Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Ciberguerra a Espanya

Els atacs contra empreses i institucions exigeixen voluntat i recursos per combatre'ls

Com acostuma a passar amb diversos aspectes de la tecnologia, la ciberguerra ha saltat de les novel·les de ciència ficció a la realitat i ja és una de les principals amenaces directes contra la societat. No es tracta d'una hipòtesi: els 13.000 atacs informàtics soferts per empreses i institucions espanyoles des que va començar l'any –inclòs el que va patir aquest diari fa pocs dies– posen de manifest l'abast d'un tipus d'agressió que intenta robar informació i que té capacitat per alterar la vida ciutadana i generar un veritable caos social i econòmic. Si es vol paralitzar una gran ciutat ja no cal bombardejar-la; n'hi ha prou de penetrar en els sistemes d'aigua i gas, tancar o obrir vàlvules per provocar ruptures –amb les inundacions i incendis consegüents– o paralitzar el sistema de semàfors.

És fonamental trencar els estereotips cinematogràfics: no es tracta d'entremaliadures protagonitzades per joves ansiosos pel repte d'eludir mesures de seguretat, ni de brillants estratagemes de lladres refinats que volen fer transferències milionàries en qüestió de segons. Com EL PAÍS va revelar diumenge, quatre ministeris espanyols han sofert atacs procedents de Rússia i la Xina, segons fonts de la ciberseguretat. Els assalts intentaven interceptar les comunicacions d'alts càrrecs, inclosos ministres i secretaris d'estat.

Cal ser conscient que ja s'estan lliurant grans escaramusses de guerra electrònica. Règims com l'iranià, l'economia del qual experimenta greus efectes generats per les sancions internacionals, han creat unitats militars molt actives en termes de ciberguerra. I en el camp de batalla virtual no són els únics que hi són presents. El 2010 el programa nuclear iranià va patir un bon revés quan un destructiu virus –Stuxnet– es va acarnissar amb els sistemes de control de producció industrial del país. El 58% de tots els ordinadors de l'Iran van resultar infectats. A causa de la complexitat del virus utilitzat, experts de tot el món van assegurar que únicament un Estat podria haver dedicat els recursos necessaris per fabricar-lo, apuntant directament a Israel i els Estats Units.

La incorporació a la comunicació en xarxa de cada vegada més estructures –i més necessàries per a la vida quotidiana– representa un gran avenç, però també comporta molts riscos que, simplement, no es poden ignorar. Les ciberamenaces són prioritàries pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI): té sentit reforçar les inversions en mitjans humans i materials en aquest camp. I en aquestes inversions s'han d'incloure la investigació i el desenvolupament per força.

Es tracta d'una cursa en què, per pura supervivència, no és admissible quedar-se enrere. En el món que ja ha arribat, la política de defensa d'un país ja no es basa només en els soldats, els vaixells i els avions, sinó també –i cada vegada més– en els ordinadors. I en la defensa d'aquests.