_
_
_
_
_

Roures té 250 milions en 150 comptes, un 30% en paradisos fiscals

El fundador de Mediapro, que va sol·licitar concurs el 2010, controla els drets televisius de la majoria de clubs de futbol

Rosario G. Gómez
Jaume Roures
Jaume RouresEFE

El futbol espanyol, un dels més cotitzats del món, afronta un canvi de model en la comercialització dels drets audiovisuals que suposarà l'homologació amb la resta de les principals lligues europees. El Govern prepara un reial decret que regularà la venda conjunta dels drets de tots els clubs, i posarà fi així a la cessió individual als canals de televisió, una pràctica habitual els últims anys. El nou sistema s'aplicarà a partir de la temporada 2016-2017, segons les previsions que ha avançat el secretari d'Estat per a l'Esport, Miguel Cardenal.

El contracte en vigor per a l'explotació del futbol expira al final de la campanya actual, de manera que està en joc com es gestionarà la temporada 2015-2016, que serà de transició. Els operadors ja prenen posicions.

Jaume Roures té signats contractes amb la majoria de clubs, entre els quals el Reial Madrid. Per segellar aquestes aliances, l'empresari ha impulsat l'últim any la companyia Futmedia, fundada el novembre del 2013, a la qual estan vinculats Tatxo Benet i Gerard Romy, els seus socis a Mediapro, la matriu del grup d'empreses. La nova marca figura amb un capital social de 368 milions d'euros i s'integra en l'entramat empresarial creat per Roures.

Futmedia és una del centenar llarg de societats amb què l'inversor català té una relació directa. Són empreses enfocades principalment a la gestió de drets, producció de cinema i de televisió, distribució de senyals per a operadors nacionals i internacionals, comercialització publicitària i serveis tècnics. Mediapro té el canal de pagament GolT i és accionista d'Imagina, l'entitat que va impulsar el naixement de La Sexta, televisió integrada avui a Atresmedia, grup liderat per Planeta.

El 2013, Mediapro va obtenir un resultat, abans d'impostos, de 7,1 milions d'euros de benefici, enfront dels 83,2 milions de pèrdues de l'exercici anterior. Segons l'informe de gestió, la societat va aconseguir "tornar als números positius després de les pèrdues dels últims exercicis, que es devien principalment a l'entrada en el negoci de l'explotació dels drets audiovisuals del futbol a España". El 2010 va sol·licitar concurs de creditors i el 2012 va tancar l'edició impresa del diari Público.

Futmedia és la nova societat del grup per gestionar les imatges

Les xifres de Mediapro contrasten notablement amb els estats financers de les empreses en les quals participa Roures. Són societats que operen a la Xina, el Canadà, Dinamarca, l'Índia, Luxemburg, Romania, Holanda, Singapur i els Estats Units, entre altres països. Roures figura en gairebé 150 comptes bancaris oberts en diferents entitats financeres, en la majoria de les quals apareix com a cotitular amb empreses. A finals d'octubre, la suma rondava els 250 milions d'euros.

Aquests comptes estan registrats en una vintena de països, entre els quals l'Argentina, Polònia, Portugal, el Regne Unit, els Emirats Àrabs, la República Dominicana, Nova Zelanda i els Estats Units. I també en paradisos fiscals i centres financers offshore (territoris amb una tributació privilegiada) com les Illes Caiman, Singapur, Suïssa, Liechtenstein o Gibraltar, en què acumula uns 75 milions, gairebé el 30% del total, segons documents als quals ha tingut accés EL PAÍS. Un portaveu de Mediapro ha declinat aclarir els contractes signats a través de Futmendia i davant les preguntes sobre els comptes en paradisos fiscals s'ha limitat a respondre: "Sense comentaris."

La manera en què Mediapro es veurà afectada pel canvi de model en el sistema de comercialització de la Lliga és una incògnita, tot i que en el sector ningú nega les bones relacions de Roures amb el president de la LFP, Javier Tebas. Davant l'escenari que s'acosta, el Govern no ha detallat com ho abordarà reglamentàriament. El que sí que sembla descartada és la possibilitat d'avançar un any la venda col·lectiva dels drets.

Empesa per la mort d'un seguidor del Deportivo als voltants del Vicente Calderón, la Lliga està bolcada en la cerca de mesures efectives per aturar la violència dins i fora dels estadis i ha deixat aparcat —almenys davant l'opinió pública— com es comercialitzaran els drets la propera temporada. El FC Barcelona, un dels dos grans de la Lliga, encara no s'ha decantat per cap cadena malgrat les avançades converses mantingudes amb Telefónica. L'operadora, propietària de la plataforma Movistar TV, ha segellat recentment un acord amb la Reial Societat per cedir-li els drets el curs 2015-2016, prorrogable per dos més.

Grans o petits, tots els clubs tenen la televisió com a principal font de finançament. La negociació conjunta —a la qual en el seu moment es van resistir el Madrid i el Barça, els pesos pesats de la Lliga i entre els més rics del món per ingressos— es veu com un mecanisme de redistribució més equitatiu. A partir de la temporada 2016-2017 s'establiran nous criteris: un 50% serà lineal, un 25% per resultats històrics i un 25% per implantació social. "El nostre objectiu és que la diferència entre el primer i l'últim sigui d'1 a 3,5 en lloc d'1 a 6,5, com passa ara", afirma el president de la LFP.

L'objectiu és aconseguir com a mínim 1.000 milions d'euros per temporada. Per a això caldria incrementar (pràcticament duplicar) els ingressos per la venda dels drets internacionals fins als 400-450 milions, segons càlculs del sector. L'adjudicació dels drets nacionals estaria subjecta als principis de transparència, no-discriminació i lliure concurrència, com qualsevol subhasta o concurs públic. La vigència es limitaria, previsiblement, a tres anys.

A més del negoci procedent de l'explotació dels drets, el futbol genera al seu al voltant una gran activitat econòmica, que inclou des de la producció dels senyals dels partits fins a la gestió dels patrocinis. En aquest capítol, Mediapro s'ha endut la millor part del pastís. Produeix tots els partits de la Lliga, ja siguin els que emeten els operadors de pagament o els que es difonen en obert. Fins i tot posa les càmeres als partits de Primera i Segona que retransmeten els dos gegants de la televisió privada, Mediaset y Atresmedia, respectivament.

Més de 250 milions en 150 comptes

Nascut fa 20 anys, el grup Mediapro s'ha convertit en una multinacional de la indústria audiovisual amb seus a Espanya, l'Argentina, els Estats Units, Portugal i Dubai. El soci fundador de la companyia, Jaume Roures, apareix en gairebé 150 comptes bancaris, ja sigui com a cotitular amb empreses o com a cotitular amb persones. Aquests comptes, en què hi ha dipositats més de 250 milions d'euros, estan oberts en entitats financeres de diferents països, entre els quals hi ha alguns paradisos fiscals.

En aquests Estats, caracteritzats per tenir una tributació baixíssima, Roures apareix en gairebé una vintena de comptes, que en conjunt sumen al voltant de 75 milions d'euros, segons la documentació a la qual ha tingut accés EL PAÍS. Això significa que un 30% dels diners registrats en entitats financeres a les quals estan vinculat Roures i els seus socis dormen en paradisos fiscals i centres financers offshore.

Per volum econòmic, destaca Gibraltar, on el saldo a mitjan octubre era de 33,2 milions d'euros. A San Marino consten 14,5 milions d'euros i a Suïssa comptabilitzen gairebé 14 milions de francs suïssos (uns 11,5 milions d'euros al canvi) a través d'una desena de comptes diferents. Roures apareix igualment en un compte de Liechtenstein on es comptabilitzen 9,5 milions d'euros. A més, a les Illes Caiman en manté un altre amb un saldo de cinc milions de dòlars (quatre milions d'euros) i a Singapur hi ha també diversos comptes que suposen dos milions d'euros més.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_