_
_
_
_
_
Editorial
Es responsabilidad del director, y expresa la opinión del diario sobre asuntos de actualidad nacional o internacional

Suècia avisa

La caiguda del Govern a les mans d'un partit xenòfob porta la incertesa al país nòrdic

Que Suècia vagi al març a unes eleccions legislatives anticipades per primera vegada en més de mig segle hauria de ser un motiu de reflexió. El col·lapse en menys de tres mesos del Govern de centreequerra de Stefan Löfven ha estat fruit d'un partit populista i xenòfob, Demòcrates Suecs, que va donar suport a l'oposició de centredreta contra els Pressupostos del 2015. Els sondejos suggereixen que els Demòcrates, la identitat determinant dels quals és la seva oposició radical a la generosa política migratòria sueca, es convertiran en àrbitres del proper Executiu.

El que ha passat a Suècia no només porta la incertesa a un país instal·lat en l'estabilitat, amb un ràpid creixement econòmic i un model social consolidat. A més a més representa un nou avís per a altres democràcies europees on partits extremistes –generalment de dretes, però no només– avancen imparablement amb polítiques divisives i promeses temeràries, en la majoria dels casos amb la immigració com a eix. Passa a França i al Regne Unit, però també a Noruega, Dinamarca o Holanda, on formacions populistes han multiplicat el seu vot i s'han associat a tasques de Govern a canvi de limitar l'acollida d'estrangers. En l'aparentment immune Alemanya, més de 10.000 persones s'han concentrat aquesta setmana a Dresden contra la immigració musulmana.

El mapa electoral d'Europa està canviant acceleradament, sense que els partits tradicionals hagin prestat prou atenció a la irrupció d'uns altres que ja no es conformen de donar via marginal a la protesta. L'auge d'aquestes formacions exigeix la ràpida adopció de polítiques noves i idees diferents de les merament reactives o desqualificadores.

Socialdemòcrates i conservadors han passat a Suècia de puntetes sobre la qüestió migratòria, malgrat els seriosos disturbis a Estocolm de l'any passat i al fet que les enquestes assenyalen que, fins i tot en una societat tan integradora, més del 40% dels ciutadans desitgen limitar la immigració, la més alta del món proporcionalment. Seria greu que els Demòcrates, que van obtenir gairebé el 13% en els comicis de setembre –després d'haver arribat al Parlament el 2010 amb menys del 6%–, es catapultessin al 17% que els atorguen sondejos recents. Un escenari com aquest donaria a un partit xenòfob la clau del poder en una de les democràcies més avançades del món.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_