Selecciona Edició
Connecta’t

Els jutges alerten que limitar el termini per investigar ajuda els corruptes

Instructors de macroprocessos creuen que la reforma portarà "impunitat"

L'expresident de la Diputació de Lleó Marcos Martínez Barazón, expulsat del PP, va tornar ahir entre aplaudiments al seu poble, Cuadros, després d'estar-se un mes i mig a la presó provisional per l'Operació Púnica. El polític va assegurar que a la Diputació “les coses sempre s'han fet amb honradesa i legalitat”.
El president de Lleó, de la presó a l'aplaudiment  L'expresident de la Diputació de Lleó Marcos Martínez Barazón, expulsat del PP, va tornar ahir entre aplaudiments al seu poble, Cuadros, després d'estar-se un mes i mig a la presó provisional per l'Operació Púnica. El polític va assegurar que a la Diputació “les coses sempre s'han fet amb honradesa i legalitat”. EFE

Els jutges que porten algunes de les investigacions més sensibles d'Espanya creuen que la intenció del Govern de limitar a un màxim de 18 mesos la investigació de causes judicials d'una complexitat especial suposa obrir una porta a la impunitat. El jutge Santiago Pedraz, degà dels instructors de l'Audiència Nacional, considera que "no és possible en les causes complexes dur a terme, ni tan sols amb la possible pròrroga de 18 mesos més, la instrucció oportuna". El seu company Eloy Velasco va més lluny i sosté que "posar termini a la instrucció sembla un parany revestit de garanties, que portarà a la impunitat, sobretot a l'hora d'investigar estructures organitzades com les màfies o les bandes criminals". Aquestes veus s'uneixen a les de les associacions judicials, que sospiten d'aquest aspecte de la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal que prepara l'Executiu.

Velasco assegura a EL PAÍS que, amb el volum de treball que suporta actualment l'Audiència Nacional, "resultarà impossible complir amb els terminis que proposa el Govern". El titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6 recorda que la investigació judicial és "una cosa viva" i difícil de delimitar en el temps. "Un testimoni et porta a un altre; un imputat et revela vies d'investigació noves; en certa manera, la instrucció judicial de vegades és imprevisible. Qui pot decidir que en 18 mesos s'hagi conclòs? Aquest camí és pervers i pot portar-nos al territori de la impunitat, en què no habiten els lladres de cotxes sinó els delinqüents refinats", afirma.

Per agilitar les investigacions d'una complexitat especial, Velasco, adscrit a l'Associació Professional de la Magistratura, de caràcter conservador, proposa que els jutges tinguin dedicació "plena i exclusiva" a aquestes causes fins que es concloguin. "Actualment tramitem diverses ordres europees de detenció al dia i portem centenars de causes alhora", afirma. Amb l'exclusivitat, argumenta, s'aconseguirien dos efectes. "Se salvaguardaria el procés, amb la qual cosa s'evitarien dilacions indegudes, i els jutges tindríem temps per formar-nos i estudiar".

Per escurçar els terminis, Velasco parla de la necessitat d'assignar jutges de suport als òrgans judicials en què recauen les causes més voluminoses i de "suprimir alguns recursos i estratagemes que utilitzen les parts i que es podrien retardar a una compareixença en el moment previ del judici".

Per la seva banda, Pedraz, a qui s'atribueix un caràcter progressista tot i que no està associat, recorda que "qualsevol jutge és el primer interessat en una tramitació ràpida de la instrucció", però calcula que 18 mesos és un termini massa curt. "Ja no per una qüestió de mitjans, en tot cas més que necessaris, sinó pels problemes que es produeixen en matèria d'obtenció i anàlisi de la informació. Qualsevol causa complexa suposa que després de la incoació s'obtingui la documentació pertinent que ha de servir de base per acreditar si escau el delicte, ja que no n'hi ha prou només amb les declaracions d'imputats i testimonis, que en general es fan en poc temps".

Pedraz relata la dificultat de recaptar tota la informació del sumari. "Aquest tipus de macrocauses solen requerir intervencions telefòniques (que, com a mínim, exigeixen un període de sis mesos). Després d'aquestes, s'acorden entrades i escorcolls per obtenir més documentació. Una vegada es disposa d'aquesta documentació, l'han d'analitzar els tècnics perits oportuns".

Investigacions de llarg recorregut

El magistrat Eloy Velasco, adscrit al Jutjat Central d'Instrucció número 6, investiga actualment l'Operació Púnica, la trama de corrupció a municipis de Madrid encapçalada pel secretari general del PP regional Francisco Granados. Velasco, que va ser director general de Justícia a la Comunitat Valenciana, sota governs autònoms del PP, no oculta les seves crítiques a la reforma de la Llei d'enjudiciament criminal que prepara aquest partit. Al seu jutjat també s'han instruït causes de gran envergadura com la buidada de Viajes Marsans per part de l'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, o assumptes de justícia universal com el cas Ellacuría, sobre l'assassinat de sacerdots jesuïtes al Salvador.

Santiago Pedraz, titular del Jutjat Central d'Instrucció número 1, porta actualment la investigació per delicte fiscal i blanqueig contra Oleguer Pujol Ferrusola, fill de l'expresident català. També instrueix el cas Gowex sobre irregularitats a l'empresa de Wi-fi de Jenaro García o els casos Couso i Guatemala.

Aquí sorgeix el primer problema: "L'elecció del perit, que normalment són dos funcionaris (Agència Tributària, Intervenció General de l'Administració de l'Estat, el Banc d'Espanya, etcètera), ja suposa una dilació". Aquests tècnics a continuació han d'examinar la documentació i en alguns casos sol·licitar-ne més (d'entitats financeres, administracions públiques, etcètera). "En no poques ocasions cal acudir a l'auxili judicial internacional (comissions rogatòries), per la qual cosa depèn del país requerit l'emplenament de la sol·licitud d'ajuda, i òbviament es produeix una altra dilació en la tramitació de la causa", descriu.

"Una vegada s'ha obtingut l'informe pericial corresponent, aquest ha de ser ratificat a presència judicial amb la intervenció de les parts, cosa que pot donar lloc (en honor al dret de defensa) a requerir-ne una ampliació, o bé que les parts presentin un contrainforme pericial. Després de la pràctica d'aquestes diligències es podrà adoptar la resolució oportuna a fi de tancar la instrucció", conclou el degà dels instructors de l'Audiència Nacional.

Pedraz suggereix mecanismes per agilitar l'obtenció d'aquesta documentació, com exigir respostes més ràpides a les entitats que han de facilitar la informació al jutjat o fórmules perquè els perits es designin immediatament i se centrin en exclusiva en els informes sol·licitats pel jutge instructor. També advoca per reforçar la cooperació jurídica internacional, tot i que s'hi mostra escèptic, "a la vista de l'existència de paradisos fiscals i d'altres països poc col·laboradors".

El president de l'Associació Professional de la Magistratura (APM) i de l'Audiència Provincial de Barcelona, Pablo Llarena, considera que la limitació genèrica del temps d'instrucció és una "opció positiva en termes de qualitat democràtica", ja que, afirma, "sempre s'ha considerat necessari que un ciutadà no estigui sotmès a investigació profunda i ingerent per temps indefinit". No obstant això, tampoc veu suficient el termini de 18 mesos que proposa el Govern. "Cal ser molt conscient que el procés penal no s'ha d'acabar aviat, sinó bé [...]. Fer una transferència bancària dura segons, però acreditar-la documentalment a través de paradisos fiscals no és fàcil, demana temps", afirma.

Llarena no veu "raonable" que la pròrroga extraordinària del termini de 18 mesos només es pugui fer si ho demana el fiscal. "L'interès en el fet que la investigació pugui ser més llarga també el pot tenir la defensa de l'imputat perquè es pugui recaptar material de descàrrec. Així es pot vulnerar el principi d'igualtat d'armes del procés penal", sosté el magistrat.

Per la seva banda, el portaveu de Jueces para la Democracia, organització progressista, Joaquín Bosch, va declarar que fixar un termini límit per instruir sense actuar sobre les causes que alenteixen la investigació "és una mesura de mera propaganda, que pot provocar sobreseïments i tancaments en fals de les instruccions".