Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

Amb la guàrdia baixa

La sida repunta entre els joves homosexuals per una relaxació en les mesures de protecció

Gairebé 35 anys després que es diagnostiqués el primer cas de sida a Espanya, hi ha evidències que la batalla contra la malaltia no dóna els fruits que hauria de donar. I en determinats col·lectius especialment vulnerables fins i tot es retrocedeix. Una de les dades més preocupants és que en el 46,6% dels casos nous registrats el 2013 el diagnòstic va ser tardà; és a dir, que les persones diagnosticades ja feia temps que s'havien infectat.

Aquesta circumstància té efectes molt negatius. Primer, té conseqüències per al mateix malalt. Com més aviat s'administren els tractaments disponibles, millor és el pronòstic i més possibilitats hi ha de mantenir la malaltia controlada. En gairebé la meitat dels casos, els infectats van perdre oportunitats terapèutiques per no haver-se fet la prova de la sida abans i no haver anat al metge fins que no van aparèixer els primers símptomes.

En l'àmbit social, el diagnòstic tardà implica que durant tot el temps que el malalt està infectat i sense diagnòstic pot contagiar altres persones sense saber-ho. El 2013 es van produir 3.600 casos nous i tot i que la xifra total es manté més o menys estable, una anàlisi més detallada de les vies d'infecció permet concloure que s'està produint un important repunt de la malaltia entre els homes joves que tenen relacions sexuals amb altres homes. En concret, en aquest col·lectiu la taxa d'infeccions noves ha augmentat 10 punts els últims cinc anys. La conducta promíscua de molts joves i una certa relaxació en la utilització del preservatiu com a mesura de protecció a l'hora de practicar sexe ha donat lloc a un augment considerable de les relacions de risc.

Malgrat la tasca de les organitzacions d'homosexuals, és evident que s'ha anat abaixant la guàrdia a mesura que ha anat calant la idea que la sida ja no és una malaltia mortal de necessitat. Tanmateix, el fet que els tractaments antiretrovirals hagin permès convertir-la en una malaltia crònica, no vol dir que no suposi un gran problema de salut. El tractament és per a tota la vida i pot tenir efectes secundaris importants.

S'estima que a Espanya hi ha entre 130.000 i 160.000 persones infectades pel virus, de les quals es creu que un terç no ho saben. Actualment, no obstant això, costa creure que el problema per evitar el contagi sigui la falta d'informació. Pot haver-hi casos, i és possible que l'educació sexual sigui millorable. Però, en general, el col·lectiu més vulnerable està perfectament al corrent del risc que suposa mantenir relacions sexuals sense protecció. I tot i això, molts joves homosexuals ho fan. I s'infecten i infecten els seus contactes, que poden ser nombrosos. Es pot demanar que es reforcin les campanyes de prevenció, certament, però abans de res cal apel·lar a la responsabilitat individual. Hi ha conductes sobre les quals cal respondre, i no culpabilitzar els altres ni atribuir-les a causes estructurals.