Selecciona Edició
Connecta’t

La guerra friqui de Google esclata a Barcelona

Més de 1.200 persones s'enfronten a la ciutat amb Ingress, una 'app' que fon el món dels videojocs amb la realitat

Més de mil afeccionats del videojoc Ingress posen al Parc de la Ciutadella. Ampliar foto
Més de mil afeccionats del videojoc Ingress posen al Parc de la Ciutadella.

"Els farem caure, els capturarem i els llançarem un virus". "Però si tirem un virus no poden deployar". "I quan ataquem?". "A i 58?". "D'acord, a i 58". Els que parlen en aquest argot incomprensible són tres xavals en un banc de l'espigó del Moll de la Fusta de Barcelona. Nois de vint-i-pocs que recorren el centre de la ciutat per lluitar en el videojoc Ingress, creat per la startup de Google Niantic Labs. Nou dels més de 1.200 que s'han reunit aquest dissabte per celebrar una batalla colossal entre els bàndols d'aquesta app que ja utilitzen més de set milions de persones a tot el món.

Aquest matí, cap a la una del migdia, aquest miler llarg de seguidors s'ha trobat davant les aixetes de pedra de la cascada del Parc de la Ciutadella. El motiu, fer-se una foto abans posar-se a lluitar amb el mòbil. Dos colors per a dues faccions: el verd dels Il·luminats i el blau de la Resistència. Colors que es repetien en banderes, barbes i fins i tot en tatuatges. Xiuxiuejos en alemany, italià, anglès i fins algun "Eu son de Galicia, carallo!". I ganes de passar-s'ho bé caminant durant quatre hores per diferents punts de Barcelona, els camps de batalla. Encara que calgués carregar el nadó a coll, com ho han fet nervxp i Angelconde64x de Palma, els seus nicks. El seu fill, Lucas, anava penjat a la granota del pare amb un logotip de la seva facció, la marea verda dels Il·luminats: "Ara ha de venir així. Però d'aquí uns quants anys vindrà a jugar amb el seu pare".

El furor que ha viscut Barcelona és una fracció d'un fenomen mundial. Avui mateix, 5.000 persones més han lluitat a Tòquio en un esdeveniment anàleg, el rècord in situ fins ara per al joc. Stuttgart, Tolosa o Pretòria també són a la llista. Es tracta de la revolució dels videojocs més enllà del sofà. Una idea d'èxit planetari que fa dos anys que gestiona una startup de Google que amb prou feines té 50 empleats: "Tot i això, estem creixent. I és obvi que ja pensem a ampliar el joc amb les Google glasses, els rellotges smart i les altres possibilitats de la realitat augmentada. Triomfa perquè la gent juga i es connecta al món real", afirma Anne Beuttenmüller (Berlín, 1979), portaveu de Niantic, present a l'esdeveniment.

Pantalla de joc de 'Ingress' en un mòbil. El verd representa la facció de 'Los il·luminats' i el blau de 'La resistència'.
Pantalla de joc de 'Ingress' en un mòbil. El verd representa la facció de 'Los il·luminats' i el blau de 'La resistència'.

Iniciar-se en Ingress exigeix impregnar-se de certs mites. Una espècie superior (o el que sigui) ha deixat al nostre món una tecnologia de portals. Aquests portals connecten amb una emissió mística (alguna cosa així com "la força" de Star Wars o l'èter aristotèlic) coneguda com a energia exòtica. El bàndol dels Il·luminats vol expandir la creativitat humana consumint aquesta energia. La Resistència defensa que no s'ha de contaminar l'espècie aprofitant-se d'una essència que ni se sap d'on ve. I aquesta és la guerra que lliuren al mòbil set milions de persones.

L'objectiu de les partides és guanyar tants portals com es pugui. A la pantalla del mòbil es veu un mapa a l'estil Google, però en negre, amb els ambicionats portals representats com una font blava o verda depenent del bàndol que la domini. "Els dos bàndols podem fer les mateixes accions sobre els portals. T'apropes a un portal a un mínim de distància de 40 metres o menys i llavors pots interactuar. Això obliga el jugador a sortir de casa i caminar fins al punt que li interessi visitar", explica Arnaud Real (23 anys), infermer i capdavanter dels Il·luminats per a aquest esdeveniment. La lluita sorgeix perquè l'enemic pot atacar i segrestar els portals. El jugador prem sense parar el botó de bombes per destruir una base enemiga i desplega ressonadors (una mena d'escuts) per dificultar que capturin les del seu bàndol. I de passada, de portal a portal, va mapant a Google rutes i llocs d'interès turístic per incloure en aplicacions com Field Trip. Els jugadors reconeixen que són conscients que estalvien a Google moltíssims diners. Però no sembla que els importi perquè l'objectiu és passar-s'ho bé. El joc, això sí, és gratuït i només té una publicitat, "molt mínima" segons els fans, de productes Google.

La veritable raó de l'èxit, per als jugadors, disposats a pagar-se vols i l'estada a Barcelona des d'Alemanya, Suècia o Israel, no és ni la interfície ni el context fantàstic. Tots repeteixen el mateix: la gent i la ciutat. "És un joc, que en contra del que sembla, és molt social. Qui només hi juga amb el telèfon, acaba deixant el joc al cap d'una setmana", explica Sergio González Martín (Ohmslaw, 39 anys), capdavanter de la marea blava de la Resistència en la contesa barcelonina. I redescobrir llocs del dia a dia que havien passat desapercebuts, com li va passar a González: "El primer lloc que vaig veure em va cridar molt l'atenció. Eren uns arcs, com un claustre romà, just davant d'un edifici horrorós de 10 plantes enmig d'on comença el nucli antic de Terrassa. Hi passava cada dia i mai me'ls havia mirat. I no sé el valor històric que tenen, però a mi em van impactar".

Per cert, la batalla l'han guanyada els blaus, la Resistència.