Selecciona Edició
Connecta’t

Un estudiant es fa milionari invertint a l’hora del pati

El novaiorquès Mohammed Islam, de 17 anys, té una fortuna de 72 milions de dòlars

Crearà un fons especulatiu el 2015, quan tingui la majoria d'edat

Mohammed Islam, en una imatge d'una xarxa social.
Mohammed Islam, en una imatge d'una xarxa social.

La història publicada aquest dilluns per New York Magazine sobre Mohammed Islam, el jove que s'havia fet ric a la Borsa, ha resultat que no era certa. El protagonista ha reconegut que les dades que va donar a New York Magazine es basaven en simulacions. Mitjans de tot el món van recollir la notícia, entre ells El País. Llegiu aquí el que va passar.


El més fàcil seria batejar-lo amb el nom del "petit llop de Wall Street", per la rapidesa amb què està fent diners. Però pel seu origen, Mohammed Islam és més aviat un tigretón. Aquest jove estudiant del famós institut novaiorquès Stuyvesant, que es presenta a les xarxes socials com a conseller delegat de BlackMarion, ja té una fortuna de 72 milions de dòlars, que va acumular jugant accions i futurs en els esbarjos. A l'estiu, quan tingui la majoria d'edat, fundarà un fons especulatiu. Al ritme al qual li rendeixen les inversions no seria estrany veure'l ben aviat al club de multimilionaris de Forbes.

De moment, aquest adolescent inversor ja és el protagonista d'una de les històries que l'última edició de la New York Magazine dedica als motius que fan especial la ciutat dels gratacels per viure. Islam resideix al popular barri de Queens. Els seus pares són immigrants de Bengala. El jove deu ser un geni dels números, perquè a Stuyvesant només hi entren els millors. És un dels centres públics que t'obren directament la porta a les universitats més reconegudes, com Harvard o Dartmouth.

“Què és el que mou el món?”, es pregunta l'estudiant en l'entrevista amb la revista: “Els diners”. “Si els diners no flueixen, les empreses no poden progressar, no es pot innovar i no hi ha productes”, explica per exposar la seva filosofia de negoci, “sense inversions, sense creixement, no hi ha llocs de treball”. Islam es presenta com un nano tímid i modest, molt disciplinat en la seva estratègia, tot i que els sopars amb els seus amics són a còpia de pots de caviar de 400 dòlars. Això sí, els seus pares encara no deixen que se'n vagi de casa.

El portal Business Insider ja el va incloure fa un any en una llista dedicada a les 20 figures més influents de Wall Street de menys de 20 anys. Llavors va explicar que els mercats en els quals li agradava jugar eren els futurs d'or i de petroli. Però també sent una atracció especial pels mercats d'accions quan els derivats no van bé. Aquí es fixa en les companyies de mida mitjana. En qualsevol terreny, els seus moviments es basen en la volatilitat i el volum.

Els amics d'aquest prodigi de les finances, amb qui es disposa a muntar el fons, l'anomenen el mestre. “Volem ser com els germans David i Charles Koch”, explica en el reportatge de la publicació novaiorquesa, referint-se als controvertits hereus d'un dels conglomerats industrials més poderosos dels EUA i que acumulen una riquesa personal combinada valorada en 89.000 milions de dòlars, segons l'última valoració de la revista Forbes.

Tot i que el seu gran referent és Paul Tudor, gestor de l'influent fons d'inversió de Connecticut, que porta el nom de la seva família i que també és reconegut en l'alta societat novaiorquesa per les seves generoses obres benèfiques. La principal lliçó que va aprendre del prestigiós financer, també soci del club de Forbes, és que l'inversor no ha d'encallar-se quan perd; “s'aprèn més que quan guanyes”. És a Tudor a qui li dóna les gràcies per haver seguit en el joc.

De moment el seu pare li fa de cotxe, encara que ja hagi comprat un BMW. La xifra que té ara en ment és generar els 1.000 milions en el primer any amb el hedge fund funcionant. Però abans d'això, per poder gestionar els diners dels inversors, haurà de tenir una llicència. Això sí, ni Islam ni els seus deixebles pretenen abandonar els estudis. Els joves deixen clar, a més, que no es tracta només de guanyar diners. La seva missió és crear “una germanor” que els doni influència.