Selecciona Edició
Connecta’t
LA CRÒNICA DE BALEARS

L'home ‘lobby’

No cal tenir nervis, mala consciència ni vergonya per cotitzar-se en aquest negoci d'intangibles, influències, persuasió, pressió, cinisme

L'home 'lobby' es desenvolupa davant qui mana.
L'home 'lobby' es desenvolupa davant qui mana.

El seu nom apareixia als taulers dels jutjats civils, en edictes amb data de la subhasta del xalet excessiu que habitava, fins i tot en obres, embargat per impagaments de la hipoteca, i José es vantava que per menys de 300.000 euros no intervenia, no acceptava encàrrecs.

El personatge públic, amb una estructura corporal i una cara d'actor de sèrie B, de dolent, proclamava la seva tarifa, a manera de targeta amb la seva cotització. I passejava en la barca motora sense pagar els convidats de pes o clients en cartera.

Després d'habitar en l'escuma del poder, en la política en dos règims, va acabar en un paper aparent de ciutadà transversal. Descregut, xerraire, pretenia tenir portes i amistats obertes pertot arreu: aquí aquest golf, allà el nou port, aquesta urbanització, aquella llei en tràmit.

No s'ha de tenir nervis, mala consciència ni vergonya per a cotitzar en aquest negoci d'intangibles, influències, persuasió, pressió, cinisme i fanfarroneria. Els bons oficis d'intermediari, d'aconseguidor, defineixen la feina de lobby, de la persona-lobby que juga en primera línia, entre dos bàndols en desequilibri, el que desitja i el que decideix.

Probablement altres implicats, els que comanden i donen, tenen ocultes les seves aspiracions, exigències, comissions o prebendes. No és gaire estrany, en aquestes zones fosques, sense papers ni càmeres, que hi hagi comissionistes d'un mateix: el "com està el meu", o "el vagi a veure a aquest i després ens entendrem".

Existeixen els assumptes complexos de resoldre, els projectes que no avancen, que sorgeixen, s'encallen i reapareixen amb els anys: aquí una universitat privada de Mallorca, allà a Eivissa mitja platja reformada. En aquests temes de grans magnituds i molts dubtes, el treball de l'home lobby es desenvolupa davant de qui mana i amb qui s'oposa, on també reté contactes.

Per fer avançar a tres bandes aquests negocis amb moltes arestes públiques, qui governa s'escuda en el rebuig de l'oposició per no decidir i assentar-se en la seva negativa. Així que s'imposa el treball de pèndol, les anades i vingudes del mediador per convèncer els descreguts i demostrar al poder que ha aconseguit la seva no-bel·ligerància.

"Idò, ara es tracta de convèncer el partit", va dir Joan –en un altre rol i més alçada que Josep– davant el potentat que desitja una reurbanització gegant, amb lleis canviades. L'assessor va acudir de bracet de l'inversor a una trobada amb un líder del grup opositor, en una cita que ell havia propiciat.

Després del poder, acaben en un paper de personatges transversals

La reunió va transcórrer segons el guió previst. "El rebuig dels 'nostres' al territori afectat obliga a mantenir la negativa", digué el líder. "S'han de convèncer", subratllà sol·lícit i servil Joan davant del client i les seves amistats, capaç d'intentar fer rendir els seus als interessos de l'altre, adversari històric. Es desconeix què tarifa Joan per les gestions d'assessor en les cúpules.

Qui intenta el concert promotor-autoritat, el tercer en discòrdia, sol expressar amb una falsa neutralitat del "convé" a la comunitat o al partit. Queda amagat el seu interès, el guany desitjat en el bon fi en el paper de gestor, d'obrir portes i presentar gent en files 'enemigues'.

De vegades la missió és de comandament, de mesos, d'anys, per salvar obstacles i aconseguir resultats. Així que la comissió és una derrama fragmentada per mantenir viu l'interès. La memòria necessàriament secreta documenta pagaments en espècies, solars, màsters, viatges, cotxes, iots i art.

Es tracta de negocis, de grans decisions i concessions des de l'Administració també en l'àmbit comercial privat hi ha mediadors interessats. L'agenda de qui fa lobby, la densitat de les seves gestions, i la cotització es construeixen d'èxits i anys de dedicació, sense socarrar-se.

Ella, diguem-li Mar, una altra agent, política a la nevera, com els dos anteriors, va insistir davant la direcció del seu grup perquè Javier expliqués el projecte, els convencés després d'una dècada de la bondat d'una nova universitat a la seva urbanització.

Mar, feta un mar de paraules i gestos amb somriures, no va ser només una acompanyant sinó que va plantejar els seus criteris semblants als del promotor. Va pressionar.

Les cites no sempre són a soles, en despatxos o estovalles. Per aprofundir més en el joc d'influències, Mar i Javier van convocar a taula en un hotel de luxe més personatges de comparsa i amb interès. El lobby va ser coral i el subjecte de l'oposició esmentat no va canviar de criteri. Va escoltar, va somriure i va besar.