_
_
_
_
_

Catalá rellança les grans reformes judicials i n’accelerarà l’aprovació

L'oposició veu impossible abordar amb rigor la revisió del Codi Penal al gener

El ministre de Justícia, el 2 de desembre al Senat.
El ministre de Justícia, el 2 de desembre al Senat.Uly Martín

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, vol accelerar la tramitació parlamentària i l'aprovació de la vintena de reformes judicials pendents abans que s'acabi la legislatura. La intenció del Govern consisteix a aprofitar els primers mesos del 2015 per tractar de desbloquejar aquests projectes al Congrés abans que la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques del mes de maig freni l'activitat legislativa. El titular de Justícia ja ha comunicat als grups de l'oposició que parteix d'aquest calendari, que, per exemple, preveu aprovar al gener la reforma del Codi Penal.

Es tracta d'una circumstància que el PSOE considera “inadmissible” en tractar-se d'un canvi legal que abasta 300 articles i inclou la polèmica presó permanent revisable. “Nosaltres no estem disposats que el Codi Penal es tramiti amb aquestes presses; és irresponsable”, assenyalen fonts del principal partit de l'oposició. Aquesta reforma, que està encallada al Parlament des del setembre del 2013 i en què el termini d'esmenes ha sofert 41 ampliacions, es va reactivar el 27 de novembre passat després de la compareixença sobre corrupció del president del Govern, Mariano Rajoy.

A més d'aquesta reforma, Catalá pretén impulsar les normes pendents al llarg del proper període de sessions, del febrer al juny, l'últim semestre complet d'activitat parlamentària abans de la convocatòria de les eleccions generals. Entre aquestes normes hi ha la Llei d'Enjudiciament Criminal, la Llei Orgànica del Poder Judicial, la de Jurisdicció Voluntària, la Llei Hipotecària i el Cadastre Immobiliari, la del Registre Civil, la de l'Estatut de la Víctima i la llei de taxes judicials, per la qual el ministre tenia la intenció de començar l'esmena a la totalitat de la feina del seu predecessor, Alberto Ruiz-Gallardón. “La voluntat és intentar arribar a final de legislatura amb la majoria de projectes aprovats o almenys amb la tramitació avançada”, apunten fonts del ministeri.

Más información
Jutges i fiscals demanen delimitar les impugnacions en la investigació (castellà)
El Govern vol limitar a sis mesos les instruccions judicials
Una gestió polèmica amb un llegat inacabat al Ministeri de Justícia (castellà)
Informe demolidor del Consell Fiscal a la Llei del Poder Judicial (castellà)
Els jutges es rebel·len contra la reforma estrella del Govern (castellà)

Catalá va anunciar a l'octubre durant la seva primera compareixença davant la Comissió de Justícia de la Cambra baixa que centraria la seva revisió en dos projectes de Gallardón: la Llei Orgànica del Poder Judicial i la Llei d'Enjudiciament Criminal. L'actual ministre va tornar a començar el tràmit de la norma, que renuncia a eliminar els partits judicials, i es limitarà a canvis organitzatius per redistribuir la càrrega de treball entre jutjats. “Mantenir la demarcació, confirmar els partits judicials amb proximitat al ciutadà, introduir millores necessàries perquè la demarcació funcioni de forma eficaç, racionalitzar l'organització davant les sales de Govern i retocs en l'oficina judicial”, va prometre llavors el ministre.

Catalá també ha enterrat l'esborrany del Codi Penal Processal inclòs a la Llei d'Enjudiciament Criminal que contemplava la instrucció per part dels fiscals. La norma que impulsa Justicia ara, i per la qual espera al gener els dictàmens del Poder Judicial, del Consell Fiscal i del Consell d'Estat, introdueix la doble instància penal i redueix el temps d'instrucció a sis mesos prorrogables a 18 en casos excepcionals. Aquesta mesura va ser criticada de forma gairebé unànime per l'oposició, que considera que sense més mitjans i jutges seria impossible complir els terminis.

Malgrat deixar en l'aire, al principi del seu mandat, una revisió de la presó permanent revisable, Catalá ja ha comunicat als grups parlamentaris que no aparcarà aquesta mesura ja prevista per la reforma del Codi Penal de Gallardón i recollida pel programa electoral del Partit Popular. Aquesta figura preveu una revisió de la pena després d'un determinat nombre d'anys a la presó —entre 25 i 35 anys, segons els delictes—. Si el tribunal encarregat de decidir dictamina que el pres està rehabilitat, quedarà en llibertat condicional. Si el tribunal no aprecia rehabilitació en les seves revisions periòdiques, la condemna es perllonga com si es tractés d'una cadena perpètua.

El calendari corre pressa i el Congrés va decidir començar aquesta mateixa setmana la tramitació d'aquesta reforma. La ponència sobre el Codi Penal arrenca demà, dimarts, per començar l'anàlisi i debat de les gairebé 900 esmenes presentades pels grups parlamentaris, segons informa l'agència Europa Press.

La ponència tornarà a reunir-se a principis de gener perquè a mitjan mes la Comissió de Justícia pugui tractar l'informe emès.

L'oposició en bloc rebutja aquests terminis de tramitació. A més del PSOE, el grup d'Esquerra Plural i UPyD veuen impossible culminar el treball amb rigor durant aquest mes. El PP la defensa. “Als ciutadans els importa més que les millores estiguin en vigor al més aviat possible”, va declarar el president de la Comissió de Justícia, Alfredo Prada.

De forma paral·lela, el Consell de Ministres té previst abordar en les seves pròximes reunions la reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, en què el principal objectiu consisteix a redistribuir la càrrega de treball entre els jutjats.

De la presó permanent als partits judicials

  • La reforma del Codi Penal, el primer gran canvi legal que el Govern vol aprovar abans que finalitzi el proper mes de gener, suposa la modificació d'uns 300 articles. Una de les mesures que ha suscitat més polèmica ha estat la regulació de la presó permanent revisable, que fixa una revisió periòdica del pres condemnat a aquesta pena després de passar un determinat nombre d'anys a la presó —entre 25 i 35, segons el tipus de delicte—. Si el tribunal dictamina que el reclús està rehabilitat, sortirà en llibertat condicional. Si no, continuarà a la presó i seguirà sotmetent-se a la mateixa revisió de forma periòdica.
  • La reforma de la Llei del Poder Judicial impulsada pel ministre de Justícia, Rafael Catalá, suposa una de les rectificacions més importants de la gestió del seu predecessor, Alberto Ruiz-Gallardón. Aquesta norma, que amb tota probabilitat serà aprovada en una de les properes reunions del Consell de Ministres, renuncia finalment a eliminar els partits judicials i es limitarà a canvis organitzatius per redistribuir la càrrega de treball entre els jutjats. L'objectiu, segons Catalá, és "mantenir la demarcació, confirmar els partits judicials amb proximitat al ciutadà, introduir millores necessàries perquè la demarcació funcioni de forma eficaç, racionalitzar l'organització davant les sales de Govern i retocs en l'oficina judicial".
  • La Llei d'Enjudiciament Criminal que impulsa Justícia, per a la qual espera els dictàmens del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del Consell Fiscal i del Consell d'Estat, redueix la instrucció a sis mesos prorrogables a 18 en casos excepcionals. Aquesta mesura ha provocat les crítiques de l'oposició, que creu que tot quedarà en foc d'encenalls si no augmenta el nombre de jutges.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_