Selecciona Edició
Connecta’t

Exorcismes, el nostre pa de cada dia

El cas d'una menor exorcitzada a Burgos revela la persistència d'aquests rituals

Església de San Joaquín i Santa Ana de Valladolid. Ampliar foto
Església de San Joaquín i Santa Ana de Valladolid.

"Qui ets? Satanàs, Beelzebub, el diable en persona?", va preguntar l'exorcista a la jove. Com que ella no contestava, el sacerdot va concloure que estava posseïda i van començar les sessions d'exorcisme.

L'escena és part de la declaració d'una jove en un jutjat de Burgos. La protagonista d'aquesta història va començar a tenir anorèxia el 2012, quan encara no havia fet 18 anys. La malaltia la va portar a patir una agonia —amb intent de suïcidi inclòs— que, de la mà dels seus pares, es va incrementar més enllà de les seves afliccions habituals. La forta religiositat que envolta aquesta família la va conduir a creure ferventment en la possessió de la seva filla. La nena deia "que tenia un dimoni dins" que la castigava. Aleshores van decidir sotmetre-la a sessions d'exorcisme.

En total van ser 13. Les parets del convent de San Jerónimo de Valladolid van fer callar "la por i la impotència" que sentia davant les oracions dels seus pares i les del sacerdot José Hernández, que demanaven al dimoni que abandonés el seu cos. Estava lligada, amb crucifixos sobre el cap.

El cap de setmana passat la història sortia a la llum. El Diario de Burgos revelava una investigació policial arran de la denúncia dels oncles de la menor. Aquest mateix dia, el divendres 5 de desembre, l'arquebisbat de Burgos emetia una nota "aclaridora", en què es podia llegir: "L'intent de suïcidi de la jove no ha estat conseqüència dels exorcismes practicats". Reconeixia així que s'havien produït. Justificava, a més, que "els exorcismes són una pràctica religiosa que s'ha mantingut en la tradició de l'Església com un dret de tots els fidels". Els exorcismes estan avalats per l'Església, també per als nens. Els qui els practiquen asseguren que se'n fan "molts més del que es pensa".

L'arxidiòcesi de Milà té una línia de telèfon per atendre exorcismes 

"Quan hi ha un menor que es veu que està posseït, cosa que pot passar, i de fet passa, ha d'haver-hi permís exprés dels pares per dur a terme l'oració d'exorcisme", explica un exorcista madrileny. L'assetjament que pateixen aquests dies els ha conduït a la màxima prudència. Defugen ser identificats, han rebut indicacions del bisbat de no concedir entrevistes. Sembla una pràctica relegada al passat, però no és així. "Són el nostre pa de cada dia", va dir Hernández. A España hi ha uns 15 sacerdots amb autorització de l'Església per fer aquests rituals. "Existeix un control del nombre d'exorcismes, però no un registre", indiquen fonts de l'arxidiòcesi de Madrid, que l'any passat va rebre vuit exorcistes nous.

La guia per a aquests sacerdots és el Ritual Romano de Exorcismos. No s'hi troba cap especificació per als nens. La cerimònia és la mateixa independentment de l'edat. El primer pas que recull el manual és identificar al posseït com a tal. "Cal veure-ho amb molta prudència", adverteix l'exorcista, "hi ha malalties que poden donar símptomes semblants. Deia el beat Pau VI que avui una de les victòries del dimoni és fer creure que no existeix". El pare José Antonio Fortea, també exorcista, reconeix que "la possessió té algun aspecte en comú amb l'esquizofrènia", per això insisteix que han de ser casos sense explicació mèdica. Els indicis que fan pensar que un cos està posseït són "la propensió injustificada al mal, l'aversió a allò sagrat, parlar en llengües secretes...". Fortea ha tractat menors amb aquests símptomes, tot i que no són els casos majoritaris, n'ha recollit alguns en el seu llibre Summa Daemoniaca. Un d'aquests és el d'un nen d'11 anys al qual va sotmetre a diverses sessions: "Proferia insults grollers, m'escopia contínuament, es reia de les meves oracions". En una de les cerimònies d'exorcització explica que el noi es va agafar un ble del cap i fredament li va dir: "Ara veuràs com l'arrenco d'una estrebada."

L'exorcista José Antonio Fortea, en 2008. ampliar foto
L'exorcista José Antonio Fortea, en 2008.

En el llibre no només esbossa alguns dels centenars de casos que ha seguit, sinó que ofereix un manual de l'exorcista, basat en la seva experiència. El ritu és sacramental, es tracta d'una acció litúrgica. Els especialistes especifiquen: "El que s'ha de portar habitualment és l'estola morada, el crucifix i l'aigua exorcitzada especialment. També es beneeix sal, i una petita quantitat es posa a l'aigua". La sessió comença amb l'aspersió de l'aigua beneïda i amb una oració en la qual s'implora la intercessió dels sants.

"Aquesta és l'aigua que Déu ha beneït. Que sigui per a nosaltres font de salvació i de vida. En el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant".

"El sacerdot, per prudència humana, no ha d'estar sol", recomana l'exorcista madrileny. L'han d'acompanyar persones de la seva confiança. Després es proclama l'evangeli i es renova la promesa de fe. Acabades les oracions, es mostra el crucifix al turmentat i se li fa el senyal de la creu. Es prega a Déu i es commina al diable a abandonar el cos del posseït. El cos i no l'ànima, que sempre és lliure. "Et declaro anatema, Satanàs, enemic de la salvació humana; reconeix la justícia i la bondat de Déu pare". "El fidel turmentat ha de pregar a Déu, exercir la mortificació", recull el Ritual.

Les sessions es poden repetir tantes vegades com calgui. Fins i tot poden durar anys. El pare Fortea explica al seu llibre que el cas més important que ha tingut és el d'una jove a la qual anomena Marta, per la qual va resar cinc anys. "Era una universitària en la qual van aparèixer signes de possessió: tràngols, convulsions, comprensió perfecta de llengües desconegudes per ella, mostrava aversió envers allò sagrat". Els dimonis a través d'ella li deien a Fortea que un jove que hi estava obsessionat els invocava.

"No crec que el tema tingui res de tabú, un cristià compta amb el dimoni. Jesucrist va ser el primer exorcista". Parla Félix María Arocena, professor de Teologia Litúrgica a la Universitat de Navarra. A l'evangeli apareixen referències a Jesús com a "taumaturg", va expulsar als dimonis dels seus compatriotes jueus: "Així que Jesús baixà a terra, l'anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals." (Lluc, 8:27). Aquestes són les primeres referències als exorcismes. Després, els pares de l'Església parlen dels "energúmens" en les seves obres, del grec energoúmenos, "posseïts". L'existència del dimoni és una veritat de fe, la seva figura és a la base del cristianisme: Jesucrist, fet home, va redimir l'ésser humà amb la seva mort del pecat i del dimoni. El professor assegura que la pràctica no ha desaparegut mai. Ho confirmen els exorcistes consultats: "Avui existeix molt probablement més activitat del diable que en altres moments, perquè som en un món paganitzat".

La cerimònia d'exorcització no ha canviat en allò substancial, explica Arocena, "només en petites coses". Però la pregunta és si s'empra la violència, ja que la jove burgalesa va relatar que s'hi van asseure damunt per impedir que fugís. "No, el ritual no ha acollit mai la violència", contesta el professor. "No es lliga al posseït si ell no hi dóna el consentiment", afegeix un dels exorcistes, però "de vegades és necessari per integritat del sacerdot i dels presents".

En contra de la postura de l'Església espanyola, el Vaticà ofereix una posició oberta: el Ritual es troba en línia, els exorcistes vaticans són coneguts quan se'ls nomena i aquest mateix any ha reconegut jurídicament l'Associació Internacional d'Exorcistes. El mes d'octubre passat 300 exorcistes es van reunir a Roma, presidits per Francesco Bamonte, director de l'organització, al qual el Papa va dirigir un missatge perquè "demostressin l'amor de l'Església per aquells que pateixen per les obres del maligne". Un altre exemple de normalitat és el de l'arxidiòcesi de Milà que, davant l'augment de demanda, va duplicar la plantilla d'exorcistes fa dos anys —en té 12— i fins i tot té habilitada una línia d'emergència per a exorcismes. N'hi ha prou amb escriure la paraula exorcista en un cercador de les diòcesis per localitzar-los. Sinó, sempre es pot anar a algun dels col·legis d'exorcistes que hi ha per tot Itàlia.