Selecciona Edició
Connecta’t
LLIGA BBVA | FC BARCELONA

Barça imprevisible

Obsessionat a mantenir en tensió la seva plantilla, Luis Enrique no ha repetit cap onze: 22 partits, 22 alineacions

Leo Messi, durant el partit contra el Getafe. Ampliar foto
Leo Messi, durant el partit contra el Getafe. AFP

A Luis Enrique sempre se l'ha considerat un futbolista particular, competitiu i fins a cert punt transgressor, disposat a buscar els límits al camp i en certa manera també a la vida: va fer surf a la platja de San Lorenzo, va intentar la marató de Nova York i ara arriba de tant en tant a les vuit del matí amb bicicleta a la ciutat esportiva després de recórrer molts quilòmetres. No parava quiet al terreny de joc, sempre a la recerca del gol, fins i tot quan va exercir de lateral al Camp Nou. Agitador per naturalesa, la imatge del Luis Enrique jugador té molt a veure amb la del Luis Enrique entrenador. L'asturià és un tècnic tan intervencionista que el Barça s'assembla cada vegada més a Luis Enrique.

Des de la sorpresa, cerca i troba més dinamita en la davantera que joc. Explica poques coses i reitera que res del que fa és producte de la improvisació, que tot té la seva raó de ser, que quan tria l'alineació ho fa en benefici de l'equip i al mateix temps per complicar la vida al contrari. I en funció d'aquest pla, canvia cada dia per ser imprevisible: 22 alineacions en 22 partits, 15 enfrontaments de Lliga i 15 formacions, quatre punts menys que el Madrid després de perdre'n 10 amb les derrotes contra el Celta i el Madrid i els empats amb el Màlaga i el Getafe.

Fa un any, Martino només havia perdut cinc punts. Preferia ser espectador i no tocar res, el contrari de Luis Enrique, molt atrevit i decidit des que en la seva presentació va afirmar: “Jo sóc el líder”. A diferència del seu antecessor, l'asturià va tenir temps i diners per completar el seu equip de treball i un planter amb fins a vuit fitxatges. A partir d'aquí, ha manejat el grup “com s'esperava d'ell”, segons diuen a la Ciutat Esportiva.

Ningú dels que ja l'havien vist treballar amb el filial blaugrana s'ha sorprès pels mètodes de Luis Enrique. Hi ha consens què és obsessiu, detallista, desconfiat i molt professional. Els seus col·laboradors prefereixen no parlar, però gent del seu entorn destaca que és una persona “agradable en el tracte, afable”. “Té menys mals moments dels que penseu. No és el mateix que era com a jugador, però tampoc no ha canviat gaire; abans i ara va de cara”, diuen els que el coneixen.

Tenim només una idea: tenir la pilota, jugar en camp contrari, atacar el rival i defensar-nos bé. I córrer tots”

Luis Enrique, tècnic del FC Barcelona

Encara que delega moltes funcions en els seus ajudants, Luis Enrique tria qui juga, com es juga i a què es juga. I quan surt davant els mitjans no dóna excessives explicacions dels casos individuals. En l'àmbit col·lectiu avisa: “Tenim només una idea, tenir la pilota, jugar en camp contrari, atacar el rival i defensar-nos bé. I córrer tots”. A partir d'aquí, canvia l'alineació cada setmana. El porter sempre és el mateix: Ter Stegen a la Champions i Bravo a la Lliga. I també repeteixen els tres davanters: Messi, Luis Suárez i Neymar. La qüestió és com fer arribar la pilota al trio d'atacants, i aquí és on es produeixen els canvis: varien constantment els migcampistes i els defenses, tant li fa que siguin nous que veterans, sense que se sàpiga molt bé el criteri, perquè encara no ha trobat una idea del joc, o no s'endevina. Ha completat 14 sagues diferents, 13 centres del camp diferents i 8 davanteres. Els futbolistes més utilitzats són Messi i Busquets, amb Alves, un futbolista amb qui no comptava a l'estiu, igual que Xavi, un altre dels més utilitzats.

“Al Barça B feia el mateix i no se n'assabentava ni Sant Pere”, va anunciar abans de viatjar a Getafe, quan se li va parlar de la qüestió. Va passar per alt que si Zubizarreta va pensar en ell va ser també per això, convençut que tindria en alerta l'equip i que garantiria la seva idea de “la permanent evolució”. O sigui, canviar perquè tot segueixi igual, respectant l'estil, segons expliquen al club. La sensació és que ha canviat tant que res segueix igual.

“A Vigo també feia el mateix”, recorden els que el van fitxar, que coincideixen que el tornarien a contractar i, d'altra banda, dubten que el seu mètode li serveixi per manejar un vestuari d'un nivell tan alt com el blaugrana. Si no va donar raons a Totti al Roma i a Orellana al Celta, tampoc no ha donat gaires explicacions als jugadors que li han demanat saber què havien de millorar per jugar més al Barça.

Ara com ara ningú no es queixa i si algú ha dit alguna cosa sobre la manera en què es fan les convocatòries —en una pissarra del vestuari, deu minuts abans de pujar a l'autocar per desplaçar-se a l'aeroport—, no ha canviat res. “Els jugadors saben que no és bo donar motiu a les filtracions”, diu l'asturià, que quan era tècnic del filial va incloure un lesionat (Jonathan Soriano) en la convocatòria, que va facilitar la web del club per despistar l'entrenador rival. El tècnic canta l'alineació una hora abans del partit i evita donar pistes als jugadors. “Ens manté en alerta. Al Barça B vaig viure molt temps amb ell i t'hi acostumes”, reconeix Bartra.

MÉS INFORMACIÓ