola, i tres fills

Tots els fills de l’exlíder nacionalista, tret d’un, estan implicats en investigacions judicials

Marta Ferrusola i Jordi Pujol, passejant aquest estiu.
Marta Ferrusola i Jordi Pujol, passejant aquest estiu.

L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol haurà de presentar-se als jutjats de Barcelona per donar explicacions, com a imputat, sobre la fortuna que va mantenir oculta a Hisenda durant més de 30 anys. Pujol ha estat citat el 27 de gener que ve amb la seva dona, Marta Ferrusola, i tres fills seus (Marta, Mireia i Pere).

Una jutge de Barcelona investiga per esbrinar d'on procedeix el seu patrimoni, després que, a l'estiu, sortís a la llum l'existència de comptes a Andorra. Segons va explicar l'expresident català el 25 de juliol, els diners ocults al país dels Pirineus procedien d'una herència paterna que l'avi Florenci Pujol va llegar a la seva nora Marta i als seus set fills. La Fiscalia Anticorrupció i la magistrada posen en dubte aquesta tesi.

6 de 7 fills, imputats

Sis dels set fills de Jordi Pujol estan imputats:

Marta, Pere i Mireia. Delicte fiscal i blanqueig de capitals per regularitzar la fortuna oculta a Andorra.

Oleguer. Delicte fiscal i blanqueig per operacions immobiliàries irregulars.

Jordi. Frau fiscal i blanqueig per negocis il·lícits i cobrament de comissions.

Oriol. Tràfic d'influències i suborn per participar en una trama corrupta (cas ITV).

L'expresident i la seva família podrien haver comès un delicte fiscal i un altre de blanqueig de capitals. El juliol passat, la mare i els tres fills van regularitzar els fons d’Andorra —uns quatre milions en total— i els van dipositar en un compte del Banco de Madrid. Ara han de respondre per aclarir si la regularització va ser correcta. En el cas de Pujol, és citat a declarar perquè “ha assumit la responsabilitat que es pogués derivar d’aquests fets”, recorda la jutge.

La instrucció se cenyirà a aquestes cinc persones, tret que es descobreixin “altres fons dels quals haurien pogut disposar la resta de membres de la família Pujol-Ferrusola, i fins i tot, tercers implicats”. I se circumscriurà a aquests dos delictes: l’“ocultació d'un patrimoni a l'estranger” obliga a “comprovar si es va fer correctament”, raonen les actuacions.

La magistrada veu “sospitós” que Pujol no “aporti cap documentació” sobre el testament o l'acceptació de l'herència paterna. Però matisa que la resta de fets denunciats en el seu moment pel sindicat Manos Limpias —malversació o suborns— queden, ara com ara, descartats. La magistrada Beatriz Balfagón recorda que els indicis de corrupció política “no apareixen concretats ni resulten evidents ni palpables”. No es pot sostenir, assenyala, que els diners “procedeixin del cobrament de comissions il·legals per l'adjudicació d'obres” de la Generalitat en l'època de Pujol (1980-2003). “Caldrà esperar que avanci la instrucció”, assenyala Balfagón, qui recorda que no es pot fer una “investigació prospectiva” per analitzar fets “narrats de manera genèrica i imprecisa, sense cap mena de suport probatori”.

La jutge veu necessari “donar l'oportunitat als imputats de ser escoltats” i “prendre'ls declaració”, una decisió que ha generat malestar a l'entorn de l'expresident perquè la considera prematura. El portaveu del Govern català, Francesc Homs, ha considerat aquest dimarts “normal” la imputació, atès que Pujol va confessar l'existència d'una fortuna oculta. Balfagón ha ofert a l’Advocacia de l’Estat que es personi en la causa en representació d’Hisenda, com a perjudicada.

A l'agost, la magistrada que ocupava llavors la plaça de Balfagón va enviar comissions rogatòries a Suïssa i Andorra per indagar la possible existència en aquests països de “comptes bancaris o instruments financers”. La petició va fracassar. Els dos països van esquivar la col·laboració al·legant que els fets investigats són massa genèrics. L'actual instructora segueix aquesta mateixa línia, però ha desistit de sol·licitar res a Suïssa perquè no es veu en condicions de satisfer les seves “exigències”. Per enviar informació, el país helvètic exigia saber la “data, lloc, persones implicades i mode operatiu dels fets delictius”, així com la “connexió” amb Suïssa.

La magistrada ha decidit, malgrat això, enviar una nova comissió rogatòria a Andorra i sol·licitar, també, informació a Liechtenstein després que se sabés que aquest país manté oberta una investigació per blanqueig de capitals contra l'expresident de la Generalitat. Des de fa uns dies, a més a més, la jutge té en el seu poder un informe de l’Agència Tributària que detalla les declaracions complementàries presentades pels fills aquest mateix estiu per aflorar els seus dipòsits a la Banca Privada d’Andorra. Oleguer Pujol també va declarar els seus diners, però no ha estat citat a declarar perquè ja està imputat, per aquests mateixos delictes, en un procés obert a l’Audiència Nacional que indaga operacions immobiliàries irregulars.

El sindicat Manos Limpias va presentar, de manera immediata, una querella contra l'exlíder nacionalista i la seva dona. La jutge ha acceptat ara que altres partits —UPyD, Guanyem o Iniciativa— es personin com a acusació popular, encara que els adverteix que s’han de posar d'acord per actuar amb un únic advocat.

El cost dels diners d’Andorra

Els membres de la família Pujol que encara tenien diners a Andorra ocults al fisc van decidir declarar-los aquest estiu. Marta Ferrusola i quatre dels fills (Marta, Mireia, Pere i Oleguer) disposaven d'uns quatre milions d'euros que, el juliol passat —uns dies abans de la confessió de l'expresident català—, van transferir de la Banca Privada d’Andorra a comptes del Banco de Madrid. Per a això van haver de realitzar declaracions complementàries d’IRPF i de patrimoni que ha analitzat, en un informe que ha demanat la jutge, l’Agència Tributària. La magistrada vol conèixer si les quantitats que apareixen en la documentació bancària coincideixen amb les recollides per Hisenda.

L'informe reflecteix els increments que va representar la regularització. El cas de l’IRPF va comportar pels Pujol, a més, el pagament d'una elevada quantitat de diners, que puja a 1,7 milions d'euros. Abans de la complementària, el saldo per a la família era positiu: més de 20.000 euros, entre tots, a retornar pel fisc.

El cas que més crida l’atenció per la diferència de quantitats és el de Mireia Pujol. La dona va declarar, el 2010, ingressos de poc més de 21.000 euros. El 14 de juliol d'aquest any, la seva base imposable per a l’IRPF d'aquell any va ascendir fins als 1,1 milions d'euros per haver aflorat els diners a Andorra, segons fonts de la investigació. La regularització s'aplica al 2010 perquè és l'últim any per a la prescripció del delicte, segons les mateixes fonts. Va haver de pagar, això sí, gairebé mig milió en concepte d’IRPF. La declaració també va tenir el seu reflex en l'impost sobre el patrimoni: els anys anteriors no havia declarat res i aquest any va reflectir 1,02 milions per les quantitats d’Andorra.

MÉS INFORMACIÓ