Selecciona Edició
Connecta’t

Marató a Lima per salvar la Cimera Mundial del Clima

Més de 190 països treballen contra rellotge per tancar un acord de reducció d'emissions

Un centenar de persones, ahir, fan veure que són mortes davant la seu de la cimera, a Lima, per reclamar mesures contra l'escalfament global.
Un centenar de persones, ahir, fan veure que són mortes davant la seu de la cimera, a Lima, per reclamar mesures contra l'escalfament global.

L'acord global per lluitar contra el canvi climàtic que han de signar els 196 països presents en la 20a Conferència de les Parts (COP) de la convenció marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic no acaba d'arribar. La tensió ja s'ha instal·lat a la seu de la cimera de Lima, que tenia previst tancar les portes aquest divendres. Ara ningú s'atreveix a augurar quan s'acabaran les negociacions. “És l'hora de la veritat i encara està per decidir”, lamentava l'organització WWF.

Els negociadors miren de consensuar un text que estipuli com seran els compromisos per lluitar contra el canvi climàtic que està disposat a assumir cada país. L'entesa entre les parts no és fàcil però el repte és majúscul: la temperatura mitjana del planeta ha augmentat 0,8 graus des de l'època preindustrial i els científics asseguren que si se supera la barrera dels dos graus, els efectes seran devastadors.

Durant les últimes jornades de la cimera, diversos líders mundials van intentar desencallar les negociacions. Els Estats Units, el segon país més contaminant del món després de la Xina, va voler deixar clar que el seu compromís amb el medi ambient és ferm i que ja no està disposat a ser assenyalat com el fre d'aquesta lluita. El discurs, dijous passat, del secretari d'Estat dels EUA, John Kerry, es va convertir en la intervenció més aplaudida per les organitzacions mediambientals en els 12 dies de cimera. “Cap país pot resoldre el problema per si mateix. No podem pagar el compte sols”, va dir el representant de l'Administració d'Obama.

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, també va deixar clar que no hi ha temps per perdre: “Ha arribat l'hora de negociar de veritat”. I el president de la cimera, el peruà Manuel Pulgar-Vidal, va advertir als negociadors que no se n'aniran de Lima “amb les mans buides”.

Ningú vol parlar de fracàs però la lentitud de les negociacions ha arruïnat l'optimisme que s'havia aconseguit aquest any. L'acord de reducció d'emissions anunciat pels EUA i la Xina el mes de novembre passat i el pla proposat per la Unió Europea (tercer emissor del planeta) semblaven l'impuls necessari per evitar fracassos com el que es va signar a la cimera de Copenhaguen el 2009, última cita a la qual van acudir la majoria dels líders mundials.

Cinc anys després no hi ha possibilitat d'error, a París el 2015 s'ha de signar un nou acord global que substitueixi el ja obsolet Protocol de Kyoto. Els països estan obligats a aconseguir a Lima un esborrany i a definir com seran els compromisos que cada nació haurà d'assumir en la lluita contra el canvi climàtic. El nivell de reducció de gasos d'efecte hivernacle al qual s'ha de comprometre cada país i les ajudes econòmiques que exigeixen les nacions més pobres per enfrontar-se a l'efecte del canvi climàtic han impedit fins ara l'acord.

El document que s'està negociant, de set pàgines, té diversos paràgrafs oberts a diverses possibilitats. “Conté un ventall d'opcions: bo, dolent i prou bo”, valora WWF. Per Oxfam, es tracta d'una mena de “novel·la de tria la teva pròpia aventura”. Els negociadors compten ara amb allargar les hores per aconseguir a Lima el que no s'ha aconseguit durant els últims cinc anys. En això també tenen diverses opcions: començar a fer història en la lluita contra el canvi climàtic o tornar a signar un nou fracàs.

Els països es posicionen

JACQUELINE FOWKS

  • La Xina es nega al fet que els compromisos de reducció d'emissions siguin presentats detalladament ja que no accepta una revisió de la seva proposta que valori si és adequada i equilibrada.
  • La Unió Europea reitera que com que “el món és diferent del del 1992” no vol que es faci servir la classificació de països desenvolupats i en desenvolupament que es va encunyar el 1992 per definir qui ha de contribuir a la reducció d'emissions.
  • L'Índia i la Xina no volen que se'ls obligui a fer aportacions (contribucions), però sí que volen ser receptores de finançament per a activitats d'adaptació (prevenció o preparació davant del canvi climàtic) i per a pèrdues i danys que ocasionen els esdeveniments climàtics extrems.
  • Els països Like-Minded (àrabs i llatinoamericans que mantenen reserves de combustible fòssil com Bolívia, Argentina i Veneçuela, entre d'altres) i els de l'organització paraigua formada per Austràlia, els EUA, el Canadà es van negar a triar entre algunes de les propostes que estaven damunt la taula.

MÉS INFORMACIÓ