Selecciona Edició
Connecta’t

La Cimera Mundial del Clima esquiva el fracàs amb un acord feble

El document final salva la cara a la reunió de Lima però no convenç

El president de la Conferència i la secretària executiva de la Convenció.
El president de la Conferència i la secretària executiva de la Convenció. EFE

La Cimera del Clima va resoldre en una hora el que s'havia encallat dues setmanes. La sensació inevitable és que, després d'allargar un dia extra la conferència, es va arribar a un acord la matinada de diumenge perquè no hi havia cap més remei. El text final va ser l'últim intent de la presidència de la 20a Conferència de les Parts (COP) de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de treure de la paràlisi les negociacions. I va donar resultat. El document va vèncer les últimes resistències i va aconseguir salvar la cara d'una reunió a la qual es va arribar amb les expectatives molt altes i que estava obligada a no fracassar.

La conferència de Lima (Perú) és l'últim pas abans de la gran cita en la lluita contra el canvi climàtic que tothom té en ment: París 2015. L'any que ve a França s'ha de signar un nou pacte global per substituir el Protocol de Kioto. La ciència és molt clara i no dóna espai a nous errors, si no es comença a treballar a partir d'ara en la reducció d'emissions d'efecte hivernacle, l'escalfament global pot crear efectes devastadors a tot el planeta.

Les negociacions van xocar una vegada i una altra en les diferències entre els països més i menys desenvolupats

Amb París en el punt de mira de tothom, els avenços d'aquesta cimera de Lima són relatius. Es va arribar al Perú amb la idea que en sortiria un esborrany del futur acord, fet que s'ha aconseguit només a mitges. Hi ha un text que compila totes les aspiracions dels 196 països, però encara és immanejable. Les parts estan obligades a continuar treballant-hi l'any que ve per arribar a França amb alguna cosa més concreta. El veritable escull dels delegats dels 196 països aquests 13 dies a Lima va ser definir com i quan s'hauran de presentar els compromisos que haurà d'assumir cada país de forma individual per reduir emissions de CO2 i així contribuir a la lluita comuna.

L'objectiu és que la temperatura del planeta no pugi més de dos graus, barrera establerta per la ciència per impedir els efectes climatològics més severs. Això implica frenar la desforestació, augmentar les energies netes o reduir l'ús de combustibles fòssils, però l'escalfament global s'ha convertit sobretot en un tema econòmic que divideix i enfronta els països rics i els pobres.

Els països en vies de desenvolupament, que són més vulnerables a l'efecte del canvi climàtic, no estaven disposats a avançar si les nacions més riques i amb més responsabilitat contaminant no es comprometien a lliurar-los ajudes per enfrontar-se a l'escalfament global. El text final no obliga els països rics a quantificar ni especificar la suma d'aquestes ajudes, però sí que emfatitza i els “insta” a contribuir-hi, cosa que va acabar per vèncer les reticències.

Per les organitzacions ambientals, presents en la cimera com a observadors, el que s'ha aconseguit no és prou. "Les negociacions climàtiques han fracassat a l'hora de donar resultats", assegura Samantha Smith, líder de la Iniciativa Global de Clima i Energia de WWF. “Les decisions preses a Lima no exclouen la possibilitat d'un acord a París, però fan poc per millorar les probabilitats d'èxit”, valora Oxfam. Alden Meyer, membre de la Union of Concerned Scientists dels EUA, va lamentar que l'acord no permetrà una avaluació dels compromisos dels països pel que fa a la reducció d'emissions ja que no els obliga a oferir "informació detallada ni comparable".

El camí a París pot ser de tot menys fàcil. Els països tenen fins al novembre de l'any vinent per presentar els seus compromisos, en vigílies de la cimera. L'aire d'optimisme que havia deixat aquest any en matèria ambiental l'anunci dels EUA i la Xina de reduir emissions s'ha esfumat en 13 dies. El resultat principal d'aquesta cimera és haver mostrat que no n'hi ha prou amb estar d'acord en el fet que cal fer alguna cosa per salvar el planeta. La profunda bretxa que separa els països del món s'ha tornat a imposar. Als optimistes només els queda pensar que potser Lima no és París.