Selecciona Edició
Connecta’t
EDITORIAL

A mig camí

Espanya ha deixat enrere la recessió, però la recuperació exigeix polítiques més expansives

El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, considera que la crisi és “en molts aspectes, història del passat i aquest Nadal serà el primer de la recuperació”; entén que Espanya ha passat de ser el malalt d'Europa a estar a l'avantguarda de la reactivació europea, i assegura que “la recuperació econòmica i social ja es viu als mostradors dels petits negocis o a les comandes dels proveïdors”. La versió del president respon a la millora significativa i esperançadora d'alguns paràmetres macroeconòmics. El punt de partida és evident: Espanya ha deixat enrere la recessió, gaudeix d'un creixement moderat i el sector públic ja no està amenaçat de fallida, després que la prima de risc hagi descendit per sota del nivell previ a la crisi.

El paràmetre que desperta més optimisme en el Govern és el creixement de l'ocupació. Efectivament, la taxa d'atur s'ha contingut (sobretot per la sortida d'emigrants i per la caiguda de la població activa) i l'afiliació a la Seguretat Social puja de manera apreciable, prova inequívoca que l'ocupació, encara que a ritme lent, progressa de forma continuada. La reforma laboral, els principals efectes de la qual han estat fins ara una reducció de les rendes salarials i el fre a la destrucció d'empreses (amb totes les facilitats per als acomiadaments), està darrere d'aquesta millora relativa del mercat laboral. El mateix president reconeix, sense embuts, que el pes de l'atur és un handicap greu per a l'economia; Espanya no recuperarà la taxa d'atur anterior a la crisi fins ben entrada la dècada següent.

Encara que la crisi o la recessió hagin quedat enrere, el missatge requereix diverses matisacions importants. Algunes són conegudes i repetides: la qualitat de l'ocupació que es genera és precària i les rendes salarials, en conjunt, no tenen capacitat per sostenir una recuperació plena. Perquè aquesta existeixi, ha de millorar l'expectativa de demanda i això només s'aconsegueix amb salaris més alts i ocupació més estable. La reforma laboral no pot ser l'única política laboral del Govern; és necessari modular l'orientació a la baixa de les rendes salarials perquè ressorgeixi el consum.

Rajoy ha de ser conscient així mateix que la crisi i el seu tractament ortodox (restricció de la despesa, retallada poc discriminada de les despeses socials) han fet créixer la desigualtat i han afectat una part de la població laboral atrapada en l'atur de llarga durada. El persistent augment del deute públic, la reducció del qual era un dels grans objectius del Govern, evidencia que queda molta feina per fer a l'àrea financera. No és, així doncs, del tot precís entendre que l'economia va pel camí de la recuperació plena. La recessió ha quedat enrere, però perquè s'acceleri el fins ara modest creixement, broti l'ocupació estable i comenci a baixar l'endeutament és necessari reorientar la política econòmica amb criteris més expansius. En això s'ha de notar que la crisi és “història passada”.